Veus: La responsabilitat de l’esquerra “alternativa”

Aquests dies fa un any de les eleccions que van significar el canvi més gran a l’Ajuntament de Ripollet des de la constitució dels Ajuntaments democràtics: per primera vegada, el Partit dels Socialistes de Catalunya deixava de formar part del govern municipal del que formava part des de feia 36 anys i del que ostentava l’alcaldia des d’en feia 20. Més enllà de la valoració que es pugui fer d’aquests anys de govern, més enllà dels aspectes que es considerin més positius i d’aquells que es considerin més negatius, es fa difícil entendre els resultats d’aquestes eleccions sense tenir en compte les ganes de canvi després de tants anys de govern d’una mateixa força política. Es clar que en aquestes eleccions també hi van tenir un paper important consideracions no estrictament locals, però aquestes segurament també van contribuir a reforçar aquest desig de canvi.
Des de molts àmbits i sectors diferents, aquest desig de canvi es va concentrar en el vot a Decidim Ripollet que es va convertir en la força majoritària a la que el poble de Ripollet va atorgar la responsabilitat de dirigir el govern municipal. D’aquesta manera, Decidim Ripollet no només es convertia en dipositari d’esperances, sinó que adquiria uns compromisos; uns compromisos als que calia fer honor, sobretot en la mesura en que sovint es basaven en la condemna, fins i tot moral, que des de l’oposició s’havia fet de les polítiques i actituds del que era aleshores el partit governant.

Em sembla clar que un any és poc temps per jutjar els resultats del nou govern municipal, però un any, i sobretot perquè encara en queden tres, és potser un bon moment per a que el nou equip faci una anàlisi del que s’ha fet fins ara, i sobretot de si s’han dut a terme els canvis en les maneres i en els valors dels que es va fer bandera. En concret, és un bon moment per veure fins a quin punt el nou equip i les forces que li donen suport han assumit el seu nou paper de govern. Les forces que ara governen estan bregades en el treball d’oposició i aquesta transició no és fàcil. Potser alguns poden enyorar l’oposició (contra el PSC vivíem millor) i fins i tot alguns poden pensar que realment el paper genuí de Decidim és el d’oposició. Però presentant-se a les eleccions amb el programa que defensaven, van assumir la responsabilitat de demostrar, no només que ells creien que hi havia una altra manera de fer les coses, sinó que aquesta manera era millor, tant pels procediments com pels resultats.

Sabien, o haurien d’haver sabut, que no seria fàcil i no serveix de res de dir ara que l’oposició no els hi ho posa fàcil precisament; l’anterior govern pot dir que quan l’actual govern era oposició tampoc els hi ho posava fàcil. Però això forma part del repte que van voler assumir. Qui es presenta només amb el compromís de gestionar el dia a dia agafa un compromís més limitat, però el pitjor fracàs dels que guanyen unes eleccions apel·lant a la il·lusió del canvi seria que els seus  electors poguessin arribar a pensar que aquest canvi no valia la pena, que acabessin per fer bons aquells a qui s’ha vingut a rellevar.

Repeteixo, tot just ha passat un any des de les eleccions i encara no és el moment de fer cap balanç però de vegades sorgeix el dubte de si l’actual govern municipal i les forces que el recolzen són conscients de la il·lusió generada, del compromís adquirit. No és un moment de balanç però potser si per analitzar la trajectòria seguida i com, després d’aquest any, cal enfocar els propers tres per a presentar-se de nou davant de la gent de Ripollet havent fet honor als compromisos contrets.
. 
Jordi Casanova
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors