Arriba al Teatre Auditori una comèdia sobre el drama dels acomiadaments
La programació de l’Associació d’Espectadors proposa aquest divendres una obra de teatre premiada com el millor espectacle de proximitat als Premis Teatre Barcelona 2021
La programació del segon trimestre de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell continua en marxa. Aquest divendres, 11 de febrer, toca proposta teatral amb un espectacle per riure’s dels acomiadaments. Una comèdia de Roc Esquius i Sergi Belbel que l’any passat va guanyar el premi a millor espectacle de proximitat als Premis Teatre Barcelona i va ser molt ben rebut pel públic a la Sala Versus.
L’obra començarà a les 20.30h, com és habitual, al Teatre Auditori del Mercat Vell. En el moment de tancar aquesta edició, encara quedaven entrades disponibles a la pàgina web de l’entitat, espectadorsripollet.cat, que mantindrà el límit d’aforament al 70% “per més tranquilitat del públic” malgrat que ja es permet omplir.
La crítica de Joana Raja
“Obra entretinguda que no dona respir”
Un petit empresari es veu obligat a acomiadar als seus tres treballadors i com vol fer-ho de la millor manera possible, decideix parlar amb cadascun per separat. L’acció s’esdevé en dos espais: el del despatx del director i la sala d’espera. I d’una forma molt original, les accions als dos espais, són simultànies. L’espectador ha d’estar ben atent i a l’aguait per no perdre res del que pugui esdevenir-se en l’angle mort de l’acció. Els autors han preparat una obra amb un tema ben actual (i més després de la minireforma de la reforma laboral), i l’emboliquen ben fort, de tal manera que amb el plantejament escènic que té la funció, l’espectador és com si estigués en una mena de juguesca, pendent dels detalls de coses que ja ha vist al llarg de la trama.
Aquest plantejament també representa un gran repte pels actors que han de fer servir tant la paraula com el gest per transmetre tota la intensitat del drama que viuen, però que els autors han plantejat com una comèdia, que cada cop anirà més descontrolada, potser perquè les coses amargues (i un acomiadament ho és) es poden empassar una mica millor amb somriures i bon humor, per allò de “al mal temps, bona cara”. Ben segur que no és una peça per passar a l’antologia de l’art teatral, però sí que és una obra entretinguda que no dona ni un moment de respir a l’espectador en les dues hores que dura.
