Bona acollida als primers actes de les I Jornades de Memòria Històrica

L’any 1977, l’escriptora i periodista Montserrat Roig va publicar “Els catalans als camps nazis”, una obra considerada cabdal sobre la deportació dels republicans catalans als camps nazis. L’any passat se’n va publicar una reedició amb una completa introducció a càrrec de la historiadora Rosa Toran. I va ser precisament Rosa Toran qui va presentar aquest llibre el passat dijous 8 de novembre al CIP Molí d’en Rata, en el marc de les I Jornades de Memòria Històrica de Ripollet.
Després de la presentació feta per Helena Bea, del Grup d’Estudis Ripolletencs (GER), Rosa Toran va definir Montserrat Roig com una “dona compromesa” i que per això “sentia que tenia l’obligació de donar llum a la gent anònima i oblidada”. Aquest compromís i sensibilitat, va explicar Toran, van portar a Roig a treballar en el llibre. Un llibre amb un procés d’elaboració que es va allargar durant quatre anys, i és que Montserrat Roig es va entrevistar amb més de 40 supervivents del camp de Mauthausen, “la primera vegada que sortia una obra amb tants testimonis”. Toran va parlar del difícil treball de recerca i d’investigació ja que “era un tema perillós per al règim” però que malgrat tot “és una obra amb solidesa històrica”.
.

.
A banda de la narració i les entrevistes, “Els catalans als camps nazis” també inclou un apèndix amb imatges dels camps i un llistat de deportats que van morir als camps. L’obra “va tenir un impacte important” ja que segons va explicar Rosa Toran, van ser moltes les famílies que van saber què va passar amb els seus familiars a través de les llistes publicades al llibre. De fet, a les llistes apareix el nom de tres dels ripolletencs assassinats al camp de Mauthausen, Tomás Caballero, Josep Datzira i Pau Pallàs. “Gràcies al llibre i l’impacte a la premsa tothom va descobrir la deportació republicana”, va afegir Toran. L’historiadora va considerar que l’obra “és indispensable encara ara” i va explicar que Montserrat Roig “no va tancar mai el tema i va escriure més de 50 articles en diverses revistes i diaris fins la seva mort”.
Una altra de les activitats del programa va ser la visita guiada al camp d’aviació de Rosanes i al refugi antiaeri de l’estació de la Garriga el passat diumenge 11. El regidor de Memòria Històrica, David Fontanals, ha fet una valoració “molt bona” de l’activitat. Fontanals ha explicat que es van omplir les 40 places i que “a la gent li va agradar molt”. “No cal anar lluny per entendre com era la guerra i com es va desenvolupar l’activitat militar en un context tan proper com és el Vallès”, ha explicat el regidor, “això ens ha permès conèixer i descobrir noves coses”.
.

.
El tercer acte del programa es va celebrar el passat dimarts. Laia Palos, membre del GER, va parlar de l’exili republicà i va presnetar a la ponent. La historiadora Marta Piñol va explicar com el cinema ha mostrat l’exili republicà i la Guerra Civil. Va començar referint-se a la batalla de l’Ebre i va demostrar com el bàndol republicà “s’hi va fixar en l’inici de la batalla mentre que els franquistes van tractar més la victòria”. Durant la xerrada Piñol va mostrar documents visuals de recreacions històriques fetes en documentals i també en pel·lícules de ficció.
.

.
Avui dimecres dia 14 segueix el programa amb la presentació al CIP Molí d’en Rata del llibre “Les milícies antifeixistes de Catalunya”, a càrrec del seu autor, Gonzalo Berger. Presentarà l’acte Eduard Ballesteros, membre del Grup d’Estudis Ripolletencs.
La programació de les I Jornades de Memòria Històrica, dedicades a la Lleva del Biberó a Ripollet i els 80 anys de la Batalla de l’Ebre, arribarà al seu punt final el proper diumenge 25 de novembre. A les 11h s’inaugurarà una senyalització històrica dedicada als joves de la Lleva del Biberó a la Plaça Pere Quart. I una hora després, el CIP Molí d’en Rata dedicarà la sessió de novembre del Juga amb la Història al Guernica.
.