Ainhoa Otero: “Són textos engrescadors i curts, els lectors empatitzen i em demanen més”
‘¡Prepárate para la aventura!’, així avisa Ainhoa Otero a la contraportada del seu primer llibre a tots aquells que tinguin ganes de llegir-lo. ‘Destino Huracán’ és un recull íntim de vivències escrites des de les profunditats del seu interior. Un conjunt de reflexions d’aquesta jove amb gran fal·lera per l’art, i en especial l’escriptura, i que espera que els seus textos ressonin i interpel·lin als seus lectors
Revista de Ripollet: D’on neix la teva passió per escriure?
Ainhoa Otero: La passió per d’escriure em ve de ben petita, que escrivia cançons. Ja més endavant em vaig atrevir amb els guions. L’escriptura sempre ha estat quelcom més personal, sí que és veritat que he escrit algun text o cançó per les meves amistats, però els textos més profunds han arribat quan era més gran, que és així com comença el llibre. L’art m’ha atret sempre. Per això vaig començar el batxillerat artístic, però el dibuix no és el meu punt fort i, finalment, vaig decidir deixar-lo.
RdR: Per tant, per tu l’escriptura és desfogar-te?
A.O: És la meva teràpia personal.
RdR: Com t’animes a treure el llibre a partir de textos tan personals?
A.O: Sempre he dit que no m’agrada parlar de la meva vida privada, en aquest sentit sóc bastant reservada. Però el procés d’escriure tots aquests textos, d’alguna manera desfogar-me, ha sigut tan satisfactori que volia tenir-los físicament, volia convertir-los en un llibre i tenir a les meves mans tot allò que havia creat, sobretot perquè era molt important per a mi. Allò que em va animar a mostrar-lo a la gent suposo que és perquè en la majoria de textos el lector pot empatitzar i sentir-se identificat, tant si ja ho han viscut com si ho viuen en un futur.
RdR: Per aquesta raó animaries a la gent a què se’l llegeixi?
A.O: Sí, però també perquè és una lectura ràpida i amena. Com són textos curts i engrescadors el llibre s’acaba de pressa. Molta gent m’ha fet arribar que s’ha quedat amb ganes de més.
RdR: Llavors toques temes molt personals.
A.O: Tots són temes que he viscut de ben a prop. La majoria parlen del desamor, també toco el sentiment de la ira. Com molts d’ells els vaig escriure durant la pandèmia inevitablement és un tema que surt, sobretot com la vaig viure. També he escrit sobre les relacions humanes: amistats i enemistats, família… inclús parlo de la mort.
RdR: Quin estil utilitzes?
A.O: Hi ha una mica de tot. Tinc des de textos amb rima lliure fins a textos en prosa, altres escrits com si fos una conversa. També el to canvia, tinc alguns més divertits i altres més profunds i sentimentals. Al final del llibre, com a text més especial, tinc un en el qual relaciono diferents cançons de diferents artistes i les ajunto totes.
RdR: Has pensat fer de la teva passió la teva feina?
A.O: Arran d’escriure el llibre m’han sorgit moltes ganes de convertir l’escriptura en alguna cosa més. Vull perseguir els meus somnis, un d’ells era treure el llibre i, ara, m’he proposat estudiar en el món de les audiovisuals, guió o doblatge. El llibre m’ha donat un xut d’energia, m’ha reconstruït per fixar-me una nova meta.
RdR: Per què s’anomena ‘Destino Huracán’?
A.O: Quan m’estava plantejant com seria el llibre tenia un títol en ment, però just en aquell moment vaig repassar els textos, un d’ells es titula ‘Destino Huracán’ i vaig sentir que s’havia de dir així. De la persona que parlo en el 75% del llibre va passar per la meva vida com un huracà, per això vaig anomenar així aquest text.
RdR: Com és el procés perquè el llibre vegi la llum?
A.O: Realment no va ser fàcil. Per a mi era un somni, quan vols que es compleixi una meta així has de dedicar-hi temps i esforç. Després d’escriure el llibre vaig contactar amb una amiga il·lustradora que es va animar ràpidament a ajudar-me amb la portada. Ella coneixia gent que edita llibres. Vaig contactar amb ella per seguir el procés. Una vegada editat el pas va ser publicar-lo per Amazon perquè em donessin el codi ISBN.
RdR: Quan va trigar tot aquest procés?
A.O: El primer text de tots va ser abans del confinament, estava passant un moment complicat i és just en aquests moments quan millor escric. Durant el tancament va ser quan vaig escriure gran part del llibre. Però físicament es va fer esperar una mica, fins al juny d’aquest any no ha sortit.
RdR: És una autopublicació?
A.O: Es pot considerar que és autoedició. És veritat que la il·lustradora i l’editora m’han ajudat molt, però tota la inversió l’he feta jo.
RdR: L’autopublicació d’un llibre és arriscada?
A.O: Sí que és arriscat invertir uns diners en una publicació així, sobretot per la qüestió de publicitar-la. Si no tens contactes en aquest camp t’has de moure tu, sobretot per xarxes socials. També has d’intentar aprendre noves maneres que et facin arribar a més gent. En el meu cas he aconseguit que el llibre ja es pugui trobar a llibreries físiques de Ripollet i Cerdanyola. També vas a fires de llibres, per exemple per Festa Major vaig poder muntar una carpa per vendre llibres, com també espero fer-ho per Sant Jordi.
RdR: Per donar visibilitat també t’ha ajudat la presentació a la Biblioteca.
A.O: Oi tant. Vaig contactar amb l’Eli, la directora de la Biblioteca. M’ho va posar molt fàcil, es va llegir el llibre, em va rebre i em va buscar una data per poder fer-la. Va ser el passat dissabte i va ser un gran dia, m’he sentit molt acompanyada. Estic molt agraïda per l’oportunitat i per tota la publicitat que han fet.
RdR: Pot sobtar que siguis una escriptora tan jove?
A.O: Crec que cada vegada hi ha més gent jove que vol expressar-se i és una molt bona forma de tenir pau mental. És important que la joventut ho fem, molts vivim èpoques complicades i reivindico l’escriptura juvenil. A partir d’escriure el llibre he conegut molta gent jove que treu el seu llibre.
RdR: El teu és un llibre juvenil?
A.O: Crec que és per a totes les edats a partir que comences l’adolescència, quan ja comences a experimentar certs sentiments o a viure situacions més complicades. A partir d’aquestes edats és quan comences a trobar-te amb el desamor, les amistats o la mort d’una forma molt més viva.
RdR: Penses que l’autopublicació permet la democratització de l’edició de llibres?
A.O: Sí, ara és molt més fàcil que tothom pugui treure un llibre, el problema és que arribi al gran públic. Pots editar-lo amb el perill que només el llegeixi la teva família.
RdR: Quin és el teu objectiu amb el llibre?
A.O: Al principi era quelcom per a mi, però veure la rebuda de la gent m’ha esperonat a fer-lo arribar al màxim de gent possible. Ja tinc escrit el segon, però vull donar-li vida a aquest.