Bústia: Sobre el nom de l’escola Enric Tatché i Pol
Benvolgut/da lector/a de la Revista de Ripollet,
No és cap secret que Enric Tatché i Pol va ser veí de Ripollet, dels que llavors s’anomenaven “els de can Pol”. I tampoc cal indagar gaire per descobrir que era un ferm amant dels esports, especialment del bàsquet. La seva gran afició, l’han compartida tant els seus fills com els seus nets.
Sí, l’Enric Tatché i Pol va ser regidor de l’Ajuntament de Ripollet a mitjans dels 70, a les acaballes de la dictadura, però això no significa que compartís la ideologia franquista ni que participés, en cap cas, en la més mínima activitat repressiva. Ben al contrari, l’únic interès que el movia era millorar el poble que tant estimava, Ripollet. I per aconseguir-ho va treballar de manera absolutament desinteressada. Es considerava una persona “apolítica” i mai cap dels seus tres fills li va sentir dir ni una sola paraula que mostrés simpatia amb la dictadura.
El que potser molta gent no sap és que va ser regidor amb l’únic propòsit de potenciar l’esport al poble. Va impulsar i treballar per tenir el pavelló de bàsquet (l’actual Pavelló Joan Creus) i l’antiga piscina en el terreny que avui dia coneixem com la plaça Joan Abad. Així mateix, es va implicar en el sector educatiu, essent un dels impulsors de l’avui escola d’infantil i primària que porta el seu nom. L’Enric Tatché i Pol va morir l’abril del 1976 i, en agraïment a la seva feina, l’Ajuntament va decidir posar el seu nom a l’escola que va entrar en funcionament el curs 1978-79.
L’Enric Tatché i Pol fa anys que ja no hi és i no pot dir la seva sobre aquesta etiqueta imposada. Els que hi som, però, volem fer públiques quines van ser realment les seves intencions a l’hora d’acceptar ser regidor. A més, ens agradaria que, abans de publicar afirmacions com les que s’han publicat, es preguntés a aquells qui el van conèixer, siguin familiars o amics, per tal de contrastar la informació i, alhora, donar veu a qui l’estimava.
De fet, voldríem reiterar que mai ningú de la família ha demanat cap tipus de reconeixement per la seva tasca. És més, ens mostrem a favor de canviar el nom de l’escola, si és el que es considera adient per les raons pedagògiques i/o educatives que convinguin. Ara bé, que no s’aprofiti l’avinentesa per fer mal a algú que ja no pot defensar-se.
Gràcies per la vostra atenció.
Familia Tatché i Sallent
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
