Albert Figueras: ‘El Sant Antoni no s’ha de perdre però si la gent no s’involucra costarà que perduri’
El banderer d’enguany és un mica atípic. Mai ha tingut un vincle estret amb el món del cavall però des de ben petit ha gaudit del Sant Antoni Abat.
En el seu cas de Sant Medir, els Tres Tombs de Barcelona. Albert Figueras va créixer a Barcelona i va arribar a Ripollet quan es va casar amb la Núria Mas. Els seus sogres sentien l’amor per la festa i ell no va dubtar en fer-se soci de la comissió. Quan li van proposar ser el banderer es va sorprendre. Ara ell i dos dels seus fills, en Guillem i en Marc, esperen amb nervis el gran dia.
Revista de Ripollet: Quina és la teva vinculació amb el món del cavall?
Albert Figueras: Més que el món del cavall sempre m’ha agradat la Festa de Sant Antoni Abat. De ben petit ja la vivia a Sant Gervasi i la gaudia molt. Va ser quan vaig arribar a Ripollet que va créixer el vincle, els meus sogres eren socis de la Festa dels Tres Tombs i em vaig animar a ser-ho jo també. No sóc un gran aficionat del cavall tot i que és un animal que m’agrada.
RdR: Què és allò que t’agrada més de la Festa?
A.F: És una festa molt nostrada. A més és el dia dels animals i les mascotes. El cavall és un animal preciós i es preserva l’ofici del carreter. Pots veure els carros antics carregats de blat, troncs o nens que tiren caramels. És una festa molt vistosa i maca. Quan em van proposar ser el banderer em va semblar que seria una feinada, a més no estic acostumat a muntar a cavall molt sovint, però no em vaig poder resistir.
RdR: Us heu preparat molt per la Festa?
A.F: Una mica sí. Sortiré amb dos dels meus fills i per això hem buscat sortir algun dia a cavall per preparar-nos una mica. Tampoc hem pogut muntar tant com ens hagués agradat però sabem que no és gens perillós i ens acompanyaran de ben a prop per si succeeix qualsevol contratemps. No som els primers que hem sortit sense un cavall propi o amb poca experiència, per això estem tranquils.
RdR: Qui us ho va proposar i per què us animeu?
A.F: Va ser en Joan Albiñana, el president de la comissió de Sant Antoni Abat. Va pensar en mi per l’estreta relació dels meus sogres amb l’entitat. Va sorgir de forma espontània i no m’esperava la proposta. Tampoc m’havia imaginat mai sortir com abanderat. No m’ho vaig pensar gaire tot i que no m’agrada ser el centre d’atenció. A més algun tiet de la meva dona havia sigut banderer i em semblava una manera de fer tradició familiar.
RdR: Has pogut seguir de prop la preparació de la Festa?
A.F: Sí, aquesta festa és molt complicada de gestionar. Jo vinc del món de l’hoquei, sóc el president del Club Hoquei Ripollet, i sé de primera mà que si la gent no acompanya i ajuda una mica és molt complicat tirar endavant allò que et proposis. He seguit molts dilluns les reunions de preparació i he vist que s’ha de moure molta paperassa, gent, recursos… Al final agrada molt veure aquestes festes però no tant col·laborar i donar un cop de mà. A més a la Festa dels Tres Tombs li manca força de gent jove, costa que s’enganxin.
RdR: Has encetat un tema recurrent. Li falta relleu generacional?
A.F: Pel que he vist hi ha gent del poble que fa molts anys que forma part de la comissió i costa que la gent jove s’impliqui en aquesta festa. El compromís és molt gran per ficar-se en aquest tipus d’entitats. En alguns casos els presidents de juntes han d’avalar amb els seus béns propis l’entitat. Això tira enrere a la gent. També la normativa ha canviat i has d’estar preparat en aspectes econòmics i de gestió.
RdR: Has participat alguna vegada des de dins?
A.F: Sí, quan els meus fills eren petits havíem participat amb un carro. Era una experiència molt maca, sobretot per la canalla.
RdR: Què et sembla la Festa de Ripollet?
A.F: Pel que he llegit Ripollet va ser la primera població que va tenir una escultura dedicada als Tres Tombs. A més és una de les celebracions més antigues del poble amb més de 125 anys d’història. És una festa que no s’ha de perdre però torno al que ja he dit, si la gent no s’involucra costarà veure-la més anys.
RdR: Normalment s’havia celebrat el primer diumenge després del dia 17 de gener, Sant Antoni Abat. Què et sembla el canvi de data?
A.F: Pel que tinc entès l’any que ve es tornarà a la data inicial. L’any passat la pluja va fer que és posposés la data, en vista d’aquest fet han preferit fer-la al febrer perquè millora el temps.
RdR: Teniu ganes que arribi el dia?
A.F: Sí, s’ajunten les ganes i els nervis. Ja tenim preparats els vestits, els cavalls i el discurs. Començarem el dissabte amb un dia ple d’activitats. Aquesta setmana a casa és el tema principal. Ara només esperem que faci bon temps i tothom ho gaudeixi molt.
