Andreu González: ‘L’objectiu és la conservació dels boscos, hem d’implicar a la ciutadania’
L’Andreu González és un ripolletenc amb una dèria cap als boscos. Des de ben petitó ja la sentia gràcies per les estades estiuenques a un poblet de Còrdova on va viure de prop la vida rural i la natura. Amb aquests gustos va escollir estudiar enginyeria forestal, però després de completar aquests estudis li faltava la sensació de tocar el bosc, de viure’l des de dintre. Per això, engrescat per un amic, va decidir participar en el Bergwald Projekt, una iniciativa on voluntaris d’arreu del món treballen durant un període curt en la preservació dels boscos als Alps. Després de la seva estada a Suïssa va decidir portar aquesta idea a Catalunya en vista de la grata experiència i la similitud entre els boscos suïssos i els catalans. Després de parlar amb el govern del Pallars Sobirà va néixer el Projecte Boscos de Muntanya per promoure i conscienciar de la importància dels boscos entre la societat.
.
.
Revista de Ripollet: Un cop establert el projecte com evoluciona?
Andreu González: El projecte va començar l’any 2007. Vam organitzar dues setmanes en un bosc de prop de Llavorsí, i van ser dues setmanes de prova. Quan es van acabar vam veure que funcionava bé i poc a poc hem anat ampliant. Vam començar amb 20 voluntaris i per aquest any tenim previst portar 200, en deu anys hem multiplicat per deu i hem pogut treballar amb boscos del Pallars, de la Cerdanya, la Vall d’Aran, el Ripollès… hem anat distribuint la idea i hem anat fent diferents comarques de muntanya amb gent diferent.
.
RdR: Quins objectius teniu amb aquest projecte?
AG: L’objectiu és bastant ambiciós. La finalitat que surt als nostres estatuts és fomentar i promocionar que els boscos del Pirineu estiguin ben conservats, ben mantinguts i per fer això hem d’implicar a la ciutadania, que la gent sàpiga que el bosc és important i que el bosc som tots nosaltres: l’aire que respirem ve dels boscos, l’aigua que baixa de les muntanyes es la que acabem bevent a casa, un munt de recursos de biodiversitat… Pensem que el bosc es cuida sol però no. Portem vuit mil anys amb convivència amb el bosc, està clar que seguim formant part tot i que visquem a l’àrea metropolitana. Arribar a l’objectiu d’aconseguir una societat totalment conscienciada i que tingui una bona relació amb el bosc sembla molt ambiciós però nosaltres crèiem que això és qüestió d’anar posant granets de sorra. Amb projectes així podem ajudar que hi hagi més cultura de bosc i ho hem fet amb el voluntariat.
.
.
RdR: Com funciona el voluntariat?
AG: Els voluntaris són adults, d’entre 18 a 88 anys. Si t’apuntes et pots trobar amb un grup de totes les edats. Una de les potencialitats de l’activitat és que és un grup reduït de persones que comparteixen ganes de treballar al bosc. La gent arriba, els anem a buscar a un poble, els pugem a dalt a la muntanya i segons l’activitat l’allotjament és amb tendes de campanya o albergs que ens cedeixen. Nosaltres ens encarreguem de tot el menjar. Bàsicament és fer cada dia una feina diferent. Un dia, per exemple, toca fer construccions amb fusta, construir murs amb troncs del mateix bosc per evitar temes d’erosió, un altre és manteniment de pastura que és netejar d’arbustos els prats, un altre dia es pot fer feina de manteniment de camins…
.
RdR: Aquesta feina a qui li pertocaria realment?
AG: Molta gent es pensa que volem aconseguir portar el màxim de gent possible per solucionar els problemes dels boscos amb el voluntariat. Però això no és el que volem, nosaltres treballem amb professionals. Quan els voluntaris vénen treballen en projectes professionals que ja els estan fent altres empreses o els ajuntaments i el que fan els voluntaris és participar d’aquestes obres forestals. La nostra és una feina més pedagògica i volem que la gent participi de la feina dels professionals perquè vegi la importància d’aquesta tasca. Sobretot conscienciar que tenim els boscos de Catalunya abandonats i més el que queda lluny de Barcelona.
.
RdR: Com més es pot conscienciar?
AG: Amb iniciatives com el que s’està fent a Ripollet, la dels horts urbans o la de restauració del Riu Ripoll. El que fem nosaltres aquí també pot servir en l’entorn més proper. Nosaltres fem silvicultura però tothom, en menor o major mesura, pot fer agricultura. Contra més es pugui involucrar als ripolletencs en aquests projectes més s’ho faran seu i més ho cuidaran. Hi ha moltes coses d’aquests projectes que tenen una gran part de participació ciutadana. Ja és de cultura general veure el clàssic o menjar la mona, per què no ho pot ser tenir cura de l’entorn natural més pròxim? cal empoderar-nos de la natura. Tenim el pensament que el bosc és una foto, que mai canvia. Però no és una foto, és un video. El paisatge canvia. Pensem que el bosc és un espai verge i que nosaltres som un problema. No és així, hem d’aprendre a conviure-hi.
.
RdR: Quina és la idea de la conferència que faràs a Ripollet?
AG: Es farà el dia 11 i el títol és “bioenginyeria i participació ciutadana aplicats a entorns fluvials” i la idea és explicar alguns exemples de coses que hem fet amb el nostre projecte a nivell de rius. Bàsicament serà explicar una mica que és el projecte, sobretot la part de participació ciutadana i exemples tècnics. I després veure com tot això pot encaixar amb el projecte del Riu Ripoll i veure com els mateixos ripolletencs poden restaurar el seu riu.
.
El voluntariat
“Redescobreix el bosc des de dins”, aquesta és la idea del Projecte Boscos de Muntanya. Aquesta iniciativa és fonamenta en el voluntariat i l’Andreu ha explicat el funcionament, però per poder participar-hi hi ha unes condicions:
1. Ser major d’edat, entre 18 i 88 anys.
2. Una condició física mínima per treballar a la muntanya.
3. No calen coneixements, simplement ganes de treballar en equip.
4. El projecte es fa càrrec de totes les despeses menys el transport.
5. I cal dipositar una fiança.
Aquest any es treballarà en el Massís de l’Orri i a la Vall de Cardós. Web Oficial del Projecte.
.