Beltran al Parlament: “Us exigim que no abandoneu a la plantilla de Sintermetal ni a Ripollet”
El president del comitè d’empresa de Sintermetal, José Beltran, va intervenir el passat dia 9 a la Comissió de Treball, Afers Socials i Famílies del Parlament de Catalunya. Va anar acompanyat pels seus companys del comitè Manuel Fernández i José Ramon Hernández i també l’alcalde, JM Osuna i la regidora Txell Caler.
La intervenció dels representants dels treballadors de Sintermetal al Parlament es va demanar durant les protestes contra el tancament. En arribar al desembre ja no va servir per demanar suport contra la fi de l’activitat a la planta però Beltran la va aprofitar per denunciar que l’empresa no està complint amb els acords de tancament signats amb la plantilla i va exigir als grups polítics “que no abandonin a la plantilla de Sintermetal ni als veïns del poble de Ripollet” i treballin en un pla de reindustrialització al municipi.
El relat d’una deslocalització
El representant del comitè d’empresa va fer un repàs a la història de la fàbrica. Va recordar que havien arribat a ser més de 400 treballadors i que es tanca amb 184. Va explicar com l’empresa es va despatrimonialitzar al 2007 amb la venda dels terrenys, després es va traspassar per un preu simbòlic a qui era el gerent i en 2012 es va vendre a la multinacional Motherson que ha acabat fent efectiva la deslocalització de la producció i el tancament. Beltran va explicar com les direccions posades des del 2012 “han anat prenent decisions encaminades a empitjorar el rendiment de l’empresa” per justificar el tancament. “Només volien el nostre coneixement i la nostra cartera de clients per endur-se la producció a països sense drets laborals”, va explicar Beltran. A més de totes “les mentides” que els hi han dit els últims anys Beltran també va explicar que ara segueixen incomplint. Va denunciar que l’empresa no està respectant els acords que va signar a l’agost amb la plantilla.
Incompliments greus
Va exposar que hi ha treballadors que han presentat demandes judicials pels acomiadaments, que a alguns no els volen pagar el 100% perquè tenien reducció de jornada i que hi ha qui no han cobrat. Tampoc les recol·locacions estan sent com els hi havien promès. Beltran va explicar que dels 80 que s’havien presentat queden uns 48 i alguns pensen “que s’han equivocat”. “Quan han arribat a la planta d’Igualada els hi han dit que aviat faran un ERO i a Polinyà els hi han demanat que s’agafin ja les vacances perquè no tenen feina”, va relatar.
Davant aquesta situació Beltran va reclamar als grups polítics més control a les empreses que “presenten pèrdues un any i un altre” i també més diligència a la inspecció de treball, “nosaltres vam presentar una denúncia al setembre i encara no ha vingut ningú a veure què passa”.
Els portaveus polítics es van solidaritzar amb els treballadors i es van sorprendre amb els incompliments. Els més contundents van ser Vidal Aragonés de la CUP que va titllar les actituds de l’empresa de “delinqüents” i Jordi Albert d’ERC que va considerar que els incompliments són una “vulneració flagrant” i que cal portar-ho al jutjat.
Mirant més enllà, Beltran va demanar un compromís explícit als parlamentaris perquè la qualificació dels terrenys segueixi sent la de zona industrial i que es treballi en “la reindustrialització de la zona”.