Calderón: “L’ascens és el resultat de tres anys treballant moltíssim”
L’EFB B ha guanyat la lliga de 4a Catalana i l’any vinent jugarà a 3a
L’EFB Ripollet B guanya la lliga i confirma l’ascens a Tercera Catalana. L’equip s’ha mostrat totalment superior a la resta de rivals del grup 13. Dos empats, un en la primera jornada i l’altre aquest passat cap de setmana quan un punt era suficient, i només una derrota han estat les úniques ensopegades d’un equip que s’ha adjudicat la lliga amb 65 punts, 124 gols a favor i només 25 en contra.
Un conjunt liderat des de la banqueta per Naila Calderón que ha mostrat ‘l’orgull i la passió’ que caracteritza al club, que ha ofert espectacle jornada rere jornada i que dedica el títol a Alberto Javier Aranda, l’etern president de l’entitat.
Després de la celebració a Rubí en acabar el partit també hi haurà festa el pròxim dissabte quan acabi el partit de lliga contra el Júnior B.
Parlem amb l’entrenadora Naila Calderón sobre aquest èxit i sobre el projecte que aconsegueix el primer ascens després de tres anys.
Una lliga gairebé perfecte. Com ha estat possible?
És el resultat de tres anys on hem treballat moltíssim i des del principi amb la intenció de fer un equip on jugadors que portaven molts anys jugant poguessin tornar a gaudir. Era qüestió de paciència.
Què destacaries d’aquesta temporada?
La unió. Hem estat una família des del principi, som amics. I li vam fer una promesa al presi i volíem guanyar la lliga per a ell. El seu record ha estat amb nosaltres setmana rere setmana.
Com neix aquest projecte?
Fa tres anys un grup de jugadors i jo, com a segona entrenadora, estàvem al Can Mas però ho vam deixar. Llavors l’Alberto Javier Aranda ens va trucar perquè féssim un equip dins de l’Escola. I ho vam fer, vam consolidar les bases d’unitat i un bon ambient per fer les coses el millor possible, treballant de la forma més professional possible tot i estar a 4a catalana.
Els dos amateurs de l’Escola heu donat moltes alegries aquest any. Com ha estat tenir un altre equip del club jugant en la mateixa categoria?
La convivència és molt bona. Som dos equips que funcionem independents del club, no ens donen diners, i també independents entre nosaltres però la relació és bona. I esperem que ells també aconsegueixin al final pujar de categoria.
I l’any vinent què?
Per a mi és la mateixa idea que quan vaig crear l’equip, paciència i establir bases sòlides a 3a Catalana per estar-hi el màxim temps possible i que quan deixem de ser-hi sigui perquè tornem a pujar.
Seràs també l’única entrenadora dona a 3a?
És un tema recurrent perquè és insòlit però estic molt orgullosa. I molt satisfeta de com em tracta tothom, tant a l’Escola, la nostra afició i també els equips rivals i les altres aficions.