Bústia: En record del Senyor Gené
Enmig d’aquella escola negra i feixista tenir la sort de disposar d’un raig de llum ple d’humanitat i comprensió com el Senyor Gené, va ser la nostra salvació.
Josep Gené Barbosa, nat l’any 1890 a Santa Linya, la Noguera. Fill de ferrer i mestra de primera ensenyança, fou destinat a Mont-ras poc temps després d’haver finalitzat els estudis de Magisteri a Lleida.
Pel Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios Civiles, hi van haver de passar absolutament tots els professionals de l’ensenyament d’aquest país.
El mestre Gené, va estar empresonat, però a la fi quedà absolt, doncs continuà en la seva tasca en les escoles públiques de Ripollet fins a la seva jubilació. Morí a Cerdanyola del Vallès, el 20 d’abril de 1982, a l’edat de 92 anys.
El Senyor Gené era el contrapunt del feixista “Don José”. Un falangista que ens obligava a cantar, amb una regla gruixuda a la mà, cada dia, el “cara al sol” i “por Dios, por la patria y el rey”. Si se’ns escapava una paraula en català no tenia gens d’escrúpols de fer servir la regla damunt el nostre cap i els dits de la mà. Era una mala bèstia amb uns infants de 7 anys.
És per tot això, que la tasca del Senyor Gené amb un entorn molt feixista, hostil i vigilant, el fet que ens parlés i ensenyés cançons en català, com Muntanyes del Canigó, les cançons de les mentides i moltes més, ha de tenir un reconeixement i agraïment dels seus alumnes.
Roc
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
