Veus: Bravo Ripollet

Dissabte vaig ser a Ripollet. De fet, no n’he acabat de marxar mai del tot i, amb el vostre permís, no penso fer-ho. Però aquesta vegada vaig ser a Ripollet per una raó especial; aquesta vegada no es tractava d’anar a buscar pollastres a Ca l’Elvira (i xerrar amb en Josep Mª) per després anar a dinar a casa de la sogra (bé, a ella no li agrada que digui sogra, diu que no li sobra res!)

Aquesta vegada es tractava de la inauguració de l’espai Mª Aurèlia Capmany. Quin espai! I quina festa! Com, sota una direcció discreta però efectiva, es va saber posar en joc tanta vida cultural i associativa de Ripollet en un espectacle de tanta qualitat! Sovint he comentat que la disponibilitat de la gent de Ripollet a sortir al carrer, a participar en totes les activitats que s’hi organitzen, és una riquesa única. Hagués estat més fàcil, segur, fer venir algú de fora per muntar tot un espectacle. Però, en lloc d’això, es va tenir l’encert de buscar algú amb la capacitat d’aprofitar les energies pròpies de Ripollet, de tanta gent que canta, actua, toca, balla… Ben clarament, tota una declaració explícita d’un camí a seguir…

Dissabte vaig ser a Ripollet i més d’un vell conegut em va “renyar” perquè fa temps que no escric a la Revista. Penso que tenen raó i l’ocasió bé s’ho mereix. Una vida, dues vides, quatre llunes i un instant…
.
Jordi Casanova
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.