José Muñoz: ‘’Sempre ens hem preocupat pel barri i hem elevat queixes o millores a l’Ajuntament”

José Muñoz és, des de fa dos anys, el president de l’Associació de Veïns de Can Mas, entitat que vetlla pel barri en qüestió i lluita per les necessitats fonamentals de tots els seus habitants. Parlem amb Muñoz per conèixer amb més detall la situació actual que viu el barri i les idees que proposa l’associació per millorar-lo, tenint en compte que la Llei de Barris va proposar i impulsar tot un conjunt d’actuacions socials i urbanístiques, algunes de les quals es van es van acabar esvaïnt o no materialitzant. Així mateix, ens parla de la recollida d’aliments a la qual van participar el darrer Nadal.

Revista de Ripollet: José, quin paper desenvolupa l’entitat al barri i al poble?
José Muñoz: Sempre ens hem preocupat pel barri i hem elevat queixes a l’Ajuntament. L’altra cosa és que ens facin cas. Últimament l’associació sembla que no pinti gaire, perquè no ens escolten. Proposem millores del barri a l’Ajuntament, que ens diu que sí però després no fa res.

RdR: A quines millores es refereix?

J.M: Tenim el Parc de Rizal, que no sé jo si se li pot dir parc. Més aviat, sembla que sigui un parc per a gossos. De fet, podrien posar-hi un cartell amb el text següent: “parc per a gossos”. Això no obstant, quan ens queixem ens diuen que vindran en uns dies, però seguim igual. A més, abans hi havia bancs, però els van treure. Ara només hi van els veïns d’allà, que baixen de casa les seves pròpies cadires.

RdR: El Parc del carrer Tamarit viu una situació semblant?
J.M: Sí, també és un dels parcs que està ple de brutícia i excrements. Qui tingui un gos que el cuidi. A mi m’agraden els animals, però les voreres estan fetes una porqueria. Qualsevol que vagi al parc veurà en quin estat està…

RdR: La reforma del Parc Rizal estava inclosa en el projecte d’intervenció del barri. Com valora les actuacions que van aplicar-se amb la Llei de Barris?
J.M: S’ha d’admetre que el carrer Sant Jaume va quedar molt bé. La Llei de Barris va fer moltes coses bones, com la construcció del Centre Cívic. Quant al Parc de Rizal, el van posar a subhasta, per veure si alguna empresa l’agafava i el reformava. L’ideal hagués sigut fer un soterrani a sota per fer aparcaments, i remodelar el parc a sobre. Imagino, però, que costava molts diners. Aquesta idea ja ve de lluny, i amb la Llei de Barris es va voler reprendre.
Es pot dir, però, que la Llei sí que va complir certes expectatives del barri. Mai plou, però, al gust de tothom. Al Parc de Primer de Maig, potser hauria sigut més idoni posar-hi un camp de futbol o bàsquet. El par fa molta pendent, i per això els nens no hi juguen. No és pas aprofitable. Llavors, el que fan els nens és venir a jugar a les portes del Centre Cívic. A vegades donen unes pilotades que crec que trencaran els vidres. A més, nosaltres ja ens hem endut algun cop de pilota. Hem proposat que es prohibeixi jugar a pilota allà, tal com ja passa davant l’INEM, però de moment no ho han aplicat.

RdR: Amb la Llei de Barris també es va invertir en programes socials.
J.M: Sí. Durant un temps va funcionar una aula d’ordinadors, que estava molt bé. N’hi havia uns 140. Hi anava molta gent a fer cursets, entre d’altres coses. Això no obstant, tot això es va estancar. Ara ho tenen tancat; mira que havia quedat bé, però amb la crisi no hi ha diners i no poden posar-hi a ningú. Allà on està l’escola El Martinet s’anava a fer també un Centre Social, entre d’altres projectes, però al final no es va
fer res tampoc.

RdR: Quines són les necessitats que actualment detecta al barri?
J.M: Mira, precisament divendres passat ens vam reunir la junta. Som 9. Ho solem fer de tant en tant per veure quins problemes hi ha al barri. A més, el passat 15 de gener també vam fer assemblea general i vam comentar algunes problemàtiques. Com cada any, vam parlar que la parada de l’autobús que ve de Sabadell, al c/ València, està molt aïllada i que s’hauria de canviar d’ubicació. Ningú va a agafar l’autobús allà. Davant de l’escola El Martinet hi ha una parada que seria ideal; des de l’Ajuntament, però, ens han dit que pertany a Sarbus i no la podem utilitzar. L’opció que veiem viable seria posar-la una mica més endavant, tot just 15 metres, ja que l’Ajuntament hi té uns terrenys seus.
Un altre problema, el qual finalment està solucionat, va ser que sortia aigua pels desguassos situats davant la nostra seu, sobretot quan plovia molt. L’Ajuntament estava avisat, però finalment els veïns van haver de contractar una empresa externa. Així va ser com vam descobrir que hi havia uns blocs de ciment grans enmig de la canonada, que es van quedar allà quan es va fer el parc. Ho vam gravar tot, i ho vam passar a l’Ajuntament. Llavors, per fi, hi van posar solució. Tot això ens va dur vàries reunions, i els veïns van haver de gastar-se diners.

RdR: El vostre compromís no passa només pel barri. Per Nadal, vau participar en dues recollides d’aliments. Com van anar?
J.M: Es va recollir una bona quantitat d’aliments. Per una banda, nosaltres vam organitzar-ne una. Ho solem fer cada any. El que passa és que la situació tampoc està per tirar coets. Al Centre Cívic de Can Mas, que és on tenim la seu, hi ve molta gent gran. Qui no té fills té nets, i avui en dia molts ajuden la seva família a nivell econòmic i no poden permetre’s col·laborar.
Per altra banda, totes les associacions de veïns també vam organitzar una recollida d’aliments. Ens vam posar, en concret, allà al Mercadona, donant bosses a la gent que anava a comprar. Hi va participar força gent.

Col·laboració pel Concurs de Migas
Arriba la XXXVII edició del Concurs de Migas, organitzat per l’Associació de Veïns de Can Mas, amb la col·laboració de l’Ajuntament, la Casa de Cultura i el Quadre Andalús. Des de les 10 del matí i fins les 15h, l’entitat es col·locarà al parc Carles Ferré i estarà fent migas, rostint sardines i, en definitiva, oferint una forma molt atractiva de passar el matí.
Des de l’associació, però, destaquen que a nivell econòmic no hi col·labora ningú, i que, tot i que ho intenten gestionar amb la quota anual que paguen els socis, sempre hi ha una mica de dèficit. Per aquesta raó, Muñoz destaca la importància de fer-se soci de l’entitat o de consumir quan es gaudeixen dels serveis del Centre Cívic. “Pagant la quota, pots demanar una beguda a un preu més econòmic”, explica.