C.Amador i M.Malla: ‘Tancarem el videoclub amb molta pena però no podem seguir lluitant’

A poc a poc el cinema s’està readaptant als nous temps, però per Carme Amador i Miquel Malla s’està morint. Ells són els propietaris de l’últim videoclub que queda a de la zona. El tenen a l’Avinguda Primavera, a Cerdanyola. Ja no hi ha a Sant Cugat, ni a Barberà, ni tampoc a Ripollet. Aquests veïns del poble han tingut el videoclub quasi trenta anys, però ara ja és insostenible.
.
Revista de Ripollet: Quan comenceu amb el videoclub?
Carme Amador: L’any 1987 va obrir el videoclub. Tres anys després van néixer les cadenes de televisió Telecinco i Antena 3. Això va notar-se en el negoci, van baixar els ingressos, i el propietari va decidir traspassar-ho. Com hi treballava em va oferir el videoclub i vaig decidir agafar-lo juntament amb un soci.
.
RdR: Com són els primers anys?
C.A: Boníssims. Hi havia gent que cada cap de setmana s’emportava set o vuit pel·lícules. Cada integrant de la família escollia la seva, era una activitat molt familiar.
Miquel Malla: En el 2004 anava tan bé que vaig demanar una excedència per treballar al videoclub. Però l’any 2008 el soci va marxar perquè ja començava a complicar-se la situació.
.
RdR: Quan es comença a tòrcer la situació?
C.A: Ara farà tres anys. Sí que és cert que la pirateria ens havia afectat però encara ens podíem mantenir. Però les plataformes digitals han acabat de matar-nos.
M.M: Al 2007 es van obrir molts, i al 2012 encara s’obrien videoclubs, però la situació ja era molt complicada. Amb la llei Sinde semblava que la situació millorava però hi havia masses interessos com per canviar la situació. A Telefonica sempre els ha interessat que tothom tingui el seu telèfon, després que poguessin accedir a Internet i després que es poguessin reproduir pel·lícules.
.
RdR: Quins han sigut els causants perquè els videoclubs hagin començat a fer fallida?
C.A: Sabíem que les noves tecnologies arribarien i transformarien la situació, però tenia l’esperança que el tema de la pirateria estaria més controlat, realment no hi hagut cap control. Després les biblioteques també ens han afectat. Abans et cedien alguna pel·lícula més antiga però ara faciliten novetats. Tenim en contra la pirateria, les biblioteques i les plataformes, en aquest ordre. A les plataformes per un preu mòdic tens un gran número de pel·lícules.
.

.
RdR: Com heu sobreviscut més temps que altres negocis?
M.M: Sobretot reduint despeses. Abans compràvem sis o set pel·lícules cada setmana, però cada vegada eren menys fins fa poc que ja és impossible comprar-ne. També hem intentat oferir altres productes com per exemple llaminadures i altres snacks. Durant una època vam oferir cartutxos d’impressora però qualsevol cosa extra que oferies no acabava de quallar perquè per la gent ets un videoclub. Tenim constància que en altres han arribat a posar rentadores per rentar la roba o venen mobles. El nostre secret ha estat la nostra clientela.
.
RdR: És un mèrit, sou els últims de la zona.
C.A: Sempre amb l’esperança que la societat veiés que això significa perdre cultura. Per sort hem tingut un clients molt fidels que són molt amants de la cultura. Venen d’arreu del Vallès: Sant Cugat, Montcada i molts de Ripollet. Per ells és una pena tancar, per exemple una noia jove que venia des de ben petita quan es va assabentar que volem traspassar el local va venir i juntes ens vam posar a plorar. Hem arribat a fer amics. Plegarem amb molta pena perquè m’agrada el cinema però ja no podem seguir lluitant amb tot el que hi ha.
.
RdR: Sembla que els següents seran els cinemes.
M.M: Això sembla. Els Cinemes el Punt diuen que tancarà al desembre. Ja han tancat molts i té tota la pinta que segueixen el mateix camí que els videoclubs.
C.A: Això és dolent pels nens. Penso que d’aquí a uns anys els nens no sabran dibuixar un cinema perquè mai l’hauran viscut, com se l’imaginaran? Quan passin quinze anys hi haurà cinemes? Els productors no voldran fer pel·lícules perquè no sortirà a compte. L’última vegada que vam anar al cinema només hi havia tres persones a la sala, és tan trist. Nosaltres morim forçats però realment mor el cinema.
.
RdR: Els comerços locals corren el mateix perill?
M.M: El comerç local morirà. La joventut es mou per Internet. Molts bancs han tancat les seves oficines. Els grans magatzems estan reduint caixers. En cinc anys la majoria de locals quedaran buits.
.
RdR: Teniu data de tancament?
M.M: Encara no, estem buscant algú que vulgui el local. Pot ser que encara estiguem un o dos mesos. Però ja hem començat a vendre pel·lícules. Tenim data de caducitat.
.