25 anys AETMV: Impacte econòmic de la festa

Un estudi sobre l’impacte del moviment festiu a la ciutat de Barcelona (Canemàs, 6)  que podríem extrapolar a tot el país, concloïa que la relació entre els ingressos procedents del sector públic i el total de despesa és de 4,23 euros de despesa per cada euro de subvenció. Per valorar aquesta dada es pot comparar amb altres sectors culturals. Així, per cada euro rebut de subvenció les sales de teatre, dansa i circ de Catalunya generen una despesa de 2,2 euros, i en el cas de les companyies d’arts escèniques la despesa és de 3,7 euros. Podem concloure, doncs, que la mateixa activitat festiva proporciona una entrada de capital suficient per a les entitats de cultura popular, tenint en compte, a més, que no computa la despesa generada per la dedicació d’hores no remunerades dels seus associats.

L’impacte econòmic de l’esdeveniment festiu (quantificació del conjunt d’activitats econòmiques originades directament o indirecta per l’esdeveniment) és important i factible conèixer-lo, mesurar-lo i comunicar-lo de manera clara i nítida. Així s’obtindran rèdits que beneficiaran la continuïtat i el desenvolupament de l’activitat en el marc festiu i cultural de la comunitat.

Els darrers anys s’han realitzat diversos estudis sobre esdeveniments culturals, estudis que han donat uns resultats sorprenents. És el cas, per exemple, de les Falles d’Isil, l’impacte econòmic de les quals és 45 vegades superior a l’aportació dels fons públics, i en el cas de l’Aquelarre de Cervera aquest impacte és gairebé 6 vegades superior.

.
(Podeu consultar la metodologia i procés realitzat a Canemàs 6 “L’impacte econòmic de la festa” Toni Gonzàlez, consultor cultural).
.
Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.