Alba Martínez: ‘M’agrada reflectir la meva part més somiadora a través dels contes’

És l’autora del conte ‘Un somriure al despertar’, escrit i il·lustrat per ella mateixa. Diumenge passat, per Sant Jordi, es van exhaurir els 100 exemplars que estaven a la venda a la parada del Racó de les Lletres Locals. L’Alba hi va estar signant i dedicant el llibre a tots els que s’hi van acostar. La història narra les aventures de la Nina, una nena que ha perdut el seu somriure i el busca amb el seu amic Enzo per indrets del món màgics i extraordinaris. 

RevistadeRipollet: Felicitats per l’èxit del llibre! Com valores la jornada del dia de Sant Jordi?
Alba Martínez: Moltes gràcies! La veritat és que ha estat un somni. No m’hagués imaginat mai aquesta rebuda tan càlida i la quantitat de gent que ha vingut per endur-se un exemplar del meu conte. També han vingut molts companys de l’escola on treballo, de la facultat, família, amics…

RdR: Has estat força ocupada signant llibres…
A.M: (Riu) Sí, però és una feina gratificant i es fa de bon grat. Quan vaig presentar el llibre al Centre Cultural, recordo que vam estar molta més estona en comparació al dia de Sant Jordi, però en cap moment se’m va fer pesat. Va ser molt agradable i em va transmetre molts sentiments i moltes sensacions positives. És un record únic.

RdR: Ja coneixes les primeres opinions de petits i grans?
A.M: Ha estat meravellós escoltar les seves opinions. M’expliquen que els agrada molt el món il·lusori i oníric que transmet el conte. És una història que t’engresca a fantasiejar i és agraïda per compartir-la en família.

RdR: Com va sorgir la idea del llibre?
A.M: Ve de la meva inquietud i el meu desig de voler reflectir el món dels infants a través dels contes. Vull transmetre la meva part més somiadora. És una manera de fer florir la infantesa que els adults duem amagada i d’ajudar a que els més petits continuïn somiant. Com que també pinto i il·lustro, he fusionat aquesta inquietud literària amb l’art. He construït un camí a partir de la literatura i la pintura, dos registres que em serveixen per expressar el que sento de la millor manera que puc.

RdR: Quant de temps has destinat en l’elaboració del projecte?
A.M: Va ser molt espontani i no em vaig marcar ni límits de temps ni dates concretes. La idea em va sorgir en una etapa de la meva vida molt optimista i creativa. Estava molt inspirada. De fet, molta gent em diu que m’assemblo molt a la Nina, la protagonista del conte, i els que em coneixen ens troben moltes similituds en la personalitat de cadascuna.

RdR: Com has pogut costejar l’edició?
A.M: M’ha ajudat Chiado Editorial i la veritat és que estic molt agraïda. Vaig enviar el meu conte a mil i una editorials i cap em va donar resposta. Ho entenc, perquè moltes d’elles tenen els seus propis il·lustradors i no aposten per gent nova, potser per comoditat o potser perquè no s’atreveixen, ja que ens trobem en una situació complicada. Chiado Editorial és de Salamanca i té la seva seu a Portugal. Quan em van contestar que acceptaven publicar el meu llibre va ser una alegria immensa.

RdR: Per ara, només en català?
A.M: Sí, perquè la primera edició eren 300 exemplars i vaig preferir centrar-los en Catalunya. Si els hagués repartit per tot Espanya, aquí hauria arribat la part equitativa  a la resta de comunitats i, tenint present a tota la gent del meu entorn, no hagués estat suficient. També crec que la llengua catalana és la de la nostra terra i hauria de ser la llengua vehicular a les escoles, per això vull aportar el meu granet de sorra i oferir una nova lectura en català. De cara al futur, però, no descarto traduir els llibres al castellà, l’anglès o el francès, si fa falta. Ja m’agradaria (riu).

RdR: Has combinat aquesta tasca amb la feina de mestra a una escola i els teus estudis en Belles Arts. Treballes el altra cosa més?
A.M: Sí, també pinto en viu. Amb els Indignats de Ripollet faig pintures en viu al carrer. Per exemple, l’any passat per Sant Jordi vaig estar pintant amb ells. A Barcelona faig un intercanvi amb una noia i em poso a pintar davant de la seva botiga per atraure a més gent. També pinto per carrers de Barcelona, així ajudo a fer una mica de promoció de les meves creacions i de qui sóc.

RdR: Et decantaràs per alguna feina en concret?
A.M: La meva intenció és combinar-ho. Vull avançar pas a pas, amb tranquil·litat i sorprendre’m del que vingui. Per exemple, ara faré una exposició de quadres al Centre Cultural que no té res a veure amb la literatura ni els contes. Jo estic encantada, perquè treballo en projectes diferents i no m’etiqueto en res concret. Ho faig per créixer en tots els aspectes: vull créixer com a mestra, com a artista i com a escriptora. Vull enriquir-me de tot el que m’aporten cadascuna d’aquestes vessants.

RdR: És difícil combinar-ho tot?
A.M: T’has de saber organitzar molt bé el temps i buscar-lo de sota les pedres, si cal (riu). Quan t’agrada i estàs apassionada per alguna cosa, trobes temps per la família, la parella, els amics, els estudis, la feina i, a més, escriure, pintar i descansar, que també és molt important. Has de saber dosificar el temps, adaptar-te i administrar-te’l bé.

RdR: Propers projectes?
A.M: Ara tinc en procés un nou conte, ‘Dona’m vida, mare’, que està relacionat amb la vivència d’una mare i el seu fill quan està embarassada. Chiado Editorial està disposada a publicar-lo, però encara s’han d’acabar de lligar els fils. També estic treballant amb un conte que titularé ‘Buscant un raig de llum. El bonsai de l’Almoon’. Tracta sobre la mort d’una manera subtil. Penso que als contes també s’han de tractar temes com aquests, ja que és una cosa natural encara que mai estiguem preparats per afrontar-la.

Inicis i corrents artístiques
L’Alba encara guarda la seva primera aquarel·la, que va dibuixar quan només tenia 2 anys. De seguida va començar a fer classes de pintura i, des de sempre, a casa ha dibuixat molt durant les seves estones lliures.
Referents: M’agraden molt els mons fantàstics de Benjamin Lacombe. És un artista que fa il·lustracions molt potents, d’estil romàntic i temàtica fosca. També m’inspira molt Rebecca Dautremer i el colorisme que utilitza a les seves pintures. En general, m’agrada fer pintures expressionistes i amb molt de color. També m’atrau la llum dels paisatges impressionistes i és una tècnica que utilitzo sovint. L’art abstracte també m’agrada, però me n’allunyo una mica més perquè el meu art és més figuratiu. La pintura abstracta és més subjectiva i depèn de la pròpia interpretació.