Agustí Carmona ‘Viatjar t’ensenya a adaptar-te a noves situacions, a canviar el xip’

El primer viatge de l’Agustí Carmona va ser amb només tres mesos d’edat. D’Alemanya, on va néixer, es va traslladar a Ripollet, ciutat que l’ha vist créixer. Però sembla que aquests 2.000 quilòmetres no van ser suficients per a ell. Amb més edat, una moto i una càmera es va proposar seguir viatjant arreu del món. Durant onze mesos a l’any l’Agustí fa d’infografista 3D creant edificis, però quan arriba l’agost no dubta en agafar el passaport  en busca d’aventures a qualsevol racó del planeta. Turquia, Marroc, Bulgària, Rússia, Croàcia… han estat alguns dels indrets que ja ha visitat. Per narrar les seves anècdotes, mostrar les fotografies de tot allò que pot visitar o simplement donar a conèixer els seus viatges va crear agusticarmona.com.
.

Agustí Carmona: Ben bé no ho sé, sempre m’ha agradat viatjar, conèixer coses diferents, veure altres maneres de pensar, altres maneres de fer. Jo estic molt lligat al món de les gitanes, dels gegants… en general a la cultura catalana. Les cultures són una expressió del tarannà d’una societat, i cada societat és diferent, una manera de pensar diferent. Conèixer una mica tot això sempre m’ha agradat.

AC: Primer passar una temporada sol, que sempre va bé estar uns dies amb tu mateix.  Sempre m’ha agradat estar una mica sol, i aprofito aquest temps per tindré contacte amb gent que segurament no tindria l’oportunitat de conèixer en ma vida. Per exemple, en el desert vaig estar a casa d’uns tuaregs, xerrant, menjant i vivint amb ells. A Rússia he estat amb una colla de gent d’allà que em van atendre molt bé i amb molta amabilitat. Així es com coneixes el món on vius. Tenim una visió molt curta del que en realitat és, només vèiem el que ens ensenyen els telenotícies i realment el món és molt més variat, no només són bons i dolents.

AC: He fet la web amb l’objectiu de mostrar-li a la gent tots els viatges que faig, les coses que em passen mentre viatjo. Que perdin la por a viatjar, els caníbals no sé si existeixen però jo no m’he trobat mai cap. El meu objectiu és que la gent vegi que és pot viatjar, que es pot viatjar sol amb moto, que diguin: Si aquest tio que és normal i corrent és capaç d’anar a l’altre punta del món i no passa res jo també hi puc. Aquest és l’objectiu de la web. Estaria bé que creixés, si trobo patrocinadors per completar-la no estaria malament, proposar una altra mena de projecte. Però no és l’objectiu amb el qual es va crear. La idea és que simplement la gent s’atreveixi a viatjar.

AC: Cada viatge t’aporta quelcom diferent. El viatge que no t’agrada pels paisatges t’agrada per la gent, el que no t’agrada per la infraestructura t’agrada pel nivell cultural del país… Els països del nord viuen més tranquils, en canvi els països del sud som més caòtics.

Però hi ha dos països que m’han agradat més, que tinc ganes de tornar-hi, com són el Marroc i Turquia. Són dos països que m’han arribat molt endins. El Marroc per la forma de ser de la gent, que és molt acollidora, t’obren totes les portes, t’ajuden en tot el que poden, estan a sobre teu per tot el que necessitis. I Turquia perquè és impressionant, les platges, els paisatges, la Capadòcia… tens paisatges on quedes bocabadat mirant. Aquests dos destins són els que més m’han arribat.

.
RdR: T’agradaria dedicar-te no- més a viatjar? 

AC: Si que m’agradaria però no és fàcil, hi ha molta gent que viatja sola. Hi ha gent molt mediàtica com el Miquel Silvestre o l’Alícia Sornosa, la primera espanyola en fer la volta al món en solitari amb moto, són els més mediàtics que tenim aquí. Competir amb gent així o trobar patrocinadors és complicat. Però m’agrada la meva feina de despatx i em dóna temps per fer els viatges a l’agost.

AC: A part de les entitats culturals i la família poca cosa més. Ripollet és la meva ciutat d’acollida, on he crescut tota la vida i no m’agradaria deixar de viure aquí. Realment és un lloc tant bo com qualsevol altre per viure-hi. Per viatjar tots els llocs són atractius, però per anar-hi a treballar tots els llocs són iguals. Si jo pogués anar a treballar a Tailàndia seria un destí molt exòtic, però quan portes dos anys treballant allà els problemes són els mateixos: la subsistència, anar a comprar, dedicar-te a solucionar tot allò que et va sorgint… la vida és la mateixa aquí que allà. Viure a Ripollet és tant maco com a qualsevol altre lloc.

AC: Hi ha qui diu que no viatja perquè no té temps o diners. La única excusa que accepto és la de “no viatjo perquè no m’agrada”. És l’únic motiu pel qual no es viatja, tots els altres es poden superar. No cal fer un viatge de sis mesos. A més, hi ha maneres molt econòmiques de viatjar, pots treballar mentre viatges. Jo moltes vegades he hagut de parar uns dies per qüestions de feina, aparcar i amb l’ordinador treballar online. A mida que vas viatjant vas aprenent a adaptar-te a les noves situacions i als inconvenients que et planteja el viatge. Aprens a relativitzar els problemes: “És un problema que tinc o el puc superar d’alguna altra manera?” Adaptar-te a noves situacions, ser capaç de canviar el xip t’ho ensenya el viatjar, i sobretot viatjar sol.
.
Ajudar a ONGs
En la seva web l’Agustí comenta que en tots aquests viatges sempre té l’intenció d’ajudar alguna ONG. Mentre prepara la ruta, posa a punt la moto i enllesteix tots els detalls sempre troba un moment per contactar amb les organitzacions de la zona i oferir-lis així les seves capacitats com a fotògraf, però encara cap d’elles les ha requerit: “De moment no he aconseguit que cap ONG vulgui disposar dels meus serveis. He contactat amb diferents ONGs, totes m’han dit que no, per un motiu o un altre. Cada cop que a l’estiu faig un viatge a algun lloc intento parlar amb quatre, cinc o sis. Simplement és fer quatre fotografies i que ells les puguin utilitzar, que el meu viatge no sigui només una cosa per mi, sinó donar-li una mica més de contingut a l’experiència i ajudar a alguna ONG”.
.