Bústia:100 dies de gràcia
Quasi arribats els 100 dies de gràcia del nou consistori, veig com Ripollet està esdevenint un oasi de brutícia, incivisme i permissivitat total.
Ràpid ha estat en augmentar-se el salari i marxar de vacances; imagino que eren temes prioritaris en benefici del poble.
Els contenidors de brossa fan una pudor que et fa canviar de vorera, els parcs fan llàstima, als cotxes se’ls permet aparcar en guals, zones prohibides o damunt les voreres sense que cap autoritat faci res; perquè la policia local de Ripollet, en comptes d’anar sempre en cotxe, no camina? No es poden arribar a imaginar de la de coses que veurien del dia a dia i, potser, alguna cosa canviaria.
El populisme del Sr. Tirado fa riure i alhora enrabiar; surt una nit a patrullar i s’atreveix a dir “que tot va bé”. Home, no ens prengui per idiotes! El convido a passar una nit a casa meva, a la zona del parc del Rizal i després m’ho explica. És estrany perquè no el veig mai per aquí; podria venir a fer un cafè a qualsevol dels bars que voregen el parc…
En fi, espero que, com a mínim, no passi penúries el senyor alcalde.
Elisenda
Article d’opinió. La REVISTA DE RIPOLLET no es solidaritza necessàriament ni es fa responsable de l’opinió dels col·laboradors
