2016: l’Any de Lorca, de la residència d’avis, de l’habitatge i de l’enfrontament polític

Tanquem l’any número dos després de Parralejo, un any que ha tingut en l’àmbit polític nom de dona. De dues dones.

La primera ha estat Pilar Castillejo que al mes de febrer es va convertir en la segona diputada ripolletenca de la història al Parlament de Catalunya. El fet que acceptés el càrrec sense deixar de ser regidora suposava saltar-se el codi ètic de Decidim i va provocar les crítiques de l’oposició. El passat mes d’octubre deixava el càrrec com a membre del grup parlamentari de la CUP i tornava a centrar la seva acció política com la tinent d’alcalde amb més competències del govern.

La segona dona és Mònica Laborda. Membre de Podem i regidora del govern que a mitjans de juliol va anunciar que sortia de Decidim i continuava la seva tasca al ple com a regidora no adscrita. Es desvetllava així que la relació entre Laborda, la resta del govern i el partit no era bona des de feia mesos. El govern passava de nou a vuit regidors i reclamava a Laborda l’acta en considerar-la ‘trànsfuga’.

Més enllà d’aquests dos episodis el cert és que no han faltat temes per a la baralla política i les sorpreses en el ple, on s’han viscut moments de crispació força sovint.

Els partits de l’anterior govern (PSC i CDC ara PDECAT) segueixen ferms, fent una oposició dura i critiquen les contradiccions dels membres del govern que estaven abans a l’oposició. A aquests partits s’acostuma a sumar en les votacions el PP i s’han convertit en una oposició que no dóna treva. Un govern que ha intentant durant l’any 2016 buscar estabilitat però no ho ha aconseguit. Van avançar en les converses amb ERC i amb Cs però sumar els dos no era possible. Així que, igual que ha passat amb les ordenances i els pressupostos, ha hagut de seguir pactant amb cadascun d’ells per separat i per cada assumpte que cal aprovar. De moment, ambdós continuen donant suport i permetent la governabilitat.

La tasca no està sent fàcil pel govern  i tot va més lent del que s’esperava. Potser on més s’ha notat ha estat en la municipalització de l’aigua. Era una prioritat però s’ha hagut d’ajornar i s’ha fet prorrogant el contracte amb Sorea un any més.
.
.

També a la participació li costa arrencar. Aquest any s’han viscut assembles pel pla de mobilitat, audiències públiques per les ordenances, reunions obertes amb veïns per temes de barri  i la primera experiència de pressupostos participatius. Arriben les convocatòries però la resposta ciutadana encara és baixa.

Sí que s’ha mobilitzat el veïnatge per recuperar reivindicacions històriques. La feina del Club de Jubilats ha portat a que el Parlament de Catalunya reconegui la necessitat de construir una residència. S’ha reactivat el Fòrum Soterrem l’Autopista qui ha aconseguit ja el consens polític local i treballa per portar la reivindicació a la Generalitat.

En pausa es troba el moviment contra l’Ecoparc a l’espera de l’estudi d’olors iniciat per l’Ajuntament.

I males notícies arriben pel 4t institut, que ja s’ha confirmat que no es farà i l’hospital, ja que ara el departament de Salut aposta per comprar l’Hospital General en comptes de fer un nou equipament.

Una altra preocupació social d’aquest any és la manca de solució a la problemàtica de l’habitatge. L’any que la PAH local ha celebrat 4 anys i Néstor ha passejat les seves reivindicacions per tota Espanya també hem conegut que els pisos que suposadament hi havia buits estan ocupats i l’Ajuntament ha aprovat fer pagar un taxa als grans tenidors que mantinguin habitatges desocupats. La necessitat d’aconseguir un habitatge a un preu assequible va fer que més de 300 persones optessin als 74 pisos que l’IMPSOL ha posat a lloguer de les promocions dels Pinetons. Es recupera vivenda desocupada i es demostra que no hi ha prou. Tampoc es pot abandonar encara la lluita per la igualtat però aquest any Ripollet ha tornat a fer bandera dels drets LGTBI i va ser seu d’una­ gran celebració.

En l’apartat cultural el 2016 es recordarà com l’Any Lorca. 50 activitats al llarg de l’any i més de 30 entitats no només participant sinó també col·laborant entre elles. I més enllà de la primera exposició de Valentí Roma, el concert de Paco Ibáñez o la placa commemorativa les relacions establertes entre les associacions locals és el més positiu d’aquesta celebració. Un esperit de sumar i col·laborar que també va fer triomfar la primera edició del Dia de la Dansa, activitat que arriba per quedar-se, igual que moltes de les novetats que es van posar en marxa durant la Festa Major, canvis que revitalitzen la festa gran.

Acomiadem un intens 2016, cal ara entrar amb il·lusió al 2017.
.