Anna Santos:”Ens hem allunyat de la maternitat, però estem tornant a trobar el nostre lloc”

Anna Santos és assessora a Mamicria Ripollet, un grup que es dedica a donar suport a dones en el tema de la maternitat, la lactància i la criança des del respecte a la decisió personal de cada mare. A més és professora de ioga i acompanya a dones durant els moments previs a l’embaràs i durant el part. El passat dijous dia 3 va donar una xerrada al Centre Cultural i ens vol explicar la seva visió sobre el tema com a professional i com a mare.
.
Revista de Ripollet: Quin va ser el punt d’inflexió en el que vas decidir dedicar la teva vida a assessorar?
Anna Santos: Va ser quan va nàixer el meu primer fill. La maternitat sempre ha estat molt present a la meva vida, i quan va arribar el moment vaig adonar-me de que moltes coses no em quadraven. Tot i així, no vaig pensar en dedicar-m’hi professionalment, però vaig començar amb el ioga i una alumna em va preguntar si la podia acompanyar al part. L’experiència em va portar a realitzar cursos i a especialitzar-me.
.
RdR: Com arribes a Mamicria Ripollet?
A. S.: Fa un any em vaig venir a viure a Ripollet perquè volia portar el meu fill a l’Escola El Martinet. De seguida em vaig posar a buscar grups de criança i em vaig posar en contacte amb Mamicria per oferir-me com a assessora, perquè és un grup que em fascina.
.
RdR: Tu tens un projecte personal, MummyKi. En què consisteix?
A. S.: MummyKi (mummiki.com) és un projecte que treballa per tractar les diferents àrees que suposa la maternitat: post-part, part i recuperació, lactància, inclús ioga i pediatria. Recullo experiències fruit de converses amb dones,i juntant-ho amb el que aprenc elaboro textos per respondre a les preguntes que qualsevol mare es pot plantejar, encara que queden moltes per respondre, però hi poso el meu granet de sorra.
.
RdR: Ets professora de ioga, pràctica que has integrat a la teva feina d’assessora. Com ajuda el ioga durant l’embaràs, el part i el postpart?
A. S.: Ajuda a tornar a escoltar el nostre cos, el nostre cicle, a trobar un ritme propi, a cuidar l’esquena, a sentir les nostres pors i emocions i a entendre la recuperació del nostre cos després de l’embaràs, ja que és un procés que pot causar molta inseguretat. A més, si integrem el nostre fill a la pràctica del ioga enfortirem els nostres vincles i és un exercici d’experimentació i aprenentatge molt important.
.
RdR: La dona ha deixat la maternitat de banda?
A. S.: Sí, fa uns anys es va apartar socialment la maternitat, ja que ens trobàvem en un conflicte: ser mares però alhora ser dones triomfadores en el món laboral. Ara estem buscant un altre cop el nostre lloc, hem tornat a voler aprofitar el màxim del nostre temps amb els nostres fills, hem tornat a demanar respecte per voler alletar i a rescatar el part natural. Crec en la feminitat que diu: “jo sóc dona, tinc una fertilitat fantàstica i sóc una gran professional”.
.
RdR: Creus que per aquest motiu s’ha perdut la lactància anys enrere, fent ús de la llet en pols?
A. S.: Seguir alletant és una dificultat que tenim totes quan comencem a treballar després de la baixa. Tot i així, el motiu de que s’hagi perdut la lactància és que no rebíem la suficient informació com per demostrar que la llet de fórmula no té més poder que la nostra pròpia llet. Aquest debat ens ha separat a les dones les unes de les altres, entre les que volíem alletar i les que no. Cal que estiguem unides un altre cop.
.
RdR: Ets doula, acompanyes a les dones durant el part. Quina és l’ajuda que proporciones?
A. S.: La meva ajuda no és sanitària, sinó de recolzament emocional. En un procés tan mecanitzat com són els parts avui dia, a la dona li tranquil·litza molt parlar amb una altra dona, ja que busquem estar segures durant el part, però ens feia falta aquesta figura, ja que es deixa més espai a la intuïció i li donem la benvinguda al fill, cosa que havia quedat una mica absent anys enrere.
.
RdR: Creus que som lliures durant el part?
A. S.: La llibertat és relativa. Som lliures perquè decidim de quina manera volem parir, i si volem alletar, i com serà la criança del nostre fill, però tot i així, tenim la sensació de que no és ben bé així. Podem demanar un part natural, però a l’hora d’hospitalitzar-nos estem venudes, perquè no acabem de controlar el que passa, i acaben decidint per nosaltres. Com a mares, el que volem és el millor pels nostres fills, i no seguirem lluitant si creiem que mèdicament necessitem ajuda.
.
RdR: Quines són les pors que es desperten pels parts naturals?
A. S.: Hi ha dones que, per por, demanen la cesària, perquè no confien en que podran fer-ho per si soles, o carregant-se amb tota la responsabilitat. La pregunta que els convido a fer és si deixaran que la por els domini. Tot i així, cadascú és lliure de fer el que li doni més seguretat, però puc assegurar que un part natural dóna poder.
.
RdR: Les dones som conscients de les nostres capacitats com a mares?
A. S.: Tenim moltes pors i inseguretats. Jo parlo amb dones que em diuen que alletaran si poden. És clar que poden! Som dones, i estem preparades per donar el pit, hem de seguir la nostra intuïció. Tampoc hem de tenir conflictes interns a l’hora de seguir el que ens diuen que s’ha de fer i el que creiem que s’ha de fer. Estem més que preparades, i les respostes als nostres dubtes estan dins nostre: només hem de fer un exercici d’instrospecció.
.
L’equip Mamicria
.
Mamicria Ripollet és un grup de suport format per dones, mares i assessores professionals que es reuneixen setmanalment per tractar els diferents temes que es plantegin i per donar suport a aquelles que tinguin dubtes i pors.
Podeu assistir lliurement a una reunió, només cal accedir a la seva pàgina de Facebook (Mamicria Ripollet), on es recorda periòdicament el dia de la reunió, que sol ser els dijous. També atenen consultes a través de missatge privat al Facebook o a través el correu electrònic: mamimamo.ripollet@gmail.com.
Tot i així, en cas de voler la resposta a algun dubte, recomanen assistir a les reunions, ja que el grup de mares i assessores està més que preparat per donar solucions.