Andrés Céspedes: “M’agradaria veure un jugador sord a la màxima categoria, segur que és possible”
La selecció espanyola de futbol sala és una de les més llorejades d’aquest esport. Rarament, les seves proeses són portada en els diaris. Encara serà més estrany veure un dels èxits de la selecció espanyola per a sords a qualsevol pàgina d’una publicació esportiva, i no són pocs els que han aconseguit. L’any 2018 van guanyar l’Europeu i el 2019 van emportar-se el Mundial. Un home clau per aquestes fites ha estat el ripolletenc Andrés Céspedes, el seleccionador.
Revista de Ripollet: Quan vas començar en el món del futbol sala?
Andrés Céspedes: Ja fa uns anys. Farà més de trenta anys que vaig començar en la Federació Esportiva de Sords de Catalunya (FESC), alhora que vaig començar a la Federació Espanyola d’Esports per a Sords (FEDS). Com a jugador vaig estar dotze anys, des del 1995 fins al 2007.
RdR: Quina experiència tenies com a entrenador?
A.C: De primeres no m’havia plantejat ser-ho. Vaig començar a entrenar l’any 2005. Em vaig animar a entrenar perquè els meus companys em van animar, em deien que tenia les aptituds que calen per ser un bon entrenador. Així que en 2008 em vaig treure el títol d’entrenador, des de llavors que no he parat d’entrenar. Vaig ser tècnic del Blanes i del Cerecusor, equip de Barcelona.
RdR: Quan vas començar com a seleccionador espanyol?
A.C: La Federació em va anomenar seleccionador fa quatre anys ja, l’any 2018.
RdR: Just aquell any vau guanyar l’Europeu i en 2019 us vau proclamar campions del món, quin va ser el secret del vostre èxit?
A.C: La clau va ser la unió, indubtablement. Va ser gràcies al fet que tant l’equip tècnic com tots els jugadors estàvem junts per l’objectiu, estàvem realment motivats i vam ser un grup irrompible.
RdR: Ha estat difícil confeccionar un equip guanyador?
A.C: Va ser una feina bastant feixuga i no va ser gens fàcil. Vam fer un seguiment exhaustiu a diversos jugadors, els vam veure de prop, vam avaluar tant les seves aptituds com les seves habilitats. Així vam confeccionar l’equip guanyador que ens ha donat els dos títols.
RdR: Quins reptes teniu de cara el futur?
A.C: Volem revalidar els títols que hem aconseguit aquests anys. Com a reptes n’hem fixat tornar a guanyar la Copa d’Europa que es disputa aquest any a Itàlia. I ja l’any vinent volem tornar a aixecar el Mundial que es juga al Brasil. Volem seguir al més alt nivell i repetir els èxits que hem assolit.
RdR: Es pot dir que a Espanya es juga el millor futbol sala d’aquesta modalitat?
A.C: Es pot dir que sí. Però hi ha altres països que també estan a un gran nivell alhora que estan fent una gran feina.
RdR: Esteu fent una gran feina. Però quina és la situació que viviu?
A.C: Crec que ens falta molt més reconeixement, sobretot per part de les institucions. Un exemple que mostra això que dic es va veure quan vam guanyar la Copa del Món. És una proesa molt complicada d’aconseguir per a qualsevol equip, sigui l’esport que sigui, i gairebé no es va parlar d’això, pocs mitjans es van fer ressò i se’ns va reconèixer molt poc.
RdR: Quines dificultats us trobeu en el món de l’esport?
A.C: Com a tal no hi ha cap dificultat per dedicar-nos a jugar a futbol sala. Però el problema està en el fet que no es pot considerar una feina com a tal. Això es deu que fins aquest any no hem començat a cobrar. Ho fèiem de forma altruista amb el que això suposa, fèiem aquesta feina en favor de la federació per a gent sorda de forma voluntària.
RdR: L’única diferència que teniu amb el futbol sala convencional és l’arbitratge?
A.C: Sí, l’únic que ens diferencia és que, com és lògic, l’àrbitre no pot utilitzar el xiulet, per aquest motiu utilitzen un banderí. Es juga de la mateixa manera i la normativa és la mateixa.
RdR: Creus que els èxits que heu aconseguit han servit per ajudar a trencar barreres?
A.C: Crec que sí, en part l’hem fet una mica més visible, però no del tot. Una cosa que em faria molt feliç seria veure un jugador amb sordesa jugant a la màxima categoria, a la LNFS, a primera divisió. Pot semblar que tindria les seves dificultats, però es podria provar penso que podria funcionar.
RdR: Què us ajudaria a millorar el vostre esport?
A.C: Crec que la millor ajuda seria l’equitat, rebre les mateixes ajudes que reben els esportistes oients per poder practicar aquest esport.
RdR: Quines ajudes rep la Federació Espanyola d’Esports per a Sords?
A.C: Les nostres subvencions estan repartides entre tots els esportistes, i de per si són escasses. Això ens passa factura, per exemple no podem tenir tantes concentracions com ens agradaria per treballar amb la selecció o preparar els campionats internacionals.
