25 anys AETMV: Tradició i modernitat
Aquest binomi entre tradició i modernitat s’ha mostrat a començaments del segle XXI com un dels valors del sector de la cultura anomenada tradicional i popular. La tradició no és simple transmissió i continuïtat, sinó també reinvenció.
D’alguna manera, doncs, tradició i modernitat no estan renyides, sinó que són dues cares de la mateixa moneda. Les celebracions populars del calendari, abans ritualitzades de forma rígida per la religió, esdevenen avui espais de llibertat i d’expressió de l’excel·lència cultural, tot bevent de la tradició per retrobar allò més autèntic, allò que permet als participants de sentir-s’hi representats i identificats com un tot únic i singular.
De la mateixa manera, podem considerar aquestes celebracions com una forma de resistència davant de la uniformització cultural que produeixen les indústries culturals.
.
La cultura popular va preservant, generació rere generació, allò que manté el sentit d’una col·lectivitat i transforma allò que l’ha perdut. Si no existeix un grup social que mantingui viva la memòria i el record, un referent cultural es perd irremeiablement. Per tant, el primer element patrimonial de la cultura és el conjunt humà que sosté les expressions i creacions culturals.
El patrimoni cultural, ja sigui en forma de fixació ritual, en forma d’expressió verbal o en forma de valor arquitectònic, esdevé un referent sòlid en la mesura que traspassa aquesta reproducció generacional i que adopta un esdevenidor propi. És el cas del repertori musical, per exemple, com ara les cançons de Nadal. És patrimoni perquè pertany a tothom, independentment d’aquells que hi han fet una contribució creativa al llarg de la història.
.
De ben segur que no ens podem imaginar Ripollet sense la Festa dels Tres Tombs, sense els diables o la Festa Major més visitada del Vallès, el multitudinari Carnaval, la cavalcada de Reis, les trobades de gegants i bestiari festiu, la coral, els diferents grups de teatre amateur, els grups de dansa, les Nits de Música o els divendres de teatre, música i dansa al Teatre Auditori, entre d’altres manifestacions culturals associatives.
.
L’altre element que genera aquesta continuïtat és la capacitat organitzativa dels grups que sostenen les expressions culturals. Aquests grups, siguin col·lectivitats informals (com els grups festius) o més o menys formalitzades (com les corals), són un element de vertebració col·lectiva de la societat. I en això resideix un dels seus principals valors: en el fet de reunir un conjunt d’individus per a una empresa col·lectiva, per mitjà de normes socials i de creativitat alhora.
.
(Font: “Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català”. CANEMÀS, revista de pensament associatiu, núm. 10)
.
Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
.
