Alimentadors de gats: “Ningú controla ni es preocupa per les colònies de gats que hi ha al riu Ripoll”
La llera del riu Ripoll està en plena recuperació. En ella hi viuen molts animals, entre aquests s’hi troben diferents colònies de gats. Fa un temps que un grup d’alimentadors d’aquests animals, aliens a qualsevol entitat, s’està trobant amb dificultats per aportar els aliments necessaris. En part, per la falta de control i per no gaudir d’un bon refugi mentre es duen a terme les obres. Ells denuncien obertament aquesta situació i demanen millores.
Revista de Ripollet: El grup d’alimentadors aneu agafats de la mà, però sense ser una entitat?
Alimentadors de gats: Això mateix. Ens hem ajuntat perquè som un conjunt d’alimentadors que dissenteix de la política que s’està fent en les obres a la llera del riu Ripoll. Reclamem que mentre es porten a terme es respectin i es tinguin en compte les colònies de gats. Això sí, vam fer un curs com alimentadors que ens hi acreditava com a tal, però encara no hem rebut cap carnet identificatiu.
RdR: Quina situació viuen les colònies per culpa de les obres?
AdG: Estem demanant que en la planificació de les obres es vigili que els animals no es vegin afectats, sobretot els gats i les seves colònies. Ens hem reunit amb el regidor de medi ambient perquè s’habilités un refugi mentre es fa la reconstrucció. Encara no s’ha posat. No sabem si hi ha hagut una planificació real, però aquestes ja han afectat de manera directa o indirecta a les colònies. Crèiem que ha sigut una mica desastre i així ho hem explicat a les xarxes socials.
RdR: Al compte d’Instagram @coloniasfelinasdelriuripoll mostreu aquesta situació.
AdG: Això mateix. Fa menys d’un mes que hem obert aquest compte perquè la gent pugui veure quina situació vivim els alimentadors. En aquest temps hem mostrat com havia quedat una de les colònies protegides pel mateix ajuntament. Les obres van destruir part de l’estructura de refugi incomplint els protocols previs de seguretat que s’havien establert per la remodelació de la llera. Casualment, durant aquestes últimes setmanes hi ha hagut tres incendis que ens sorprenen molt.
RdR: Les colònies estan controlades com toca?
AdG: Crèiem que no. Segons l’article 16 de recollida d’animals correspon als ajuntaments recollir i protegir als animals abandonats, perduts o ensalvatgits i controlar que no es converteixin en una colònia massificada. Aquestes tasques es poden delegar a altres ens locals, però en el cas de Ripollet creiem que no s’està delegant com toca. No s’empren suficients mitjans per tenir cura del creixement de les colònies. S’han esterilitzat alguns animals, però de manera molt minsa i heterogènia, això provoca que el cens d’animals hagi crescut exponencialment. Nosaltres no podem responsabilitzar-nos d’aquesta feina perquè no tenim ni els coneixements ni els materials, no som persones formades per fer una tasca tan específica.
RdR: Teniu alguna relació amb l’Associació Animales Ripollet?
AdG: Els recursos per poder alimentar als gats l’Ajuntament els dona a l’Associació i aquesta ens fa l’entrega. Aquest pas no sempre es pot donar. És important que ens arribi, un dels nostres voluntaris que actua a la colònia més propera al Poliesportiu té una despesa diària d’uns deu euros, aquesta és la més gran de totes les que hi ha al riu Ripoll. Estem pendents de trobar-nos amb l’Associació, però, en general, treballem de manera independent.
RdR: Quantes persones us encarregueu de les colònies del riu Ripoll?
AdG: En total som vuit voluntaris.
RdR: Sobre qui hauria de recaure la feina que esteu fent?
AdG: Nosaltres la fem de bon grat igual que la fa l’Associació Animales Ripollet en altres colònies, estem parlant que a Ripollet hi ha més d’una desena de colònies, inclús moltes més. Però legalment és responsabilitat de l’Ajuntament l’alimentació i l’esterilització. El consistori ho va delegar a l’Associació. Però pensem que s’ha convertit en una feina massa feixuga i potser caldria buscar alguna protectora, sobretot per l’esterilització.
RdR: Principalment cuideu tres colònies. Quants gats hi ha?
AdG: És molt difícil poder dir amb exactitud a quants gats arribem a alimentar per la falta de control del cens. Cal posar èmfasi en aquesta situació perquè a la llarga pot provocar problemes d’olors, sorolls, en el mateix ecosistema de la zona i molts poden portar malalties si no estan ben controlats.
RdR: Quina és la importància del gat en l’ecosistema urbà?
AdG: Nosaltres no som experts en aquesta matèria, però hi ha una lògica que tots podem veure: una descompensació d’aquests animals pot provocar que es desajustin la població d’altres animals urbans com eriçons, alguns ocells, ratolins o, per què no, porcs senglars. Una altra obvietat és el control de rates.
RdR: I per què és important que no es massifiquin?
AdG: Si tenim en compte tot el que hem dit abans només cal dir que un bon control significa un benestar per aquests animals. Hi haurà un moment que faltarà espai i es repartiran per altres indrets indiscriminadament. I controlar-lo ara significarà evitar un sobrecost en un futur, si més endavant continua creixent d’aquesta manera tan arbitrària, serà molt més car que ara posar-hi remei. No entenem perquè es dona aquesta situació, no sabem si és per falta de recursos o per manca d’interès. Ens agradaria posar-hi remei, però no podem portar els gats a esterilitzar nosaltres. Això sí, estem a la disposició per poder ajudar en tot el que calgui.
RdR: L’Ajuntament sempre ha intentat ajudar als cuidadors de gats. Sobta que us trobeu en aquesta tessitura.
AdG: És cert que el partit que governa a Ripollet ha tingut una mirada cap als gats del carrer i les persones que se’n fan càrrec que en altres municipis no existeix. Per això sobta més que nosaltres ens trobem en aquesta situació. Amb el nostre compte d’Instagram volem fer denúncia sobre la situació de les colònies del riu Ripoll i, així, reivindicar una mica la feina que hem fet, a més de reclamar aquella que cal fer. Crèiem que la tasca de l’Associació és insuficient en aquesta zona, segurament perquè és difícil que hi puguin arribar a tot arreu. Ens vam reunir amb el regidor de medi ambient i ens va ensenyar el projecte ‘felicicat’, per construir un refugi definitiu, i ens ha promès un refugi temporal mentre duren les obres de la llera, però no sabem quan arribarà.