Les associacions de veïns deixen les pancartes i donen vida als barris
A Ripollet conviuen en aquests moments sis associacions de veïns, que lluny de l’època en que convocaven multitudinàries manifestacions s’han adaptat com han pogut a la nova realitat. Des de la Revista de Ripollet hem volgut conèixer millor el seu dia a dia i la seva situació actual.
Els darrers anys del franquisme i amb l’arribada de la democràcia les associacions de veïns van ser veritables actors polítics. L’empenta de molts ciutadans compromesos amb la necessitat de nous equipaments, serveis i millores als barris van permetre que el moviment veïnal fos escoltat pels polítics i les associacions es convertissin en una eina útil de transformació social. Al nostre municipi encara es recorden les manifestacions dutes a terme per aconseguir el CAP o per reclamar l’institut. Més de trenta anys després la situació és molt diferent. Les AV ja no exerceixen com aglutinador del moviment ciutadà. Darrerament han quedat al marge de nous moviments socials autogestionats, com ara el dels indignats o els afectats per les hipoteques, així com també han perdut protagonisme en reivindicacions locals com la de l’hospital. Continuen actives, continuen fent demandes de barri i de ciutat, però cada cop més s’han convertit en centres cívics, en punts de trobada.
“El moviment veïnal està en un moment molt baix, hem perdut les associacions reivindicatives”, explica el president de l’AV Sant Andreu, Vicente Jiménez. Més contundent encara es mostra el vicepresident de l’AV Can Clos, Antonio Verdugo: “ara el moviment veïnal està mort, perquè potser parlem molt però en general fem ben poca cosa, som quatre gats els que ens movem”. “Ens hem estancat, abans hi havia molt més moviment”, conclou Juan Chaves, president de l’AV Can Mas.
La manca de força i de reivindicacions sembla evident. “Cada cop som més individualistes”, explica Verdugo. Encara que també des de les pròpies entitats reconeixen les dificultats que tenen per arribar a la gent jove, “no sabem com fer-ho no trobem la via perquè s’hi sumin”, deia Jiménez. “Potser ens hem acomodat i no sabem com atraure nova gent”, opina el president de l’AV Maragall, Cayetano Molina, que troba a faltar algun vehicle de comunicació que els ajudi a fer arribar les seves activitats als veïns. De fet, ells mateixos constaten que abans els veïns veien el local de l’associació de veïns com el lloc on adreçar-se quan volien reclamar res i que ara també aquesta concepció ha canviat.
La nova situació fa que des de les pròpies associacions es plantegin quin és el paper que han de jugar en l’actualitat. “La nostra tasca continua sent important perquè fem de pont entre els veïns del barri i l’Ajuntament”, explica Chaves, una idea que comparteix Jiménez: “com a mínim hauríem de ser el transmissor entre l’administració i els veïns”. De fet, les entitats es mostren obertes a donar suport a les reivindicacions que els hi arribin dels veïns, “nosaltres escoltem qualsevol demanda”, confirma Molina.
Darrerament ja ho han fet. Les associacions de veïns, treballant conjuntament, han estat les impulsores del canvi de forma de pagament de l’IBI aquest 2012. S’ha modificat el fraccionament per tal que les quantitats siguin més baixes. En els darrers anys van ser importants per evitar la implantació de la zona blava de pagament, per exemple, i han continuat reivindicant millores pels seus barris, sobretot en la manca de civisme i desperfectes als parcs públics.
Fora de les demandes pròpies de cada barri la bona entesa entre les diferents associacions permet tenir més força. “Entre nosaltres ens entenem molt bé”, explica Molina, una constatació que és ben evident en l’organització d’actes conjunts com la Festa de les 3R o els Jocs Florals. “A més convidem a les altres entitats a les nostres activitats i elles fan el mateix amb nosaltres”, continuava Jiménez.
Centres de barri
Més enllà de l’oficina de l’entitat no es pot obviar que les seus fan també les funcions d’espais de trobada, centres cívics. L’existència en els locals de barres de bar, taules i espais de reunió permet activitats ben diverses. Gent gran que juga al dominó, dones que fan tallers de costura o sales on realitzar reunions de comunitats de propietaris. I aquest és ara mateix un dels principals valors de les associacions de veïns, s’han convertit en el principal equipament aglutinador als barris. Potser això explica que en la seva activitat anual el més destacat siguin la realització de festes i trobades populars. En són clars exemples el concurs de Migas, els Jocs Florals, la Festa de Maragall, la Fira dels Horts o el Concurs de Dibuix, entre d’altres.
Tot plegat es tracta d’entitats que si bé sembla haver-se adaptat a una nova realitat social, passant de la reivindicació a l’acompanyament, mantenen incertesa sobre el seu futur. La manca de relleu generacional, els problemes de finançament i la pèrdua de protagonisme social fan que els actuals gestors de les associacions de veïns no vegin gaire clar el camí a seguir.