Bústia: Salvem la sanitat pública
Porto un 2024 de metges. En el que va d’any he estat ingressat amb el meu nadó, he estat en urgències dues vegades amb bastant dolor i he acompanyat al meu pare en una operació greu. Així que estic bastant cansat d’esperes, cues, proves, resultats, analítiques i d’haver de comprar aigua, pagar aparcaments, portar tovalloles i degustar menús poc animats. Ens estem deixant robar la sanitat de tots i penso que ho hauríem d’evitar.
La baixada en la qualitat del servei és la invitació a la privada. Des de l’atenció primària, amb uns CAP sense pediatres i amb metges que no ens coneixen i infermeres del tot saturades de feina i paperassa, fins a l’hospital, on el copagament és vergonyós i les habitacions es gestionen com si fossin llits calents, passant per unes urgències on l’espera es fa eterna perquè és excessiva i en superar-la trobes, una vegada més, professionals que no tenen prou temps ni prou mitjans per atendre’t com els hi agradaria. Cal que tots diguem prou.
No és cap conspiració és un sistema que vol fer diners amb la salut de tothom i ha aconseguit que els polítics només siguin titelles del seu egoisme. No pot haver-hi millor campanya publicitària per a les mútues que els mesos d’espera per a una prova diagnòstica en la pública. El procés de privatització fa anys que va començar i ben aviat en la pública no ens quedarà res i el que quedi serà ‘repagant’. No hem de deixar de demanar excel·lència en el servei públic, els nostres professionals s’ho mereixen i la nostra vida depèn d’ells. Salvem la sanitat pública.
Albert Toledo
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
