A. Martín: ‘Crèiem en l’equip però no les teníem totes. Eren rivals més grans i d’alt nivell’

Anna Martín porta quasi 10 anys jugant a hoquei. Va entrar en un equip del CH Cerdanyola després de deixar el patinatge i a finals de l’any passat va aixecar l’Europeu sub-17. Aquesta ripolletenca treballa de valent per formar part del primer equip que juga a la millor categoria estatal, l’Ok Lliga.
.
Revista de Ripollet: Quan comences a jugar?
Anna Martín: Vaig començar quan tenia uns set o vuit anys. Abans havia fet quatre anys de patinatge però va arribar un moment en el qual em vaig cansar. El meu germà gran en aquell moment jugava a hoquei i una nena que també jugava em va animar a jugar, que estaven fent un equip de nenes, que anés a provar. Així vaig començar a practicar-lo.
.
RdR: L’Europeu és el primer gran títol que guanyeu?
A.M: L’any passat també vam jugar l’Europeu però vam quedar cinquenes. En la nostra categoria segurament sí que és el primer gran torneig del club. El primer equip ha guanyat alguna vegada la Copa de la Reina i la Lliga.
.
RdR: Després de quedar cinquenes us esperàveu guanyar el títol?
A.M: Crec que sí. Havíem perdut la final del campionat de Catalunya i la d’Espanya contra el mateix equip, el Mataró. Sabíem que ens el trobaríem i que aquest cop guanyaríem. L’Europeu es va disputar a manera de lliga i ens les vam trobar en el penúltim partit, un duel amb sabor a final perquè si guanyàvem ens convertíem en campiones matemàticament i no vam fallar.
.
RdR: Jugar a casa us va ajudar?
A.M: Una mica sí. Inicialment s’havia de jugar a Anglaterra però l’equip d’allà es va retirar per la lesió de la seva portera. La Federació Internacional va oferir als clubs qui la volia organitzar i al final la van concedir al CH Cerdanyola. En total vam ser set clubs: la selecció de Suïssa, d’Alemanya, un equip italià, un portuguès, un espanyol i un altre català a part de nosaltres. Com érem set per això va ser a manera de lliga.
.
RdR: Tot i que pensàveu que teníeu opcions d’endur-vos-el guanyar un títol d’aquestes característiques és molt complicat?
A.M: Van ser tres dies molt intensos. Com es va jugar el 13 de desembre nosaltres encara érem sub-16 i el torneig era sub-17. Això significa que la majoria d’equips portaven a noies més grans que nosaltres. A més jugàvem contra seleccions, equips que agafen a les millors de tot el país. Un altre hàndicap era que només coneixíem el Mataró i el Gijón. Es diu que els equips de fora de Catalunya solen tenir menys nivell però eren més grans i algunes eren les millors del seu país. Tot i que crèiem amb nosaltres no les teníem totes.
.

.
RdR: Fa molt temps que jugueu juntes?
A.M: No. L’any passat en vam ajuntar. Algunes sí que ens coneixíem d’altres anys. Durant tota la temporada ens vam fer molt amigues. Com nosaltres ens enteníem bé l’equip va funcionar molt bé i això ens va ajudar.
.
RdR: Com a jugadora com et definiries?
A.M: A l’hoquei no hi ha posicions com en altres esports. Però a l’hora d’atacar m’agrada més quedar-me enrere, tancar el mig del camp. Hi ha qui és més de fer gols i filigranes però prefereixo tancar l’equip. Els que tanquem som jugadors que tenim xut llunyà i visió de joc.
.
RdR: Tens la il·lusió d’arribar al primer equip?
A.M: He entrenat amb elles durant tot l’any i he jugat  partits però en un d’aquests em vaig lesionar escalfant.  De moment estic amb el segon equip a Nacional Catalana, una categoria per sota d’Ok Lliga, equip que fa anys que reforço. Com a mínim em queda un any segur.
.
RdR: I amb la selecció?
A.M: De moment només he anat amb la selecció de Barcelona. Dues companyes estan en controls de la selecció espanyola. Ho veig una mica lluny.
.
RdR: Amb setze anys com portes això d’estudiar i competir en tan alt nivell?
A.M: La veritat és que és difícil. A més de jugar i estudiar també entreno a un equip de nens petits. Són moltes hores que em passo al pavelló. Els estudis els porto bé però hi ha dies que només dormo cinc hores. És dur.
.
RdR: El club mostra estar a un gran nivell.
A.M: Sobretot les seccions femenines. El sènior femení està a Ok Lliga i el masculí no. Tenir el primer equip a tan alt nivell és com un mirall on totes volem reflectir-nos. Totes treballem, ens esforcem al màxim i ens sacrifiquem per arribar-hi. Això motiva per entrenar millor i per tant jugar millor. Tenim quatre sèniors femenins. Parla molt bé del club que cada vegada té més categories femenines. Quan jo vaig entrar només hi havia el femení base, noies de totes les edats, havia de jugar amb nenes de 16 anys, ara ja hi ha més equips.
.
RdR: És curiós que es treballi millor els femenins perquè en general queden relegats a un segon pla.
A.M: La Copa del Rei i la de la Reina es van jugar aquest passat cap de setmana. Vaig escoltar la ràdio i només van esmentar que el Barça havia guanyat i no van dir res del Gijón, l’equip que ha guanyat la Copa de la Reina, i molt menys que el Cerdanyola va quedar subcampió. Aquesta situació és negativa. És injust que no es reconegui els mèrits dels femenins.
.