Veus: El Teatre Descapotable’
A la darrera edició del Veus, que la Revista de Ripollet va tenir la santa paciència de publicar-me, vaig parlar-vos de la necessitat de reordenar les activitats del nostre Teatre Auditori. Doncs bé, un cop publicat l’article i passat per tothom a l’arxiu de la indiferència, toca ara escriure algunes ratlles d’allò que vaig prometre parlar-vos en una edició futura. Doncs res, ha arribat el moment. Es tracta del “Teatre Descapotable”!
Tot caminant per la zona dels Pinetons, al costat esquerre, a l’altra banda dels dipòsits i a pocs metres de la Rambla dels Pinetons, hi ha una clariana prou extensa per a encabir un espai cultural a l’aire lliure. Uns metres quadrats que podrien donar cabuda a un teatre de dues-centes o tres-centes places, amb un escenari estable i a l’aire lliure. Grades i escenari de pedra, com el teatre Grec de Montjuïc, però a la mida del nostre poble.
Les tardes, vespres i nits de primavera, estiu i tardor podrien encabir programacions de diferents activitats escèniques i artístiques. Teatre, dansa, concerts, recitals… Un nou espai que engrandiria l’oferta cultural de Ripollet, sent un atractiu per a les poblacions dels voltants.
Ara, un cop revisat el pla que l’actual Ajuntament ha dissenyat per a les futures infraestructures, sembla que no es contempla aquesta possibilitat. Bé, no es contempla aquesta, ni cap possibilitat relacionada amb l’àmbit escènic. Amb un Teatre Auditori sobreutilitzat i amb altres infraestructures teatrals gairebé obsoletes, no puc augurar un futur massa complaent a les arts escèniques ripolletenques.
Vist aquest camí d’espines per a l’art escènic local, segurament seria agosarat buscar un forat per a la posada en marxa d’algun tipus de certamen teatral amateur a Ripollet. Fa uns anys i després de la nefasta i erràtica darrera edició del concurs de teatre Valentí Velilla, no estaria malament plantejar-se la possibilitat de muntar un Certamen Teatral a la Vila. Una espècie de mostra que podria encabir-se a Ripollet durant una mitja dotzena de setmanes. Podria ser competitiva, o no. Si ho fos, tindria els seus avantatges. I si no ho fos, també. Es tractaria de valorar-ho.
I per tancar, una pregunta: que se’n pot fer de la nau de façana blanca que hi ha a la cantonada dels carrers La Lluna amb Monturiol? Us parlo de la nau que hi ha just davant de Gràfiques Giménez? Seria una qüestió a plantejar-se. Qui sap si podria ser la solució a la sobreutilització del Teatre Auditori.
I ara, un cop llegit tot plegat, au! Ja podeu practicar “l’esport” preferit a Ripollet, abocar totes aquestes propostes a la paperera.
Apa! Ens veiem aquest dissabte a Perpinyà. Segurament em trobareu a qualsevol hora assegut a la terrassa d’algun bistrot de la capital del Rosselló. O a la botiga de l’USAP, Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà, un excel·lent equip de rugby. Un esport poca-solta el rugby, però jugat per un grapat de senyors. No com el futbol, que és un esport de senyors, jugat per una bona colla de poca-soltes. Siau!
Jordi Allepuz
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
