Bústia: Tots som normals o tots som diferents?
La paraula normal respon a allò que s’ajusta a la norma, és a dir, allò que compleix amb les característiques més habituals i corrents.
Sovint la nostra societat es basa en jutjar i sentir-nos jutjats per les nostres diferències, unes diferències que no fan mal a ningú. Bàsicament, la gent “normal” simplement és normal perquè s’ajusta a les regles o motlles que la societat fa des de la crítica i el rebuig. Busquem encaixar en un món perfecte, però que realment no ho és.
Tots i totes som éssers singulars, que estem lluitant constantment per sentir-nos acceptats per la societat. El que hem de fer és abraçar les nostres diferències i respectar als demés.
Al final, ser normal és ser un mateix, és ser diferent, és expressar-te tal i com ets, és viure a la teva manera. Podríem dir que totes les persones som normals perquè totes les persones som diferents.
Grup de camins (Institut escola Els Pinetons)
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
