Arriba al Teatre Auditori ‘La Pols’, un retrat familiar basat en els sentiments

Marta Aran, Laura López i Guillem Motos interpretaran divendres al Teatre Auditori a partir de les 21h el text de Llàtzer Garcia ‘La Pols’. Una obra dramàtica que explica com viuen els tres personatges, la Ruth, l’Alba i el Jacob, la pèrdua del pare de dos d’ells. Amb una bona valoració interpretativa l’obra va ser un èxit a la Sala Flyhard, es va reconèixer com un dels millors muntatges de l’any passat a Barcelona i aquest mes de gener, la mateixa companyia Arcàdia ha començat a rodat la versió cinematogràfica.
Després de fer temporada a la capital, ha sortit de gira i en acabar tornarà a una altra sala a Barcelona, senyal que és una obra que agrada al públic. 

Amb aquesta obra em va passar una cosa curiosa. Quan la vaig veure a la Sala Flyhard (on va ser un dels grans èxits de la temporada passada) em va costar d’entrar, ja que no vaig entendre del tot algunes reaccions i/o accions dels personatges. Però en canvi l’obra se’n va quedar a dins, i em va fer rumiar força i em vaig adonar que, al cap del temps, l’apreciava molt més que quan la vaig veure. Entre aquestes accions poc creïbles a priori, està la que posa en marxa la maquinària dramàtica de tota l’obra i és que en Jacob rep la notícia que el seu pare s’ha mort i ell “s’oblida” d’informar a la seva germana. Però a mesura que avança el text, veiem que els personatges actuen moguts per mecanismes d’autodefensa emocionals que serveixen per amagar un dolor o pors més profunds, començant per la pròpia negació de la mort. Són persones en deriva emocional, marcats per un context social del tot precari o víctimes de les disfuncions familiars, on les mancances de tota mena no eren només de coses materials. L’obra de Llàtzer Garcia conté també algunes escletxes per on s’escola la poesia (el paper que juga la literatura de John Steinbeck en tota la peça), també l’humor (hi ha moments que poden resultar hilarants i que ens poden fer pensar que estem davant una comèdia, però, en qualsevol cas, seria una comèdia molt dramàtica), però on destaca el dolor i el trencament del cor, com bé posa de manifest l’intens monòleg que manté el personatge de la germana (impressionant Laura López) en la part final de l’obra.

Joana Raja