Beat.cat: ‘El llibre imprès és autosuficient mentre que el digital es difon més fàcilment’
Iolanda Bethencourt i Josep Maria Vinyes, encarregats de gestionar el web Beat.cat, es dediquen a l’edició especialitzada en noves tecnologies. Ens expliquen de quina forma està canviant l’organització de la informació i també com el llibre, a poc a poc, deixa d’estar encotillat per les tapes per convertir-se en quelcom molt més interactiu. A més a més, Iolanda realitzarà el proper 23 d’abril una xerrada sobre un fenomen que s’està estenent: l’autopublicació de llibres.
RevistadeRipollet: L’edició especialitzada en noves tecnologies no és tan coneguda com l’edició tradicional. En què es basa?
Beat: Estem parlant d’una tecnologia disruptiva, on el model tradicional d’edició acabarà essent desplaçat per les noves tecnologies. Aquest procés encara no ha acabat ni s’ha consolidat, per la qual cosa els lectors i els editors encara estan dubtant del model.
RdR: La forma d’organitzar la informació canvia?
B: En l’edició tradicional, el llibre era el suport que marcava el sistema d’edició. En el moment en el qual entren les noves tecnologies, es produeix un abans i un després. Les noves tecnologies afavoreixen la transmissió dels coneixements per altres mitjans de manera molt més ràpida i eficient, i generen un altre model de negoci i de comercialització, que permet noves creacions, totalment diferents al paper tradicional.
Inicialment, el que van fer els editors va ser agafar el llibre i traspassar-lo a una mena de PDF o d’arxiu que bàsicament reproduïa l’estructura del llibre. A mesura que ha anat avançant la publicació, s’està veient que això és insuficient i que les noves publicacions i els nous suports permeten fer moltes altres coses. Des del simple hiperenllaç, fins a organitzar lectures aleatòries, introducció de vídeos, imatges i so.
RdR: Es podria dir, doncs, que és la fi del llibre tal com el coneixíem?
B: El mateix concepte de llibre està en discussió. La gent ara busca el que li interessa, o fa uns recorreguts propis que són diferents als que el mateix autor havia decidit.
Fa relativament poc s’ha publicat un llibre anomenat Infinit, que és una aplicació que inclou poemes de Màrius Sampere. El llibre té aquest nom perquè no hi ha un principi i un final, sinó que tu pots llegir els poemes de manera aleatòria i sempre d’una manera diferent.
RdR: Les editorials tradicionals temen les noves tecnologies?
B: Al principi no van afrontar aquest canvi fins que es van adonar que era una amenaça. Han trigat bastant a posar-se al dia sobre el que han de fer. Ara ja es publiquen llibres en format digital, però encara és un negoci residual, tot i que va creixent.
El problema va ser que les editorials no estaven preparades per generar llibres digitals de forma senzilla. L’ideal seria tenir una editorial ja pensada per generar un producte digital.
A més, les editorials també haurien de tenir present que el paper és un subproducte, no el producte, malgrat que encara sigui el que està donant beneficis. El més important hauria de ser tenir la informació ben estructurada i organitzada digitalment i, a partir d’aquí, fer la resta de productes de forma més o menys automatitzada. Això encara no és així: el que sovint es fa és duplicar la informació i digitalitzar el llibre.
RdR: Potser la pirateria espanta?
B: Ara per ara es percep com un perjudici molt gran. Això no obstant, no deixa de ser difusió i compartició, una mena de promoció per al llibre. Nosaltres estem en contra del pirateig, tot i que creiem que cal regular-lo i definir exactament què és piratejar. A més a més, la pirateria existeix independentment de si existeix la versió electrònica. Això és una constatació: un llibre que surt al mercat pot ser piratejat, ja que l’escanejat és molt fàcil. El que sí que podria espantar, però, és que el preu del llibre digital és més baix, i que els escriptors podrien guanyar menys. Això no obstant, tot té el seu què: a una llibreria, al cap d’uns mesos, si un llibre no es ven es retira. A internet té una vida més llarga.
RdR: Podem preveure la mort del llibre?
B: No. Poden coexistir els dos formats. El llibre imprès és autosuficient mentre que el digital es difon més fàcilment. El llibre imprès el pots llegir en qualsevol moment i sota qualsevol condició. El digital depèn de la mida de la pantalla i del suport, que pot quedar obsolet. De fet, molta gent encara es mostra reticent al llibre digital perquè es pregunten què passarà d’aquí a uns anys amb el llibre que han comprat.
RdR: I realment és possible conservar l’arxiu o el llibre amb el pas del temps?
B: Hi ha plataformes com Amazon que ja tenen un sistema que permet emmagatzemar el que tu has comprat, al núvol, és a dir, que tu tens la teva biblioteca i si et canvies de suport no passa res. Això s’emmagatzema i amb el teu compte hi pots accedir. Si se t’espatlla l’aparell, doncs, és indiferent. Te’n compres un altre i amb la teva contrasenya pots recuperar la teva biblioteca.
Al cap i a la fi, això només ho han pogut oferir les grans companyies. Les que realment pateixen són les editorials més petites. Ens trobaríem, per una banda, doncs, amb grans centres monopolistes. Per l’altra, paradoxalment, amb la possibilitat que qualsevol autor pugui autoeditar el seu llibre d’una forma autònoma i fàcilment.
RdR: Iolanda, faràs una xerrada el proper 23 d’abril. Què ens explicaràs?
I. Bethencourt: Sí. Havia pensat explicar una mica l’evolució i la introducció de les noves tecnologies. M’agradaria que fos atractiva i que pugui interessar a la gent creativa, que estigui escrivint i que vulgui publicar.
Professions
Per una banda, Iolanda Bethencourt, llicenciada en Geografia i Història, és directora de drets d’autor i comerç exterior de l’editorial La Galera i d’Enciclopèdia Catalana. Josep Maria Vinyes, per altra banda, és director de continguts digitals d’Enciclopèdia Catalana, i està llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació.
Ambdós coordinen el portal d’Internet Beat.cat. El blog va néixer l’any 2007 perquè, en aquella època, no hi havia cap portal que oferís informació sobre edició i noves tecnologies.
Als Estats Units, en canvi, el tema era molt important: contínuament obrien noves editorials digitals i hi havia notícies constantment. “Vam pensar que el blog ens interessaria a nosaltres, a altres editors, a escriptors i també a bibliotecaris”, comenten Bethencourt i Vinyes.
.
.