Bústia: En record de Josep Maria Tatché
Ens vam conèixer quan vas entrar a treballar a l’Ajuntament. Caminaves amb les mans agafant les travetes del pantaló per ajudar les teves cames. Tenies sempre un somriure i no perdies l’oportunitat de fer broma amb tots nosaltres. Dedicaves el teu temps lliure a ajudar els demés com has seguit fent sempre. Et recordo amb el projecte d’equinoteràpia que vas tirar endavant als terrenys de la carretera de Santiga.
Després vaig estar temps sense veure’t sovint i cada cop que ens trobàvem em demanaves per casa, a Pontons, que fan els porcs senglars? Vas ser un dels impulsors de la Comissió de persones amb discapacitat, recordo més d’un matí passejant per la ciutat repassant guals, cantonades i carrers per comprovar si s’hi podia passar amb cadira de rodes i després al capvespre lluitant perquè Ripollet fos una ciutat més accessible per tothom i sempre em demanaves, “què fan els porcs senglars?”.
Una abraçada als seus pares, a la Mònica, l’Ainara i el Xavier
Rosa Moragas
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors