Bústia: On era la cultura?
Passades les eleccions municipals cal reflexionar sobre els resultats a nivell local (les anàlisis al detall les deixo pels “astuts assessors” de cada formació política). He seguit la campanya amb la curiositat d’aquell que n’ha viscut moltes i ara assumeix el paper d’espectador “desacomplexat”. El gir ha estat un terrabastall: qui tenia 10 regidors, i manava, ara en té 6; i qui en tenia 6, i manarà, ara en té 10; els qui llauraven la terra erma que un trànsfuga els havia deixat, han recollit els fruits, i ara pensen en millorar la collita en un temps futur; un clàssic de la dreta local ha recuperat la cadira en un racó de la sala de plens; i mala notícia és que l’extrema dreta, o la ultra dreta (que fa més modern), hagi arrabassat dues places sense cap tipus de campanya. Això últim, ens hauria de fer reflexionar, a tothom, sobre les conseqüències de la deixadesa en les nostres responsabilitats com a ciutadans quan renunciem al dret a votar que tanta sang ha costat i tantes llàgrimes ha vessat.
He notat en la campanya local la nul·la referència a res que tingui a veure amb el món de la cultura. No em val algun comentari, el dia del debat, sobre no sé què d’algunes traves burocràtiques. Propostes concretes és el que cal. Anticipo que no m’agraden els manifestos electoralistes signats per gent coneguda del món de la cultura. Com tampoc em crec la independència dels treballadors de la cultura quan donen suport públic a les formacions que els donen feina. La majoria dels agents culturals jutja les coses segons si en treuen profit o no. Soc dels que penso que hem entrat en una concepció salvatgement neoliberal de la cultura catalana. Que hi ha partits i institucions que perpetuen aquest estat de les coses en què, si tens projectes fora de la comercialitat estricta, saps que hi perdràs l’esma o hauràs d’abandonar.
Potser a Ripollet seria hora de recuperar el premi literari Molí d’en Xec, un acord entre la CRAC i l’Ajuntament l’activaria amb rapidesa. I per què no recuperar el premi comarcal Valentí Velilla de teatre que tants grups va veure néixer? Per què no debatre amb profunditat la necessitat d’una sala multidisciplinar que descongestioni el Teatre Auditori?
De propostes n’hi ha, només cal que els futurs responsables polítics parin l’orella.
Miquel Estapé i Jorba
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
