Adrián Cubero: ‘Es relaciona el break amb delinqüència, però aporta disciplina i respecte’
Es diu que als anys 70, en una sala de cuina del Bronx un DJ de l’època va organitzar una festa totalment atípica, amb música poc peculiar i un ball totalment revolucionari, el breakdance. Entre la mitologia i la realitat aquest ball es va estendre pel Bronx i els barris marginals de Nova York. Poc a poc tot el món es va fer eco d’aquest ball i cap a mitjans dels 80 va arribar a Espanya. Farà uns deu anys, al Centre Cultural es van fer unes classes per arribar a la quitxalla del poble. Uns bessons encuriosits, Adrián i Iván Cubero, van decidir provar-ho i segur que abans d’aquella primera classe cap dels dos s’esperaria que uns anys després serien un referent a nivell nacional del breakdance. Ara, els dos junts es dediquen professionalment a aquest ball, conegut com b-boy.
.
Revista de Ripollet: Com passeu de ballar per diversió a ballar per competir?
Adrián Cubero: Amb les classes al Centre Cultural vam començar a ballar i amb la nostra ambició vam decidir anar més enllà. Ho vam portar a un altre nivell, li vam dedicar moltes hores i ens ho vam prendre com una forma de vida. El meu germà s’ha desviat una mica cap al tatuatge però jo estic ficat en aquest món de forma professional. A més no només em dedico al break, també al ball contemporani, al hip hop, al funky…
.
RdR: On us ha portat tot aquest entrenament?
AC: Ara estem en un grup internacional d’aquí de Barcelona, Shake Styles. Aquest grup feia temps que participava per tot el món i gràcies a ells ens ha portat a viatjar molt com per exemple a França, a Itàlia… cada cop que vas a una competició creixes, i encara més si guanyes.
.
RdR: Per què el breakdance i no un altre estil?
AC: La diferència que té el break, també conegut com a b-boying, és que pots trencar amb qualsevol tipus de regla. Existeix una base establerta, uns passos bàsics, però a partir d’aquí pots imaginar i crear el que tu vulguis. El millor del break és que aplega diferents estils: acrobàcies, capoeira, ball contemporani… per exemple el meu break és molt més fluid que el d’altres b-boys.
.
RdR: Com definiries el break per la gent que no el coneix?
AC: B-boy significa break dancer boy, un noi que balla breakdance. Els diria que és un estil de ball que trenca la cançó. Vull dir que quan la cançó té una part que canvia tu fas un moviment espectacular que quedi bé amb aquest ritme. Però en resum és un estil de ball de carrer en el que no existeixen regles, pots ballar com vulguis a partir d’una base.
.
RdR: Què us ha aportat el break?
AC: Tant el meu germà com jo ens considerem persones artístiques, i aquest estil de vida aporta la possibilitat de ser molt creatiu. A més ens agrada molt la filosofia que transmet, es tendeix a pensar que com és un ball de carrer i la gent ho relaciona amb la delinqüència quan és tot el contrari. El break té molts valors i principis, com per exemple el respecte al contrincant o la disciplina. I tot això que aprens ho pots transportar a altres aspectes de la vida. En aquest estil per ser bo necessites molta disciplina i un entrenament dur, aquestes coses que també pots necessitar en una feina per exemple. El break es fan moltes batalles, quan acaben els contrincants han donar-se la mà com a forma de respecte, i realment en aquest món hi ha bon rotllo entre rivals.
.
RdR: Com és el tema de ballar amb un germà?
AC: És el millor regal que he pogut rebre. En el món del break no pots estar sol, has de tenir un grup que et doni suport i formes una família en aquest món. El que un germà, a sobre bessó, balli al mateix nivell i categoria fa que ho puguis compartir amb algú de la teva família, pots parlar-ho a casa, pots estar al carrer i ballar amb ell… es comparteix millor. En aquest món és difícil trobar bessons, a Espanya només hi ha dos parells, i en actiu només nosaltres.
.
RdR: Quines fites has aconseguit?
AC: He guanyat bastants campionats, però el que més m’ha enriquit és un internacional que vaig quedar finalista a Bilbao. L’altre és un esdeveniment nou que només s’ha fet dos cops i els dos els he guanyat.
.
RdR: Per què a Ripollet no arrela aquesta cultura?
AC: Tot el que rodeja aquest món (rap, graffiti i DJs) s’ajunta al carrer. Quin problema hi ha? Que el hip hop al passar els anys s’ha anat comercialitzant, han primat l’espectacle, ha passat de ser un ball artístic i de carrer a ser un espectacle comercial. Vas a una escola per aprendre un ball i mostrar-lo a la gent i al final es converteix en una lluita d’egos. El que té de bo el break és que pots ballar on vulguis i com vulguis. El problema de Ripollet és que no hi hagut ningú que hagi fet esdeveniments de carrer. Per la Nit Jove sempre organitzo un esdeveniment que junta tot això, inclús l’any passat va venir gent de França, per arribar a la gent jove d’una forma diferent. També tenim el problema que no hi ha cap escola, en un futur m’agradaria fer-la jo mateix per impartir de forma correcte aquest ball.
.
RdR: Vam parlar amb en Juan López, d’Epidemic, i ens va dir que hi ha molts ballarins al poble i falta un Centre de Dansa. Com ho veus?
AC: A Ripollet hi ha molts ballarins a nivell d’escola, a nivell de coreografia. A nivell d’estil lliure només som dos al poble. Està bé que hi hagi moltes escoles amb molts ballarins, però que passa? Que sempre serà a nivell de coreografia, i no a nivell de carrer que és l’essència d’aquest ball. El Centre de Dansa seria una opció encertada, seria un Centre on coincidirien tots els estils i això ajudaria al poble a créixer a nivell de ball.
.
Trencant estereotips
Trencant estereotips
“S’ha de donar suport a aquest estil de ball. Tot el que queda fora d’una escola es veu com si fos de delinqüent”, reclama Cubero. Les seves arrels en el Bronx i el creixement en els suburbis de moltes ciutats ha donat mala fama a aquest ball, però com ha explicat anteriorment t’aporta molt més del que sembla. “Aportarà coses negatives a la persona depenent de com sigui. Avui en dia hi ha influències socials molt pitjors com les discoteques o les xarxes socials. El break t’ensenya a tenir fites per assolir i objectius”, sentencia el b-boy.
.