Ajuda'ns a poder seguir fent la Revista de Ripollet. Oferim un mitjà gratuït però fer informació local no és gratis. Si pots, col·labora.
Andreu Càrceles // AT
És l’autor de ‘90 años de historia del Club Futbol Ripollet’, un llibre extensament documentat amb imatges, arxius oficials, biografies i peces periodístiques que narren la història del club. Un total de 350 pàgines, amb més de 300 fotografies, que comencen amb el primer president del club i acaben amb l’emotiu ascens a Primera Catalana de la temporada 2011. El llibre té un cost de 20€ i es pot comprar a les papereries locals Pau Casals, Quatre, Vicente, Sol i Pinetons.
RevistadeRipollet: Felicitats per la gran tasca de recerca! Quina rebuda ha tingut el llibre?
Andreu Cárceles: Pel que he vist, tothom està molt il·lusionat. Quan vaig anar a distribuir els llibres per les diferents papereries, algunes em van dir que hi havia gent que ja l’havia demanat fins i tot abans que arribés. El Club també n’està molt content. Quan els vaig comentar la idea que tenia, van estar encantats. De fet, també he volgut fer una ajuda al club i, per cada llibre venut, una part dels guanys va per ell.
RdR: Com va sorgir la idea?
A.C: El club ha fet 90 anys, però no és un aniversari oficial. Es commemoren els 100 anys. Jo en tinc 71 i, com que vaig veure que encara ningú havia fet res, vaig decidir fer-ho jo mateix. No m’he esperat als 100 del club, primer perquè no sé si hi arribaré (riu) i, segon, perquè tampoc sé com estaré de salut i humor. Ara que en tinc, he volgut aprofitar-ho.
RdR: Quin ha estat el procés de documentació?
A.C: Ens vam fer un fart de buscar i rebuscar amb el meu amic Roc Garcia. Vam anar a diferents arxius: el Municipal de Catalunya, el de la Federació Catalana, el de Granollers…, a tot arreu on sabíem que podíem trobar informació. Les fotografies van ser el més fàcil de trobar, perquè tenim molts amics i coneixem a molta gent que en té caixes plenes. Ara bé, la tasca de trobar documents oficials de juntes, carnets de jugadors, cròniques i articles de partits…, ja va ser més complicada. Tot plegat, ens ha portat més d’un any de feina.
RdR: Amb quin objectiu?
A.C: Aportar tota la informació possible des dels inicis, l’any 1921, fins el 2011, que sumen així els 90 anys. Vull il·lustrar tot aquest interval d’anys i que es conservi en el temps. M’agradaria que les generacions passades, presents i futures del futbol local tinguin un llibre on poder documentar-se i reviure antics records. Aquí hi ha tantes generacions juntes, que podem veure l’avi, el pare i el nét. És molt bonic.
RdR: El seu company de recerca ha estat en Roc Garcia.
A.C: Ens coneixem de tota la vida. De fet, de petits érem veïns. M’ha ajudat en tot: a escanejar fotografies, m’ha acompanyat a tot arreu… Sense ell, aquest llibre no hagués pogut veure la llum i me n’alegro molt d’haver compartit junts aquesta experiència.
RdR: Com s’organitza la informació que heu cercat?
A.C: Per anyades. Comença amb el president i el primer equip del 1921 i va evolucionant. Les primeres fotografies fan gràcia, perquè alguns jugadors porten boina i tot. També hi ha textos on s’explica una breu història del club, altres textos que parlen del futbol a la comarca en el període… Així, anem cremant etapes. En el darrer tram del llibre, hi són totes les cròniques que la Revista de Ripollet va fer durant la temporada que el primer equip va ascendir a Primera Catalana.
RdR: Quina informació inèdita hi trobem?
A.C: He aconseguit documents inèdits que no estan enlloc, ni tan sols als arxius del CF Ripollet. Els he tret de l’Arxiu Municipal de Catalunya i es tracta d’actes oficials de l’època franquista. Aquestes actes es feien quan es canviava de junta i, en aquell període, els nous membres havien de ser afins al règim. Sóc peces que sorprenen perquè en el mateix paper hi trobem els símbols característics de la dictadura. Estic convençut que la gent gran com jo, quan els vegi, rememorarà moltes coses d’aquella època. Crec que és molt interessant de veure.
RdR: Ha tingut algun tipus de suport econòmic?
A.C: Cap ni un, no n’he pogut trobar enlloc. Això, però, em va encoratjar encara més. He costejat la documentació (que hi ha arxius que, per consultar-los, has de pagar), la producció del llibre i la distribució. D’aquesta manera, però, ho he pogut fer a la meva manera. Per exemple, l’editorial del llibre és Gràfiques Giménez, així he pogut donar vida al poble, que sempre està bé.
RdR: La seva intenció, doncs, no és treure’n diners.
A.C: I ara! La meva satisfacció ha estat saber que he fet una cosa que no ha fet ningú. He fet un llibre tot sol, sabent que servirà per a molta gent del poble i que moltes famílies el tindran a les seves prestatgeries.
RdR: Quin vincle té amb el Club Futbol Ripollet?
A.C: Hi vaig començar a jugar amb 12 anys. En aquella època es començava amb els juvenils, dels 15 anys fins els 18. Com que no tenia l’edat, però destacava com a porter, em van falsificar una fitxa. Després vaig anar ascendint i vaig arribar a jugar amb l’Espanyol. Més tard, vaig tornar per fer d’entrenador. Ara entreno als porters dels equips infantils. Durant tot aquest temps, he viscut moltíssimes anècdotes.
RdR: Què significa aquest llibre per a vostè?
A.C: Culmina la meva etapa esportiva. És el súmmum, el final d’un trajecte que m’ha acompanyat gairebé tota la vida. Estic encantat amb ell i l’he fet amb molt de gust. Em sento com aquell escriptor que ha fet la seva gran obra mestra.
La seva carrera futbolística
Amb 18 anys, Andreu Cárceles era un magnífic porter del Ripollet que molts equips volien a la seva plantilla. L’entrenador de l’Espanyol d’aquell moment tenia una germana que venia a estiuejar a Ripollet. Es va fixar en ell i de seguida el va fitxar per l’equip. La cara amarga de l’experiència, però, no va trigar a arribar. Durant la pretemporada, va jugar partits internacionals a França i Alemanya. A França, jugant contra l’Olympique de Lyon, el destí li va jugar una mala passada: es va trencar els canells amb una fractura d’escafoides. En aquella època, aquest tipus de fractura no tenia cura i encara ara se li poden veure les seqüeles en els seus dos canells inflats. Va portar escaiola durant un any i mig. Després, va decidir treure’s el carnet d’entrenador. A Ripollet, va portar el primer equip femení de la vila, entre d’altres.
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies
