14N Vaga General
El 14N, Vaga General a diversos països europeus i en nombrosos països del sud d’Europa milions de persones es mobilitzaran contra les retallades salarials, socials i laborals, el desmantellament dels serveis públics, el rescat bancari amb fons públics… Aquest dia tindrà lloc l’acció més important fins ara de rebuig a les polítiques engegades per la UE d’austeritat contra la ciutadania i de socialització de les pèrdues bancàries. L’èxit d’aquesta jornada de mobilització és fonamental per al manteniment i la continuïtat de les lluites contra l’austeritat neoliberal a escala europea i per impedir que finalment s’imposi la sortida a la crisi dissenyada pel sistema social del capitalisme europeu.
La UE neoliberal és un potent instrument en mans del gran capital europeu per imposar polítiques econòmiques i socials favorables als seus interessos. Els efectes d’aquestes polítiques sobre els països del sud d’Europa són devastadors i estan produint la destrucció del teixit industrial i comercial, un empobriment cada vegada més acusat i l’augment del malestar social i del rebuig a la “austeritat”. El deute i la prioritat al pagament dels interessos de la mateixa per sobre de les necessitats socials bàsiques s’ha convertit ja en una llosa que llastrarà les condicions de vida de les generacions presents i futures. Combatre el discurs i la política neoliberal de la UE requereix unificar els objectius i l’acció del conjunt de la ciutadania del continent – en primer lloc als països del sud d’Europa – aixecant un programa comú contra les polítiques d’austeritat i donant-li continuïtat a la mobilització a escala europea.
Cal rebutjar el pacte fiscal i la recapitalització bancària amb fons públics; reclamar una auditoria ciutadana sobre el deute i negar-se al pagament del qual sigui il·legítim; reforçar la solidaritat i els llaços entre els qui lluiten avui en primera línia contra l’austeritat: Grècia, Portugal i l’Estat espanyol. Exigeix, qüestionar obertament l’actual model d’UE.
Aquesta convocatòria és especialment necessària, tant pels titubejos de les direccions de CC.OO i UGT sobre com continuar la mobilització després del 15 de setembre, com perquè el govern, després de la pausa a la que s’ha vist forçat per les convocatòries electorals, s’apresta a engegar una nova fase de retallades. En l’horitzó immediat, la petició d’un rescat, que es pretén virtual, és inevitable i encara que finalment es concreti per trams, els seus efectes sobre una economia en recessió seran amb seguretat desastrosos: augment del deute públic, retallada brutal de la despesa de l’Estat, tancament d’empreses públiques, acomiadaments massius en el sector públic i reducció de la massa salarial en les administracions públiques. Un panorama desolador.
Enfront d’aquest escenari, el 14N ha de ser l’inici d’un nou cicle de mobilització que ha de ser capaç de convertir en insuportable la pressió sobre el govern fins que li obligui a acabar amb les retallades. Ha de començar a construir des de baix un front sindical, social i polític contra les retallades i l’austeritat que incorpori també les reivindicacions de moviments com el 15M i el 25S. En aquest sentit, el sindicalisme en general i molt en particular els sindicats majoritaris han de recollir reivindicacions fonamentals del moviment social: una nova llei electoral proporcional i igualitària, la auditoria ciutadana del deute i el respecte al dret a decidir de les nacions de l’Estat espanyol.
Ara, en l’immediat, la tasca és construir la vaga general des de baix, creant marcs unitaris en empreses, barris, escoles i universitats per garantir el seu èxit, perquè el 14N sigui un clam contra les retallades, l’austeritat i el govern, perquè segueixi mantenint-se la capacitat de resposta enfront de les agressions i per aconseguir que sigui una jornada de mobilització general en la qual la entre tothom s’aconsegueixi un protagonisme i visibilitat rellevants.
Aquests espais unitaris han de servir no només com a instruments de construcció de la vaga on es reforcin els llaços entre els qui estan disposats a resistir, també han de reivindicar el seu paper com a llocs en els quals decidir com “gestionar “ la Vaga General, com i de què forma continuar la mobilització, quina alternatives cal aixecar a les retallades, etc. A aquesta tasca tot el teixit social deurem de dedicar totes les nostres energies.
La vaga suposa una acció que, de manera individual i col·lectiva, té a veure en deixar de fer quelcom, en el marc de les funcions de la persona i el col·lectiu, per tal d’exercir una pressió social amb vistes a la consecució d’un objectiu concret. És en el context d’una vaga que es deixen en segon terme els interessos particulars i cal prioritzar els drets col·lectius des de la solidaritat.
Per a que la vaga sigui útil, cal que sortim al carrer a defensar els nostres drets. No obstant, tant abans com desprès de la vaga, cal que seguim lluitant en tot moment contra la dictadura del capital y pel poder popular. Si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú.
Les raons i els motius pels quals cal tornar a sortir al carrer són diversos i múltiples: pels 4.140 veïns i veïnes de Ripollet que es troben a l’atur; per les retallades socials i el desmantellament dels serveis públics d’educació, sanitat i serveis socials; per les persones que viuen baix el llindar de la pobresa (als Països Catalans hi ha 3 milions de pobres); contra les desigualtats i per la justícia social; contra les hipoteques escombraria i els desnonaments; contra l’estafa de les preferents, la corrupció i l’especulació financera i pels drets civils; per fer sentir la veu de la indignació i per una democràcia real i directa; contra l’agressiva reforma laboral; entre altres. Per tot això i més, cal que els veïns i les veïnes de Ripollet anem de nou a la vaga general el proper 14 de novembre, que participem de les mobilitzacions i no ens quedem a casa. És necessari que ens manifestem al carrer, sempre de forma pacífica, però amb tota la dignitat i amb la convicció de reclamar la justícia social que ens mereixem. Ens hi juguem el nostre present i el nostre futur, els nostres drets. Els dels treballadors, els aturats, els pensionistes, els estudiants, els desnonats, els autònoms i els empresaris honestos i els immigrants. La vaga és cosa de tots i totes, no podem deixar que ens segueixin trepitjant. Ja n’hi ha prou. Per tu i pels teus: tots i totes a la vaga general.
