Bústia: No ens pensàvem veure una cosa així

La tragèdia de Melilla, on desenes de persones van ser massacrades per la policia, amb unes imatges colpidores, insuportables, van ferir profundament la nostra sensibilitat.
En nom de la geopolítica, de la política migratòria de l’Estat Espanyol i de la Unió Europea, es va perpretar una autèntica carnisseria, que estem segurs, ha repugnant fins i tot a persones de diferents ideologies.
Aquesta massacre és fruit d’un capitalisme sense cap mena d’ètica que no sigui la d’obtenir més guanys a costa d’explotar els països del sud, fent-los dependents del nord, sense possibilitat de desenvolupament, provocant guerres i obligant a la seva gent a fugir per evitar la pobresa i la violència a la que estan sotmesos.
Mai ens haguéssim pensat que veuríem el Mediterrani convertit en una immensa fossa comú. Només l’any passat, 1.838 persones ofegades i a la frontera sud d’Espanya, barrant el pas als que fugen de la guerra o de la fam, uns grans murs de filferros i concertines on la policia els apallissava deixant desenes de morts i gran quantitat de ferits, només fa uns dies.
El que rebla la nostra indignació es que a Ripollet, ciutat d’acollida de persones que hem migrat, o ho han fet el nostres pares, el PSC I SOM, davant de la moció presentada al Ple de l’Ajuntament condemnant la massacre de Melilla i demanant una investigació, van votar-hi en contra!
Com és possible? No tenen cap mena de sensibilitat? Com es possible dir no a una posició de condemna i investigació a una brutalitat d’aquesta envergadura? No ho podem entendre! Si no fossin veïns i veïnes nostres, els qualificaríem de miserables i de fomentar el racisme. Com els coneixem, ens inclinem a pensar que s’han equivocat i molt. Si us plau una mica de dignitat, repensin-ho i rectifiquin.
Denunciar-ho tots aquí a Ripollet no va de colors polítics, ha d’anar d’humanitat i de memòria, la nostra memòria.
Ens avergonyim d’un govern racista el qual acull la gent que arriba a Espanya de manera diferent segons el seu color de pell.
Victòria i Antoni
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors