Bartolomé Galey: “Segur que les mares m’odien, els fills sempre volen castanyes quan em veuen”
Farà nou anys la crisi va afectar un gran nombre de treballadors. Moltes empreses van acomiadar a part de la seva plantilla i algunes altres es van veure obligades a tancar. Un d’aquests treballadors afectats va ser Bartolomé Galey, que es dedicava a la maquinària pesada. Ara, durant la temporada més freda de l’any, el podem trobar a la plaça Pere Quart, amb un somriure d’orella a orella, oferint-nos una dotzena de castanyes
Revista de Ripollet: Com decideixes que la millor opció era fer castanyes?
Bartolomé Galey: Després de l’acomiadament m’avorria molt a casa, necessitava fer alguna cosa. Vaig recordar quan era jove i estava a Punta Umbría, a Huelva, el poble on he nascut. Allà va ser on vaig aprendre a fer-les, les fan amb un estil diferent. Aquí es fan d’una altra manera i vaig pensar: ‘Si faig les castanyes com les fan al meu poble segur que em sortirà bé’. El temps m’ha donat la raó. Vaig començar a l’INEM, d’allà vaig passar al parc dels Mestres i ara m’he instal·lat a la rampa de l’aparcament del mercat, em va molt bé.
RdR: Quin és el teu secret per fer unes bones castanyes?
B.G: El bon gènere. Les millors són les castanyes gallegues, que són les que serveixo. Tinc comprovat que si serveixo altre tipus perdo diners. Encara que el gènere em surti car guanyo: menys diners a curt però a llarg termini em surt més rendible. Vaig buscar molt per trobar la millor castanya. I l’altre secret és la forma de fer-les. No les faig amb la típica giradora que utilitza tothom, jo utilitzo el tub i l’olla perforada.
RdR: En aquests nou anys venent castanyes quins canvis has notat?
B.G: El que més he notat i del que estic més content és d’haver-me guanyat la confiança dels ripolletencs. Es pot veure si comparo el volum de vendes. Al principi venia molt poquetes i ara és molt diferent. Fins i tot ve gent que no és de Ripollet, clients m’han dit que vénen de Granollers, de Santa Coloma, de Barcelona… tot i que em fa vergonya dir-ho molta gent em diu que no ha provat castanyes com les meves.
RdR: Com és la teva clientela?
B.G: Sobretot nens, els hi encanten. La majoria dels meus clients són la típica família que van de passada cap a casa. Però realment tinc de tota classe: gent gran, esportistes, gent jove… fins i tot el San Juan de la Cruz em compra les castanyes quan fa la seva castanyada. Dos anys vaig anar ‘in situ’ a l’escola però amb el volum de feina que tinc aquell dia no ho puc seguir fent.
RdR: Tens molt d’èxit, però les castanyes van a temporada. Que fas la resta de l’any?
B.G: Porto uns sis, set anys que quan acaba l’època de castanyes em poso amb els calçots. Els faig per encàrrec i els porto a domicili per Ripollet i per Cerdanyola. A les castanyes em dedico des de l’octubre i acabo quan arriba el Nadal. Aquesta època només em dedico a vendre castanyes, m’ocupen tot el temps. I quan arriba l’estiu faig de vigilant de pàrquing, així em guanyo la vida.
RdR: Només véns a Ripollet?
B.G: Sí, intento estar cada dia que puc aquí i els altres descanso. Havia pensat trobar gent per fer-ho a altres ciutats però no tinc ni la infraestructura ni els diners per muntar-ho.
RdR: Quins són els beneficis de la castanya?
B.G: La castanya és molt bona i té molts beneficis: proteïnes, magnesi, vitamina E, D… és un aliment molt complet. A més és molt sana per al cor i per a la pròstata. I diuen que la castanya engreixa i no és així. El problema és que la gent se les menja després d’un sopar copiós i li dóna les culpes a les castanyes.
RdR: Com influeix la temperatura a la venda de castanyes?
B.G: Antigament podia començar a principis d’octubre perquè ja feia fred però els últims anys ja començo a treballar amb màniga curta. A la gent li agraden tan si fa fred com si no però venen més de gust quan fa fred. Afecten més les dates. Les dues setmanes abans de Tot Sants és quan més venc, la setmana següent també, però a l’altre ja disminueix un 60%.
RdR: Surt rendible vendre castanyes?
B.G: En el meu cas s’ajunta la bona qualitat i que treballo moltes hores, per això em surt rendible.
RdR: Com podries millorar la situació laboral?
B.G: És molt complicat. M’agradaria poder muntar un petit quiosc on estic. Com per sort sé cuinar bé, durant tot l’any podria vendre diferents coses: crepes, gofres, gelats, fruits secs… Però vaig parlar amb l’Ajuntament i em vaig fer enrere. Em van dir que si es feia el quiosc la plaça sortiria a concurs públic, que són ells qui han d’oferir el lloc, no puc ser jo qui el demani. Crec que la gent ho agrairia, la plaça està molt desaprofitada.
RdR: Segur que tens més d’una anècdota.
B.G: La tarda que més recordo va ser una de les primeres. Un senyor gran se’m va acostar quan jo encara tenia poca experiència. Ell em va explicar com les podia millorar, jo en sabia del meu poble però ell em va acabar d’il·lustrar, va ser el meu mestre. Per desgràcia va morir, però sempre li estaré agraït. Després hi ha gent que diu que no li agraden, però els hi deixo provar una de les meves i al moment em demanen una ‘dotzeneta’. Sobretot els hi passa als nens, perquè a les escoles es fan de qualsevol manera. Segur que hi ha moltes mares que m’odien perquè cada vegada que passen pel meu costat els seus fills volen castanyes. Això sí, crec que la qualitat-preu que ofereixo és molt justa, són tres euros la dotzena però sempre poso un parell més i garanteixo que el 90% de les castanyes estan sanes.
