A. Fonollet: “Els Tres Tombs serveixen per recordar d’on venim. No es pot perdre”
Enguany, en la seva 126a edició, el banderer de la festa dels Tres Tombs serà un home lluitador. L’Antoni Fonollet, Tonet pels amics, va patir un càncer de llengua el 2015. Realment el va assotar molt fort i semblava que no el superaria. Però mai va perdre el bon humor que sempre l’ha caracteritzat i va sortir-se’n. Per celebrar-ho com toca la família va preparar-li, per sorpresa, que fos l’abanderat d’enguany. Ja ho va ser el 1992 acompanyat dels seus tres fills i repetirà acompanyat de tres dels seus néts, casualment els primogènits dels seus fills.
.
.
Revista de Ripollet: D’on ve la teva passió pels cavalls?
Antoni Fonollet: Tot ve de família, el meu pare em va transmetre el seu amor. Tant el meu pare com el meu avi havien tingut camps i els vaig poder veure de ben a prop quan era petit, a partir d’aquí em van començar a fascinar. Des de sempre que m’han agradat. A més em vaig dedicar molt temps a fer quadres i això t’apropa més a aquest animal. Ara, per poc que puc, m’escapo al camp o a llocs on pugui veure’ls. Per exemple aquest passat cap de setmana vaig estar als Tres Tombs de Cerdanyola.
.
.
RdR: Algun cop has pogut tenir cavalls?
A.F: Mai. Realment m’encantaria poder tenir un cavall però actualment és complicat cuidar-lo. No tinc ni el lloc ni la capacitat per fer-ho. Abans havia arribat a tenir bestiar però, amb els anys, casa meva ha passat d’estar als afores a estar al centre del poble.
.
RdR: Llavors cada any intentés estar al peu del canó per veure la festa dels Tres Tombs?
A.F: Això mateix. Sempre em fa il•lusió viure-la tant de prop com pugui. M’escapo als Tres Tombs que puc dels pobles més propers. Aquesta festa es tracta d’honrar als traginers i al cavall que durant tant de temps ha servit per treballar al camp. Ens serveix per recordar d’on venim i és una tradició que mai l’hem de perdre.
.
RdR: Ja el 1992 vas ser abanderat. Com us vau decidir en aquell moment?
A.F: Una de les il·lusions de mon pare era que els seus néts compartissin l’amor pels cavalls. Sempre havia volgut participar amb ells a la festa de Sant Antoni. Malauradament va morir bastant jove i mai ho va poder complir. Però ma mare, el 1992, va voler complir el desig de mon pare i vaig agafar-li jo el relleu com a banderer i els meus fills com a portadors de la bandera i cordonistes. Tinc un molt bon rècord d’aquell any. Com a curiositat, en aquella edició ens va acompanyar la Guàrdia Urbana Muntada de Barcelona. Un altre any les meves filles van agafar el relleu amb els seus cosins però jo no vaig ser el banderer.
.
.
.
RdR: Aquest any potser serà més especial?
A.F: En part sí. Amb tot això de la malaltia no la podré viure com m’agradaria però sens dubte la gaudiré molt. Encara tinc corda per estona.
.
RdR: Quan decidiu repetir-ho?
A.F: Tot va ser una sorpresa preparada pels meus fills. Cada any anem al sopar que organitza l’entitat per tancar la festa de Sant Antoni. L’any passat em va sorprendre veure que els meus cinc fills també van anar però no m’ho esperava. Quan van anunciar el banderer d’aquest any van dir el meu nom i em vaig emocionar, tremolava i tot. La idea dels meus fills era celebrar tota la lluita que he portat contra el càncer i seguir la tradició familiar. Igual que l’àvia va moure els néts per complir el desig de l’avi, ara els meus fills m’han regalat un record que guardaré fins que mori. Repetim la història.
.
RdR: El diumenge serà un Nadal per la família?
A.F: Així és. Quan acabi la festa ens ajuntarem per dinar. Serem uns trenta.
.
RdR: Com veus els Tres Tombs de Ripollet?
A.F: Sens dubte és una de les millors de Catalunya. Per exemple és més bonica la nostra que la de Cerdanyola, surten molts més cavalls. Realment s’ha conservat molt bé. La Junta de la Festa de Sant Antoni Abat ha fet una gran feina i en especial la del seu president, en Joan Albiñana. Cal destacar la seva manera de fer. En el bon sentit de la paraula, té molta barra i sumat a les ganes de millorar, han fet que tinguem una de les millors festes de Sant Antoni de Catalunya.
.
RdR: Tú que has seguit any rere any la festa quina és la salut de la festa?
A.F: Si fa o no fa la gent és la mateixa. S’han notat els anys més crítics però la festa està ben viva. Ara cal involucrar els joves perquè duri molts anys.
.
.
