1 de maig, Dia del treballador amb contracte temporal en microempresa de serveis
Fomentar la recerca i la innovació, dotar de valor afegit la producció i reindustrialitzar són alguns dels termes més utilitzats pels polítics quan parlen sobre com cal sortir de la crisis a la comarca. Iniciatives com el Pacte per la Segona Reindustrialització del Vallès Occidental o les accions de l’Àmbit B30 responen a aquestes declaracions però la realitat és tossuda i malauradament no s’avança gaire en aquesta direcció. Sis de cada 10 assalariats i set de cada 10 autònoms ripolletencs treballen en el sector serveis. I no cal remuntar-se al segle passat per confirmar el canvi de tendència. Al 2001 la majoria dels treballadors de Ripollet, un 47%, treballava a la indústria. En aquests últims quinze anys i a diferència del que podria semblar ha estat la indústria el sector que més treballadors ha perdut. Eren 3.161 els qui treballaven en aquest sector a Ripollet en 2001 i ara són menys de la meitat, 1.512. La pèrdua de llocs de treball en la indústria ha estat continua i està costant molt més de recuperar després dels pitjors anys de la crisis que a la construcció.
Si mirem el perfil del treballador ripolletenc en aquests moments ens trobem amb un assalariat en el sector serveis que treballa en una microempresa, és a dir, en una empresa amb menys de deu treballadors. Aquest tipus d’empresa són les que han generat 4 de cada 10 contractes signats l’any passat al nostre municipi. Seguits ben a prop per les petites empreses (entre 11 i 50 treballadors) amb altres tres de cada deu contractes. En canvi són gairebé insignificants en empreses més grans, en tot el 2015 només un 10% dels contractes a Ripollet han estat en empreses de més de 500 treballadors.
Fent una ullada a la relació d’empreses creades al municipi l’últim any es pot ubicar on es produeixen els moviments al mercat laboral. Es van tramitar 145 expedients d’activitats sedentàries entre altes noves i canvis de titular i la meitat responen a comerços i bars, cafès o restaurants. De la resta destaquen altres negocis de serveis a les persones, oci i tallers mecànics, magatzems i logística i no arriben al 10% les empreses de manipulats o fabricació.
El passat mes de març es van signar a Ripollet 367 contractes laborals i només 69 van ser indefinits. Els contractes més comuns són el d’obra i servei i els eventuals.
Amb aquest retrat és fàcil d’entendre que aquest primer de maig segueix havent poc a celebrar, molt a reivindicar en les condicions laborals i feina a fer si es vol mantenir la comarca com un referent econòmic.
.
.
. De la lluita a les fàbriques als carrers i els plens
La presentació del llibre ‘Vamos juntos’ el passat dia 20 al Centre Cultural va esdevenir una reflexió col·lectiva sobre la lluita obrera al municipi. Els propis autors del llibre, ex-treballadors de l’empresa Condiésel, l’actual Delphi, van apuntar que en la lluita que ells van iniciar a través del Consell de Fàbrica es troba l’origen del que és el Col·lectiu Obrer Popular (COP) quan van decidir “portar l’experiència de la fàbrica als barris” i van destacar que la publicació del llibre coincideix ara en un moment “que volen tancar l’empresa però els moviments polítics sorgits d’aquesta lluita governen la ciutat”, “ens estan tancant les fàbriques però els delegats que perdem s’estan convertint en representants al carrer i regidors als plens”.
La presentació del llibre ‘Vamos juntos’ el passat dia 20 al Centre Cultural va esdevenir una reflexió col·lectiva sobre la lluita obrera al municipi. Els propis autors del llibre, ex-treballadors de l’empresa Condiésel, l’actual Delphi, van apuntar que en la lluita que ells van iniciar a través del Consell de Fàbrica es troba l’origen del que és el Col·lectiu Obrer Popular (COP) quan van decidir “portar l’experiència de la fàbrica als barris” i van destacar que la publicació del llibre coincideix ara en un moment “que volen tancar l’empresa però els moviments polítics sorgits d’aquesta lluita governen la ciutat”, “ens estan tancant les fàbriques però els delegats que perdem s’estan convertint en representants al carrer i regidors als plens”.
Més enllà de l’experiència particular es va destacar durant la presentació que donar a conèixer aquestes vivències, “val la pena per a tots aquells que ara estan lluitant a les seves fàbriques”. La lluita obrera al consell de fàbrica de Condiésel va destacar per l’assemblearisme i per fer de l’amistat i el companyerisme “valors fonamentals”.
.
.
.
Es reobre el Club de la Feina al parc dels Mestres
L’endemà del Dia del Treballadors reobre les seves portes el Club de la Feina, servei destinat als aturats, que continuen sent més de 3.000 al nostre municipi. El Patronat d’Ocupació recupera l’activitat a l’oficina del parc dels mestres, tancada des del passat mes de desembre. A partir d’ara obrirà els dimarts i dijous d’11 a 15h i servirà com a punt de rebuda i orientació als veïns. Hi treballaran dos tècnics que faran aquest primer contacte amb els demandants d’ocupació.
L’endemà del Dia del Treballadors reobre les seves portes el Club de la Feina, servei destinat als aturats, que continuen sent més de 3.000 al nostre municipi. El Patronat d’Ocupació recupera l’activitat a l’oficina del parc dels mestres, tancada des del passat mes de desembre. A partir d’ara obrirà els dimarts i dijous d’11 a 15h i servirà com a punt de rebuda i orientació als veïns. Hi treballaran dos tècnics que faran aquest primer contacte amb els demandants d’ocupació.
La recuperació d’aquest servei s’inclou en una reorganització del PMO que busca seguir treballant directament amb les persones i es proposa enfortir l’atenció personalitzada però també vol treballar amb les empreses per tal de detectar les seves necessitats. La intenció és convertir-se en un mediador al mercat laboral i per aconseguir-ho ja han començat a treballar de forma transversal i coordinada dins l’ajuntament i amb altres municipis veïns.
.
.
