Àlex Martos: “Hem fet 24.800 mascaretes. És igual qui les rebi, tohom mereix tenir-ne una”
A causa de la COVID-19 l’ús de mascareta s’ha fet obligatori. Durant els primers dies de confinament era difícil aconseguir-ne. Per això l’Àlex Martos, a través de Facebook, va impulsar una xarxa de 240 voluntaris per repartir mascaretes a tothom que ho necessités sota el nom de Ripollet Solidari.
Revista de Ripollet: Com sorgeix la idea de crear Ripollet Solidari?
Àlex Martos: Tot neix d’una conversa que vaig tenir amb una noia, la María José, per Facebook. Ella feia mascaretes i vaig interessar-me per la seva feina. Arran de la conversa va sortir la idea d’ajuntar-nos i fer un grup per començar a confeccionar-les.
RdR: Quins són els primers passos que doneu?
A.M: Feia temps que tenia la intenció d’ajudar a gent, ja m’havia mogut una mica i al final la idea va ser engrandir la idea. El diumenge 22 de març vam crear un grup de Whatsapp, en qüestió de 48 hores ja comptàvem amb 140 persones que volien ajudar. Va ser molt bèstia, no m’ho esperava. Al principi tenia la idea de fer unes quantes mascaretes però se’ns va escapar una mica de les mans. Vam acabar amb 240 voluntaris confeccionant mascaretes. Ha estat una feinada. Com la majoria de voluntaris no podien sortir de casa, jo em vaig encarregar de recollir el material (gomes, tela, fils…), el distribuïa per les cases per confeccionar les mascaretes i després tornava a recollir-les. Han sigut uns 72 dies sense parar, he fet milers de quilòmetres.
RdR: On heu repartit les mascaretes?
A.M: Tot va ser una mica improvisat. La idea inicial era cobrir Ripollet però quan va anar creixent vam rebre trucades de Can Ruti, del Taulí i de l’Institut Guttmann. També hem repartit a residències, centres d’infants amb autisme i a les comissaries dels Mossos d’esquadra de Ripollet, Montcada i Cerdanyola. Està clar que si aquella gent que està al peu del canó ens demanaven mascaretes no els podíem dir que no. Finalment també les hem distribuit amb la col·laboració dels comerços locals.
RdR: Veig que ha estat molta feina.
A.M: Sobretot una feina que no es veu, al final només es veuen els resultats. No es veu quan arribes a casa que són gairebé les 23h, tampoc la gent gran que no es pot permetre una mascareta i t’ho agraïa amb tot l’amor. Hi havia gent que ens demanaven si la podien rebre perquè tenien la COVID-19 i tot i el perill de contagiar-nos les hem portat. No ens ha importat qui les rebia, crec que tothom mereixia tenir-les.
RdR: Ara que anem passant fases quina feina esteu fent?
A.M: Estem acabant les mascaretes amb el material que ens va facilitar l’ajuntament, polipropilens, i ens quedaran poc més d’un miler. Aquestes s’encarregarà l’ajuntament de repartir-les a gent més gran de 85 anys.
RdR: Quantes mascaretes heu fet en total?
A.M: En els 72 dies que hem treballat hem fet unes 24.800 mascaretes en total. També 150 pantalles protectores i gràcies a RipoLab HackLab un munt de salva orelles.
RdR: Quina ajuda heu rebut l’ajuntament?
A.M: Vaig ser jo qui em vaig posar en contacte amb ells i he hagut de pressionar per rebre ajuda. La majoria de vegades que he demanat suport la resposta ha estat que com no sóc una fundació o una entitat no podien ajudar-nos amb cap subvenció tot i que ens animaven a seguir la nostra tasca. Després de moltes converses i trucades l’únic que vam poder aconseguir va ser que ells compressin el material per nosaltres encarregar-nos de la confecció. Des del meu punt de vista crec que podrien haver fet bastant més.
RdR: Quin futur li veus a Ripollet Solidari?
A.M: Per part meva vull deixar ja el tema de les mascaretes. Quan finalitzem la confecció de les que estem fent ara crec que s’hauria de deixar a part. Per sort he pogut conèixer gent molt maca que vol seguir endavant amb Ripollet Solidari i s’han plantejat establir-nos com associació. Però tot està en l’aire. Haurem de mirar com fer-ho.
RdR: Després del confinament a quines problemàtiques del poble podríeu ajudar?
A.M: Aquesta pregunta és com un ganivet de doble tall. Hauria de ser l’ajuntament qui s’ha d’encarregar. Si ens encarreguem nosaltres crec que és un error.
RdR: Ripollet Solidari evidencia la importància de l’ajuda veïnal i la cooperació en comunitat.
A.M: Això mateix. És increïble veure com ens hem reunit gent totalment desconeguda o ens hem retrobat amb gent que feia anys que no veiem. Al final la gent hem de posar de la nostra part per arribar on no arriben les administracions públiques. Nosaltres hem perdut molts diners i tothom que hem aportat estem encantats però fa mal que l’ajuntament no hagi ajudat a cobrir despeses amb l’argument que no es podia justificar. Tinc constància que en altres ciutats s’ha fet el mateix i els han ajudat més.