La crisi i la situació laboral actual anima els joves a buscar-se el futur a l’estranger

L'aeroport és la veritable sortida cap al futur // Flickr

Mig segle després que molts espanyols optessin per marxar a l'estranger en busca d'un futur millor la història es repeteix. Una taxa d'atur juvenil superior al 50%, una manca absoluta de seguretat a la feina, els salaris baixos i les dificultats per emancipar-se han empentat a molts joves a agafar les maletes. Un exili forçat que afronten com un repte, agafant així la il·lusió necessària per aprofitar aquesta via de sortida, no tenen res a perdre. En els darrers anys el fenomen s'ha multiplicat. Al 2009 van marxar de Catalunya cap a l'estranger 2.135 joves d'entre 16 i 34 anys amb nacionalitat espanyola. Al 2013, darrer any del qual hi ha xifres a l'Idescat, la quantitat s'havia més que doblat arribant als 4.389. Les principals destinacions són països de la Unió Europea però també Amèrica. 

Des de la Revista de Ripollet ens hem trobat amb tres casos de ripolletencs que han marxat a viure i treballar a l’estranger, amb situacions ben diferents. L’Òscar és un ripolletenc de 22 anys que el passat 24 de gener va marxar a Callander, un petit poble d’Escòcia. L’Òscar està vivint en una de les habitacions de ‘The Crags Hotel’, un hotel on està duent a terme un voluntariat amb la seva parella. “Nosaltres treballem durant unes hores setmanals pactades al restaurant de l’hotel i els amos de l’hotel, a canvi, ens proporcionen una habitació, menjar, aigua, llum, gas, Internet, etc., a banda d’un sou extra si fem més hores de les pactades”, ens explica l’Òscar. “Ben al contrari del que li ha passat a la gran majoria dels emigrants espanyols, la meva motivació principal no ha estat fugir d’una situació precària o de problemes laborals”, destaca l’Óscar.
De fet, assegura que per poder marxar a viure a Escòcia va haver de renunciar a un lloc de treball que tenia pràcticament assegurat, “no m’apassiona el món de l’hostaleria, mai a la vida he desitjat ser cambrer, però és el preu que he de pagar per poder permetre’m estar complint un somni i m’està aportant experiències molt positives”. 
Ben diferent és la situació de la Sara, una altra jove ripolletenca que des del novembre de 2013 resideix a Santiago de Xile. La Sara explica que la seva parella és un noi xilè, cosa que la va ajudar a llançar-se a la piscina. “Un cop vaig acabar el projecte final de carrera a Barcelona no vaig tenir cap mena de dubte de venir a Xile a provar sort”, explica la Sara, que afegeix que tot i tenir feina a Barcelona, no estava relacionada amb la seva carrera (Disseny de Moda), “vaig buscar feina de la meva carrera, però no vaig tenir sort”. A Xile, al principi ho va tenir difícil per trobar una feina on tingués contracte, cosa imprescindible per poder seguir vivint al país, però des de fa uns mesos la Sara treballa a una petita botiga de roba de disseny per a nens, “hi treballo com a dissenyadora i també com a dependenta”.
L’Eric, un jove de 25 anys, està residint des de l’agost passat a Oberursel, prop de Frankfurt, Alemanya. “Estic treballant en una empresa, fent un ‘ausbildung’ – formació dual – d’enginyer tècnic en plàstics i cautxús”, explica l’Eric, que a Espanya ha estudiat diversos cicles formatius de grau mitjà i superior, entre d’altres cursos. “Em vaig plantejar l’opció de buscar treball a l’estranger per diverses raons, com aprendre un idioma, viure una gran experiència, també formar-me i aprendre altres oficis i cultures i guanyar alguns diners”, comenta l’Eric.
En quant a les expectatives de futur, tots coincideixen que de moment no es plantegen tornar. “Si tot va bé em quedaré a viure a Alemanya”, comenta l’Eric. Per la seva banda, la Sara explica que està buscant feina com a dissenyadora a una multinacional. L’Òscar, en canvi, no sap què farà en un futur “potser en un mes decideixo tornar a casa meva, potser me’n vaig a un altre país o potser m’instal·lo a Escòcia definitivament, ja que aquí laboralment hi ha oportunitats”.
La situació laboral a Espanya no és favorable a tornar, tot i que és difícil marxar “he deixat moltes persones i coses a Catalunya que m’estimava molt, com la família i els amics, tot i que intento mantenir-me prop de tots ells d’una manera o d’altra” explica l’Òscar. “Es troba molt a faltar a la família, els amics i els costums”, explica la Sara, que també sent nostàlgia però que no es lamenta d’haver marxat a viure tan lluny de casa seva, “tenia molt clar que havia de marxar perquè a Espanya el disseny està una mica mort i no hi ha gaires recursos”, comenta. L’Òscar també es mostra crític amb la situació actual del país, “les mesures que s’estan adoptant relacionades amb l’ensenyament i l’ocupació afecten a la situació laboral, no fan més que retrocedir” explica l’Óscar, que afegeix que la crisi social que es derivarà de la situació actual “és esgarrifadora”.
L’Eric també es mostra crític amb la situació actual. “És un gran fracàs social i polític”, es lamenta l’Eric, “ens estan trepitjant els nostres drets vitals com l’habitatge, la sanitat, l’educació i a nivell laboral hi ha molta explotació i precarietat”.
Tot i que les situacions de l’Òscar, la Sara i l’Eric són ben diferents, tots tres compten amb un denominador comú. Malgrat marxar en busca d’un futur millor no ho fan únicament per la feina, ja que alguns d’ells ja tenien, sinó que també hi ha altres motivacions per anar a l’estranger, com és aprendre un altre idioma, conèixer diferents cultures i viure una aventura diferent.

Leave a comment

Your email address will not be published.


*


Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies

ACCEPTAR
Aviso de cookies