Bústia: La reparació d’una injustícia
En un temps on en molts àmbits de la primera línia política s’utilitza la recuperació de la memòria històrica com a bandera de progressisme, vull reivindicar la figura d’Antoni Jorba Altolaguirre.
L’Antoni va arribar a Catalunya des de la província de Buenos Aires, Argentina, l’any 1918, travessant l’Atlàntic en plena guerra mundial, quan l’oceà que s’estenia entre Argentina i Espanya era zona de guerra i en multitud d’ocasions no es respectaven els vaixells neutrals.
L’Antoni va arrelar a Ripollet. Va formar part activa del moviment rabassaire de la comarca, mostrant una gran simpatia per Lluís Companys; va patir la Dictadura de Primo de Rivera; va aclamar amb eufòria la Segona República i va viure en primera línia política l’aixecament feixista d’una part de l’exèrcit espanyol encapçalat per Franco.
El dimarts 20 d’octubre de 1936 es va constituir el Primer Ajuntament de Guerra. I es va fer tal com manava el Decret d’octubre de la Generalitat: «Elecció pel sistema de cooptació, és a dir: llistes presentades per les diferents agrupacions polítiques i judicials que constituïen el front antifeixista». El consistori va quedar configurat per 3 representants d’ERC, 3 de la CNT, 1 del POUM, 1 de la UR i 2 de la UGT. Antoni Jorba Altolaguirre (ERC) va ser nomenat alcalde per 9 vots a favor i 1 en blanc.
El seu mandat va ser dur, com corresponia a l’alcalde d’un ajuntament de guerra. El març de 1937, l’Ajuntament es va ocupar de l’abastiment de queviures i del control de les targetes de racionament. La Generalitat racionava l’arròs, els llegums, l’oli, els ous, el sucre i el cafè. La gran escassetat de bitllets de petit valor de curs legal i obligatori, va comminar el Govern de la Generalitat a dotar els ajuntaments de la potestat d’emetre paper moneda, només per a ús al terme municipal.
Els bitllets de Ripollet estaven presidits per l’escut local i hi figuraven motius geogràfics: en el d’una pesseta, el pont sobre el riu Ripoll i en el de 50 cèntims, l’entrada a Ripollet, amb Can Masachs en primer pla. Se’n van fer dues emissions: la primera el 30 d’abril de 1937, la segona el 25 de juliol del mateix any. Totes signades per Antoni Jorba, com Alcalde, el Dipositari municipal i l’Interventor de l’Ajuntament.
Els exemples de més amunt – n’hi ha més, però l’espai és el que és -, documentats i estudiats, són els que em donen arguments per reclamar que és de justícia la inclusió d’Antoni Jorba al monument de la Plaça dels Alcaldes de la República. Fa més de vuit anys d’aquell «bateig»; no vull entrar a valorar els raonaments usats per a no incloure’l; però, com que jo també he sigut de l’ofici, puc ensumar que hi havia més d’estultícia política que no pas d’argumentari històric.
Miquel Estapé i Jorba
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
