Veus: Als antípodes!
Fa unes setmanes, el diari ‘El Confidencial’, publicava una informació sobre el cas d’un ENG -càmera-periodista- de TV3, sobre un suposat cas d’assetjament laboral contra el reporter Santiago Torres. ‘El Confidencial’ denunciava: “El 2017 se li va encarregar el reportatge, Setge al referèndum, que versava sobre l’aplicació del 155 a Catalunya després de l’intent de sedició per part de l’independentisme. Segons la versió de l’advocat de Torres, fins a l’estiu de 2017, quan el cap d’informatius David Bassa el va convocar a una sèrie de reunions, amb motiu de l’elaboració del documental sobre el procés, a fi de donar directrius i va anunciar que ell, com a cap d’informatius, seria la persona que establiria els contactes amb els polítics que participarien en aquest documental. Santiago Torres afirma que mai havia assistit a reunions d’aquestes característiques -limitant la seva independència- en tota la seva carrera i no va acceptar aquesta tutela. Aquest va ser l’últim documental de Torres a 30 Minuts”. És estrany, que Torres no hagi assistit mai a reunions d’aquest tipus. Sobretot quan es toquen temes tan candents com els que sempre ocupen a 30 Minuts.
El redactat de ‘El Confidencial’ seguia: “Torres ja va posar una primera denúncia per assetjament a TV3 quan Bassa el va anar apartant de l’activitat professional en la qual estava especialitzat. Aquesta denúncia per assetjament laboral, Santiago Torres la va perdre. El jutge li va acabar donant la raó a TV3”. Vaja, que en Torres, va anar a la justa justícia espanyola i justament, aquesta, li va dir, que, en justícia, just en Torres, no tenia la raó. Concloent!.
El més sorprenent és que, ‘El Confidencial’, es fot directament un tret al peu, tot començat el cos de la notícia: “TV3 afronta el primer cas en els seus més de 30 anys d’història d’un periodista que exigeix deixar l’empresa invocant la clàusula de consciència”. Bravo! Si tenim en compte l’inici de les emissions de TV3, el 10 de setembre de 1983, ja són 37 anys de trajectòria, amb només un cas d’aquest tipus. Fantàstic! I d’això, ‘El Confidencial’ en fa una notícia per desprestigiar l’ens televisiu català. Ridícul!
No cal ser un professional reputat per entendre que, a qualsevol empresa periodística, pública o privada, disposa de les seves pròpies pautes i línies polítiques a seguir. Als mitjans de comunicació es diu: ‘línia editorial’. Si això, un periodista o un comunicador, no és capaç d’entendre-ho, poc futur tindrà en aquesta professió. Si jo mateix em dediqués a fer apologia del feixisme, el masclisme, la xenofòbia i l’homofòbia, ja els puc assegurar que, la direcció d’aquesta revista, no publicaria ni una sola línia del que un servidor redactés. El periodisme és lliure de fer públic allò que cregui més convenient. El dret dels lectors, oients o teleespectadors, és poder escollir el que més els satisfaci. Tan senzill com això.
Perdoneu que personalitzi el cas, però conec aquestes situacions. He treballat durant quinze anys pel grup Intereconomia -vuit d’ells com a cap d’emissions a Catalunya de Ràdio Intereconomia- i resulta que no hi tenia cap afinitat política. Als antípodes un de l’altre. I el millor de tot, és que després del tancament d’aquesta emissora a Catalunya -cosa lògica d’altra banda- fa més de sis anys que no tinc feina. Uns, “per ser independentista” i els altres, “perquè has treballat massa anys a Ràdio Intereconomia”.
Vaja, tot plegat… professional, molt professional!. Sort que no sóc periodista.
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors