AritméticA: ‘Les cançons del LP van néixer soles, per expressar la situació que passàvem’
Ivan A. i David B. són els membres que actualment conformen el grup musical AritméticA, que va actuar per primera vegada a Ripollet el passat 23 d’abril, durant la Diada de Sant Jordi. El grup tot just acaba d’arrancar, però té una àmplia experiència musical al darrere i ja estan formant una banda per començar a actuar. Un dels seus objectius és sortir d’allò habitual. Per aquesta raó, ja preparen actuacions on l’Alba, la pintora de somnis, pintarà el que li transmeti la música d’AritméticA.
RevistadeRipollet: Des de quan sou aficionats a la música?
David B: Des que vam néixer. Des que tinc records, sempre m’ha agradat la música. De fet, vaig començar molt d’hora a tocar el teclat i la guitarra. El meu primer disc va ser el d’Emilio Aragón.
Ivan A: Jo des dels sis o set anys. El primer disc que li vaig demanar a la meva mare va ser The Final Countdown, de Europe. No s’ho esperava.
RdR: Com va néixer l’oportunitat de formar un grup?
AritméticA: Nosaltres ens vam conèixer a la universitat, a empresarials, a Sabadell. Teníem algun altre company que tocava la guitarra, i en David també la tocava. Després vam descobrir que l’Ivan cantava. Ho tenia una mica amagat i un dia, de festa, de guitarreig, es va posar a cantar. Així va ser com vam començar, cap allà l’any 2000.
RdR: I d’aquí a la gravació del disc?
A: Bé, vam tenir un grup musical anterior. Vam publicar un LP però el vam produir a l’estudi de Xavi Pérez, el productor d’Antonio Orozco. Això ens va dur a moltes comparacions, de manera que ho vam deixar.
Més tard vam decidir muntar un altre grup. Així va ser quan a l’octubre d’aquest any ens vam ajuntar amb 5 o 6 temes que ens agradaven molt, i els vam gravar bé a l’estudi Blind Records, on han treballat artistes com Sidonie o Love of Lesbian, entre d’altres.
El disc és autofinançat. Avui en dia, les discogràfiques no financen res. Els has de dur un producte acabat i, si els interessa, t’ho promocionen.
RdR: El vostre nou LP s’anomena El Jardín de Aris. De què tracta?
A: Casualment l’any 2013 va ser un dels pitjors moments de la nostra vida. Les cançons van néixer llavors; a partir del que ens estava passant. Són cançons que no estaven treballades i que van néixer soles, per expressar alguna cosa que ens estava passant. A més, vam aprofitar-ho per explicar un conte dins el LP, amb la qual cosa es podria dir que es tracta d’un llibre-CD. El conte, a més, explica la història d’un personatge: Aris. És fictici, però s’apropa bastant a la realitat i es podria considerar un alter ego.
El nom del disc, a més, prové del fet que nosaltres, quan toquem, ens evadim. Fem música per no pensar. El jardí d’Aris és el nostre refugi, el nostre lloc d’evasió.
RdR: Quines influències musicals té el disc?
A: N’hi ha moltes. Des d’Antonio Vega, Los Secretos, Love of Lesbian, Iván Ferreiro, R.E.M. i molts altres. En la composició tirem més per Los Secretos o Alejandro Sanz. A nivell d’estudi, però, busquem un so més modern, que encaixi amb el panorama barcelonès que es viu a Blind Record i estigui a un nivell de cançons pop però amb efectes.
RdR: Ja heu rebut les primeres valoracions?
A: Sí, de moment estem molt contents. Si la gent no ens enganya, agrada. Clar que tampoc et diran que no val res. Això no obstant, ens hem endut sorpreses: hi ha gent de molts llocs que ens ha escrit per dir-nos que els ha agradat molt. Nosaltres no som objectius amb el que fem, i no podem dir que no ens agrada. De totes maneres, el més important és que t’agradi a tu, que vagis a un estudi i que surtis convençut del que has fet. En aquest sentit, estem molt contents i orgullosos del que hem fet.
RdR: Al videoclip de la vostra cançó Aritmética formal, apareixen personatges coneguts com Coto Matamoros o Tony Martínez. Els coneixíeu prèviament?
A: La col·laboració ha nascut amb molta cara. Per promocionar alguna cosa, es necessiten diners per aparèixer als mitjans. Com que no els teníem, vam decidir utilitzar a gent coneguda per promocionar el videoclip.
Ens vam posar en contacte amb Coto Matamoros, així com també amb Carlos Bardem i d’altres, per si els hi interessaria participar. Van acceptar. A Tony Martínez també li va semblar bé; ara està col·laborant amb nosaltres per tirar endavant el projecte, amb entrevistes, promocions i concerts.
RdR: El vostre concert de Sant Jordi va ser la primera actuació al municipi?
A: Sí. Vam tocar 5 cançons del LP, 3 temes nous que tenim i 2 temes antics que hem rescatat. Segurament ens podreu tornar a veure, però encara no tenim cap concert organitzat a curt termini. Sabem que per la Festa Major no tocarem. Tot i que ens ho van proposar, vam creure que no arribaríem a temps. Actualment estem creant una banda per fer concerts. Al maig, per exemple, estarem a Terrassa, en una llibreria on col·laborarem amb Alba, la pintora de somnis.
RdR: Com sorgí la col·laboració amb Alba, la pintora de somnis?
A: La nostra idea és que la música que nosaltres toquem inspiri a Alba, i pinti el que en aquell moment li sembli. És una idea, com també estem pensant que Juan López, relacionat amb el món de la dansa, surti a ballar mentre nosaltres toquem. És arriscat, però així aportem una mica de color i d’art per fer-ho diferent al que es fa sempre.
Aritmètica formal
El passat 17 de març, AritméticA va estrenar el seu primer videoclip, corresponent a la cançó Aritmética formal, inclosa en el seu primer LP, El jardín de Aris.
“Vam estar 5 hores lligats a una cadira sense moure’ns”, explica AritméticA sobre la gravació del videoclip. En la història del vídeo, s’hi poden veure dos mons: un representat per la classe alta i l’altre per la classe baixa. El públic, els rics, observen com torturen a dos persones (En David i l’Ivan), pertanyent a la classe pobra. Es tracta, en definitiva, d’una paròdia de com la gent rica s’aprofita de la resta per fer-la patir.
Algunes persones han catalogat el vídeo de gore. Els músics, però, ho han aclarat: “No creiem que sigui gore. Vam intentar fer-lo a l’estil Tarantino, on no es vegi exactament el que succeeix”.
