Arriba al Teatre Auditori l’obra Litus, una comèdia sobre l’amistat, la mort i l’amor
El teatre torna a agafar protagonisme el divendres 1 de febrer en el programa d’espectacles de l’Associació d’Espectadors. El Teatre Auditori acollirà a partir de les 22h la representació de l’obra ‘Litus’, escrita i dirigida per Marta Buchaca.
Explica el que succeeix quan tres mesos després de la mort d’en Litus, el Toni convoca a la seva nòvia i altres amics per tal d’entregar-lis una cosa que ell va deixar abans de morir. A partir d’aquí comencen a descobrir secrets íntims i apareixen tensions amagades durant molt de temps. Una trama que tracta l’amistat, la mort i l’amor. I ho fa gràcies a la interpretació de Sara Espígul, Borja Espinosa, Josep Sobrevals, Sergi Torrecilla i David Verdaguer.
CRÍTICA DE TEATRE
En el text de l’obra publicat per la Sala Flyhard (on la peça es va estrenar originalment), Marta Buchaca diu que la seva intenció en escriure “Litus” era fer una comèdia i la veritat és que el resultat final ho sembla, tot i que en el seu conjunt i plantejament, pels temes que toca, no ho és del tot al 100%. Però al final l’espectador surt d’allò més complagut i amb la sensació de què s’ho ha passat la mar de bé. D’entrada, només començar l’obra ens assabentem d’una gran tragèdia esdevinguda tres mesos enrere, quan Litus, precisament, va morir en un accident de cotxe. Ara el seu germà Toni ha convocat als amics i la seva promesa per fer una reunió d’homenatge i record. Una situació doncs que no és original i que el cinema ha desenvolupat sovint, tot i que amb algunes variants (penseu en”Reencuentro” de Lawrence Kasdan, o “Los amigos de Peter” de Kenneth Branagh, per exemple). La reunió acabarà esdevenint una espècie de catarsi col•lectiva en que afloraran moltes coses, bones i dolentes: tensions, mentides, traïcions, el valor de l’amistat, l’enveja, sentiments de culpa i de dolor, de pes insuportable, la sensació de buit i tristesa, l’amor…en fi, com veieu termes seriosos i més aviat profunds, que Marta Buchaca serveix amb uns diàlegs “xispejants”, frescos i naturals, plens de ritme i al servei d’unes situacions de gran credibilitat, sobretot perquè el grup de joves intèrprets és sensacional. Aquesta és la gran virtut de l’obra i on rau el secret del seu èxit: un text commovedor i seriós, que combina molt bé les dosis d’humor, tot articulat amb senzillesa, gràcia i lleugeresa extremes. Imperdible.