Bústia: Burocràcia
Ho llegia en premsa fa uns dies: “La burocràcia aixafa, dorm i anestesia societats senceres. Finalment, n’hi ha que aixequen la veu contra aquest fenomen de dominació. Fet i fet, la burocràcia és això: una eina de poder ben estès i ben global.
Passa que, cecs a l’evidència, molts de nosaltres encara creiem que la burocràcia és un fenomen limitat, poc estès; que és exclusiu de l’administració pública i de la mentalitat espanyola. Tant de bo!”. “Veure i sofrir l’experiència de la burocràcia, ben nostrada, ben arrelada, ben autèntica, és tan fàcil com entrar a qualsevol estament públic. La burocratització és insuportable. Sembla que visquem tots sota sospita. Al capdavall, tants entrebancs volen dir que l’administració no presta el servei que hauria de prestar”.
És així de senzill, més clar no es pot dir. I aquest és el mal que avui ens domina, el control total dels governs cap als seus administrats. Governs que tot ho volen saber i tot ho volen manegar. Les dictadures no s’han estat mai de voler passar per sobre de tothom, fent i desfent al seu caprici. Doncs ara, aquest control, aquesta “repressió” ha mutat i s’ha convertit en burocràcia. Abans controlaven amb porres i manilles -bé, ara també- doncs actualment, aquesta “repressió” la practiquen amb papers, molts papers, i normatives, i taxes, i formularis, i cues, i cites prèvies, i resolucions, i instàncies, i … “vuelva usted mañana”.
Jordi Allepuz Puigtió
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
