C. Martínez: “Els veïns en situació de pobresa són ara molts més i un rebrot ho pot empitjorar”
La COVID-19 ha afectat a tots els extractes socials però hi ha hagut un sector de població que s’ha vist molt més afectada. A Ripollet hi ha persones i famílies que ja abans de la pandèmia vivien de l’economia informal o es trobaven en situació de pobresa i el confinament les ha afectat
amb severitat. La Creu Roja s’ha encarregat d’ajudar tant com ha pogut a aquelles persones que ho necessitaven. César Martínez ha coordinat la feina de l’entitat i als voluntaris que han lluitat en una situació molt anòmala
Revista de Ripollet: Quant temps fa que treballes per la Creu Roja?
César Martínez: Porto més de quaranta anys a la Creu Roja, primer de voluntari. En els darrers vint com a director tècnic de la Creu Roja de Ripollet, Cerdanyola i Montcada. Però en part encara sóc voluntari, no he deixat mai de ser-ho.
RdR: T’imaginaves alguna vegada viure una situació com aquesta?
C.M: Realment no. És la situació més greu que he viscut en tots aquests anys que porto a la Creu Roja. He assistit a moments molt complicats però una situació tan difícil i amb un abast tan gran, ha afectat a tota la població i a tots els sectors.
RdR: Què ha fet la Creu Roja com a entitat per ajudar en aquesta situació?
C.M: En l’àmbit estatal, allò que s’ha pogut veure als mitjans, s’ha bolcat. En el nostre cas hem posat totes les persones que teníem a disposició, tant tècnics com voluntaris. Això ho hem fet i ho seguirem fent el temps que calgui.
RdR: Quines accions concretes heu dut a terme?
C.M: Primer de tot ens hem centrat en les coses més bàsiques i donar suport a l’administració. Aquesta per si sola no té recursos infinits i arriba on arriba. Altres entitats del tercer sector també han posat tot el que han pogut per arribar al màxim de persones possible. En el temps COVID-19 hem facilitat 200 lots d’emergència, hem portat menjar a domicili a 300 persones o famílies, hem anat a fer la compra de persones que no podien sortir de casa i els hi hem portat medicaments… Qui no té diners per menjar tampoc en té per comprar material d’higiene, a mesura de les possibilitats que teníem hem repartit també molts lots d’higiene. Tot això coordinat amb els Serveis Socials municipals.
RdR: I heu anat més enllà dels aliments i materials de protecció i prevenció?
C.M: Sí, paral·lelament ens hem readaptat. Els voluntaris que tenen més de seixanta anys hem decidit que ajudessin telemàticament amb trucades d’acompanyament i suport, gairebé hem fet unes 1.400 trucades a persones. Amb les famílies amb nens hem intentat mantenir el suport educatiu que fem via internet i a través de lots de joguines i material escolar. Els tallers que fèiem per a la gent gran (gimnàstica, de memòria, de relaxació…) els hem seguit fent online. A més hem procurat fer feina de prevenció repartint mascaretes i fent publicitat de les mesures de seguretat.
RdR: Tot això suposa una gran despesa.
C.M: Sí, hem ajudat amb tot allò que disposàvem. A més hem facilitat targetes amb un cert valor per poder comprar aliments.
RdR: Quin ha estat el nivell de solidaritat dels veïns de Ripollet?
C.M: S’han apropat moltes persones i s’han ofert per ajudar a participar com a voluntaris. Hem anat incorporant algunes perquè no es pot incorporar a tothom alhora. Al final hem sumat més d’una cinquantena de voluntaris i voluntàries i vull aprofitar per agrair la seva feina.
RdR: Han estat setmanes de redoblar esforços.
C.M: Totalment. Hem fet tot el que hem pogut per ajudar a tota aquella gent que viu a prop del llindar de la pobresa, que el dia a dia sobreviuen com poden o es troben en l’economia informal i que en aquesta situació se’ls fa encara més difícil. També molta gent que sense l’ERTO no podien viure i aquest no arribava. Altres que viuen de forma irregular i no podien rebre cap recurs. El confinament ha fet aflorar situacions que ja eren molt complicades. Són moltes les persones desvalgudes. Al final, per la nostra part, hem triplicat el nombre de persones a qui hem ajudat però no tenim els números de la magnitud real.
RdR: Feu una tasca molt important.
C.M: Sí, i és curiós perquè molta gent es dirigeix a nosaltres abans que a l’Ajuntament i al final és molt important que entre Serveis Socials i nosaltres hi hagi una bona comunicació per no duplicar una ajuda i arribar a tothom.
RdR: Què esteu fent en aquesta ‘nova normalitat’?
C.M: La pressió ha baixat, gràcies al fet que la gent ha començat a sortir al carrer i aquella gent que es guanya la vida dia a dia està millorant de mica en mica.
Ara mirem a mitjà i llarg termini, amb la COVID-19 el nombre de persones que es troben en situació de pobresa ha crescut considerablement i pot empitjorar si arriba un rebrot. Les línies de treball són complementar ajudes amb Serveis Socials i engegar línies de recerca de feina i ajudes a l’ocupació per evitar que hi hagi molta gent a l’atur.
RdR: Com ens ha canviat la COVID?
C.M: No podem dir que estem en un moment ‘postCOVID-19’, encara hi ha una incertesa pel que pugui passar a la tardor. Tant de bo tot vagi bé i estigui controlat si no les actuacions seran molt diferents.
Sí que hem canviat, per exemple, en les relacions entre persones i com hem potenciat la prevenció de contagis. El fet de reforçar la neteja de mans o reunir-se en grups petits també ajuda en altres malalties com la grip.
Però ara el més important és que tant nosaltres com l’administració ens hem de bolcar per evitar que ens torni a passar el mateix i que pugui haver-hi gent que es quedi en la marginalitat: cal garantir la seva subsistència i una ocupació digna i segura.
