Alfonso López: “La nostra força són les empreses especialistes i la bona ubicació”
Actualment Ripollet compta amb set polígons industrials. En aquests s’hi situa el teixit empresarial que d’una forma o una altra dona vida al municipi. Des del 2018 l’entitat AER, Associació d’Empreses de Ripollet, s’encarrega de cuidar i millorar tant els polígons com el teixit empresarial. Alfonso López n’és un dels socis fundadors i, des de fa un any, el president, a més de ser l’adjunt a gerència de l’empresa Calsi.
Revista de Ripollet: Quina feina fa exactament l’AER?
Alfonso López: Ara per ara estem immersos en crear nous projectes, sobretot de col·laboració empresarial en l’àmbit de recursos i instal·lacions. L’altre que estem engegant és d’aprofitament de residus. Per altra banda, estem fent un treball bastant intens conjuntament amb l’ajuntament, la diputació i el consell comarcal per aconseguir més recursos, millorar infraestructures, comunicacions i les xarxes, mancances que té Ripollet.
RdR: En el 2018 calia incentivar la indústria local?
A.L: El principal problema que té Ripollet és que els seus polígons estan molt a prop del centre urbà, no és com en altres municipis que tenen els polígons més allunyats. En aquell moment hi havia una sèrie de problemàtiques: les zones industrials s’havien quedat molt antigues, la comunicació i el clavegueram, entre altres situacions, no eren les més correctes pel desenvolupament de la indústria. Uns quants integrants de les empreses ripolletenques ens vam reunir amb l’ajuntament per impulsar un projecte de millora per a totes aquestes mancances. Així vam aconseguir subvencions de la diputació i vam arrencar una sèrie d’accions com millorar accessos de Ripollet a Montcada.
RdR: Quin és el vostre funcionament com entitat?
A.L: Treballem com qualsevol associació empresarial. Avaluem la situació i detectem les problemàtiques a través de les empreses que es troben en els nostres polígons. Així fem propostes i intentem donar-nos un cop de mà entre nosaltres per tal de millorar-les. Per exemple, ara estem en plena reconstrucció del polígon de Can Mas, s’estan tirant naus antigues i s’estan fent actuacions al carrer. Tot això cal fer-ho bé per evitar els problemes amb els veïns i tenir cura de les infraestructures. També intervenim i mediem amb les empreses que s’han d’instal·lar o han de fer les millores perquè no entorpeixin la feina de les altres empreses que hi ha a prop.
RdR: Quines necessitats tenen actualment els polígons de Ripollet?
A.L: Principalment, cal pacificar-los una mica, realment estan una mica deixats amb estructures deteriorades. Cal millorar l’enllumenat i tenir cura d’algunes naus abandonades. Això s’ha de vigilar per procurar el bon desenvolupament de la feina als nostres polígons. D’ençà que nosaltres hem començat a intervenir aquests temes han millorat substancialment. Perquè hi hagi aquestes millores, més enllà de les institucions, cal potenciar la cooperació entre empresaris, una realitat que estem fomentant i que ajudarà que no es generin conflictes a l’entorn.
RdR: De les problemàtiques que has citat quines són les més urgents?
A.L: Sobretot de neteja i acondiciament de la xarxa viària i comunicació dels polígons.
RdR: Pot semblar curiós que hi hagi problemes en els polígons de Ripollet si estan tan a prop del nucli urbà.
A.L: Que els polígons estiguin tan integrats fa que la gent hi transiti més a peu quan a la majoria de polígons la gent s’hi acosta amb cotxe i el trànsit de persones és molt més limitat. Per aquest motiu sembla més fàcil que si els polígons estan allunyats del nucli, estiguin més deixats. Per molt que això sigui un punt a favor el problema real de Ripollet és que són molt antics, sobretot els que estan més a prop de Montcada. La majoria són dels anys seixanta i setanta. A la zona de Pinetons, com són més nous, no passa perquè els carrers són més amples i estan millor adaptats a la realitat del municipi. La idea és que tots puguin estar ben condicionats. També tractem que les empreses que comparteixen polígon aprenguin a gestionar-lo més enllà de la competència.
RdR: Cada vegada hi ha menys empreses industrials i més logístiques. Com es pot recuperar?
A.L: Gràcies als estudis que hem fet hem pogut veure un avantatge que diferència Ripollet d’altres municipis del Vallès. Ser tanta gent afavoreix la creació d’empreses petites i mitjanes, per exemple hi ha molts tallers mecànics, no de cotxes, sinó de metal·lúrgia. Això fa que hi hagi un bon nombre d’ofertes de treball. La situació no és dolenta. Com no tenim gaire espai tampoc hi ha grans empreses logístiques. No veiem un problema entre un tipus d’empresa o un altre, l’únic que pot ser-ho és que la gran majoria d’empreses són molt petites.
RdR: Què ha passat amb les grans empreses?
A.L: Algunes que hem perdut durant els últims anys han estat la Sintermetal, la Trilla, la Castellón… La similitud entre elles és que s’han deslocalitzat, és a dir, han anat a llocs on l’estructura empresarial és diferent i des del seu punt de vista els beneficia.
RdR: Realment Ripollet és un punt estratègic per apostar com empresari?
A.L: Cert és que estem a prop de Barcelona i connectats a bones carreteres i autopistes, però aquesta situació estratègica la compartim amb Cerdanyola o Sant Cugat i allà tenen molt més terreny. Però reafirmo el punt positiu de Ripollet, el nivell d’ocupació és molt més alt perquè les empreses petites de mitjana necessiten més personal. La nostra força com a nucli empresarial són empreses no massa grans però molt especialitzades i el fet que estem ben a prop de Barcelona, del polígon tecnològic de Cerdanyola i de grups d’empreses que treballen conjuntament en un mateix sector a Sabadell o a Martorell.
RdR: Com us està ajudant l’Ajuntament?
A.L: Potser no diria que ens ajudem, seria millor dir que cooperem. Busquem projectes en els quals podem implicar-nos i treballem plegats. També treballem molt amb el Gremi d’Instal·ladors que està a Ripollet i amb la UCR, la unió de comerciants.
RdR: Actualment, esteu immersos en una campanya per aconseguir nous socis. Com animaries als empresaris?
A.L: Sobretot els hi diria que volem ajudar als seus treballadors. Si busquem pacificar els polígons vol dir que la gent pugui anar a treballar a peu, pel carril bici o en transport públic. Busquem que siguin de fàcil accés. Al final les empreses són una part important de la ciutadania. També els hi diria que amb projectes comuns milloraríem encara més el teixit empresarial i altres empreses s’instal·larien aquí, això faria que puguin millorar els seus negocis. I si s’animen a fer-se socis serà més fàcil millorar les infraestructures que els afecten directament. A més, entre empreses petites val molt més la pena cooperar que competir, al final hi ha negoci per a tots.
