Veus: Jo estimo la meva ciutat
Vinc llegint a les publicacions municipals, escrits sobre la recollida selectiva. A la Revista de Ripollet d’aquesta setmana passada, un ample reportatge a dues planes i no sé per qui ha estat redactat. La idea del reciclatge, crec que és MOLT BO, però és de molt difícil aplicació i,o seguiment per part de les persones que l’hem de dur a terme. Ho és, crec jo segons la meva pròpia experiència, de casa meva i al carrer, veient el contingut dels contenidors, per la manca de moltes coses. Una aquell que sarcàsticament diuen els dos petits actors de l’anunci de la Generalitat, la manca d’espai a les cuines, a la majoria de les cuines. Pot semblar una excusa fàcil, però molts de Vostès saben que és certa la meva afirmació. Quan faig anar a Can Ikea per fer-me la cuina, vaig dissenyar-la de tal manera que un dels calaixos, sota la pica, poder-hi encabir tres cubells per les diferents fraccions, però, oh,oh, me’n manca un, al menys, bé, dos, un per el paper i l’altre per el vidre. El meu calaix és de vuitanta centímetres d’ample i els cubells n’ocupen seixanta cinc. Al fons hi van el productes de neteja i sobre, draps de cuina i aixovar de la mateixa. Això parlant de la cuina de casa la puc considerar espaiosa. Em pregunto com s’ho fan, com s’ho poden fer molts dels meus veïns de Ripollet amb aquelles cuinetes de dos i mig per dos per destinar part d’aquest petit espai a ubicar cinc cubell per la tria selectiva de residus. Això parlant de les persones identificades com pro actives amb la croada del reciclatge, per què quan parlem de les persones que tant se’ls hi dóna tot, amb un cubell en fan prou. El fotut del cas és que hi m’arriben noticies de que malgrat el nostre esforç molt sovint els continguts dels contenidors es barregen a l’Ecoparc. Pot ser veritat, hi ha persones que diuen que ho han vist, pot ser mitja veritat, però el que si és cert és que no gaires dies ha arribat als mitjans que una important empresa ha defraudat a l’Ajuntament de Barcelona en l’assumpte de la neteja viaria i de la recollida, a on, entre d’altres, barrejaven els continguts dels contenidors. Desprès al cap d’un parell de dies, resulta que la mateixa empresa torna a sortir esquitxada per un frau similar a Badalona, A ciutats, com Mollet, paguen en el rebut de l’aigua les escombraries, com es feia abans a Ripollet, i com que creuen que estan pagant massa, a moltes cases tot va al mateix contenidor, es a dir directament, no es recicla. Diguin-me a on van aquestes bosses?. I encara que la culpa, es diu que és molt negre i ningú la vol, de qui és?. Com es soluciona el conflicte?. Els nens de l’anunci, per mi, ho broden, et convencen de fer-ho bé, potser a mi per què soc un tou i que reciclo fins i tot els taps de les ampolles i les anelles de les llaunes de Coca-Cola a casa i al Sandacos, i que ho he recomanat com a mitjà de recollir uns calerons a entitats esportives del poble amb aquesta pràctica. A mi, no em costa res, i gairebé penso moltes vegades que és malaltís. De vegades m’ajupo a recollir un paper o bossa o llauna, del terra si vaig camí del contenidor o d’una de les escasses papereres que encara existeixen al llarg dels carrers del nostre poble. És exagerat, pot ser, però si hom fes com jo, ni la Generalitat s’hauria d’haver de gastar un milió dos cents mil euros en fer activitats a peu de contenidors, a més de ves a saber quant més en sortir en televisió i mitjans de comunicació. Diners, que surten de les nostres butxaques. Diners que podrien destinar-se a d’altres fins, potser tan o més socials que aquest i sobre tot, vull pensar, més ben aprofitats i destinats. Un altre cosa de la que no parla la campanya i que em preocupa, és la quantitat de deposicions liquides i sòlides que hi ha per els nostres carrers. Considero que hi ha dos mals a patir, la de les malalties que se’n poden derivar i que has d’anar mirant al terra de manera constant per no passar per sobre i dur regalet cap a casa, cosa que fa que la sortida al carrer no sigui gens agradable, doncs si no mires la xafes, i si mires, se’t omplen les entranyes del fàstic. Crec que la fase d’informació ja va passar i que s’ha de començar a tocar la butxaca dels infractors, sancionant-los per la seva manca de civisme i col·laboració social. Els contenidors són prou clars i per tant si no es fa tria, reciclat i reutilització dels nostres residus, és, sovint, per què no es vol. Siguem més nets, produïm menys residus i no ens caldrà tan d’espai, ni esforç ni diners per aquest problema, que ens afecta a tots, per què desprès es dirà que l’Ecoparc fa pudor, però en part depèn de nosaltres minimitzar l’ús, l’activitat i el lucre d’aquell espai.
.
Gràcies per llegir-me.
.
.
Pius M. Gassó
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors