Camaleón: ‘El secret no és l’estil, sinó com et busques la vida per tal que la teva música tiri endavant’
Els ripolletencs Jairo García i David Salgado, i els sabadellencs Alex Borrás i Rubén Sánchez són els components de la banda local Camaleón. El grup de música, l’estil del qual és la rumba, explica que Ripollet els ha donat oportunitats per tocar per al públic del municipi, i que el més important és posar-hi ganes.
Camaleón té previst treure un disc a finals d’any. També voldria treure un segon disc i arribar tan lluny com puguin. A continuació coneixem una mica més en Jairo, cantant i guitarrista; en David, guitarrista; l’Alex Borrás, percussionista; i l’Àlex Sánchez, el baixista.
RevistadeRipollet: Quan neix Camaleón?
C.: Va néixer l’any 2012, cap al setembre. Aquell estiu vam començar. Érem tres persones: En Jairo, en David i un altre membre que ja no en forma part, que vam començar a tocar perquè si; tocàvem versions de rumba, per hobby.
Després d’això ens vam inventar la primera cançó, i després l’altra, i l’altra… I a poc a poc hem anat arribant a on estem ara; som diferents i els integrants també són diferents. El format també està més adequat a l’escenari.
RdR: A poc a poc, doncs, vau anar gestant el grup que sou actualment?
C: Exacte. El projecte, sense saber que era projecte, va començar fa 3 anys. Llavors érem dos guitarres i un calaix, i quedàvem un cop per setmana. Vam començar fent versions per veure com ens defensàvem, i després el Jairo va començar a composar cançons. Cançó rere cançó, finalment ens vam animar a treure-les a la llum. També volíem conèixer la reacció de la gent. El primer concert va ser a un bar; allà es va notar que tiràvem cap a la rumba.
RdR: Quins canvis hi ha hagut en els integrants?
C: El percussionista que teníem abans formava part de dos grups. L’altre grup, però, va començar a fer molts bolos, de manera que no tenia temps per estar amb nosaltres; no podia venir ni als assajos ni als concerts.
A causa d’això, vam buscar un altre percussionista, i vam trobar-ne un que estudiava amb el Jairo a Sabadell, l’Àlex Borrás. Des de llavors, els 3 hem sigut els integrants fixes, però hem tingut músics que han anat anant i venint. Actualment també tenim un baixista, el Rubén, que és amic de l’Àlex. De moment no tenim bateria; ens defensem només amb la percussió. Potser més endavant afegim un altre membre: una bateria, un teclat…
RdR: La base, doncs, sou en Jairo i en David. Com us vau conèixer?
C.: Nosaltres ens vam conèixer a la guarderia, tot i que això no ho recordem (riuen). Amb memòria i raonament, ens vam conèixer jugant a bàsquet, i mirant fotografies antigues vam descobrir que de petits també vam coincidir a la guarderia. Quant al bàsquet, vam veure que aquest esport no era el que ens agradava, i ens vam decantar per la música.
RdR: El vostre estil ha trobat sortida a Ripollet?
C.: Creiem que sí, bastant. Ha sigut difícil trobar al principi concerts, ja que hi ha molts esdeveniments que són de rock. Això no obstant, ens han tractat molt bé i inclús ens han acollit a concerts de rock, quan nosaltres som de rumba.
En realitat hi ha de tot, i hi ha respecte entre tots els estils del poble, i al final Ripollet et dóna algunes oportunitats. T’has de moure i agafar-les. Nosaltres hem tocat al Concert de Grups Locals de la FM, a la Nit Jove i ara a les Festes de la Tardor. També vam tocar de teloners de Bongo Botrako a la Festa Major de l’any passat.
La rumba no està limitada, i qualsevol persona del poble que hi posi ganes i ho busqui, ho pot aconseguir. No és l’estil, sino com et busques la vida per tirar la teva música endavant.
RdR: Teniu un disc en ment?
C.: Està en procés! Del disc agafarem una cançó per fer un vídeo a partir de diversos concerts que hem anat realitzant. Per altra banda, el primer single serà la cançó Seguiré, que també tindrà videoclip.
RdR: Seguireu fins a on?
C.: Volem seguir amb la música i fer inclús un segon disc. Ens agradaria arribar fins on es pugui, i que sempre ens poguem combinar la nostra afició per la música amb una feina. O fins i tot arribar al punt que la música sigui la teva feina, i tocar al Palau Sant Jordi. Qui no vol treballar del que realment li agrada? Això, però, és difícil; si no s’hi pot arribar, ens agradaria seguir endavant i tenir gent al darrere que ens doni suport.
RdR: El dia a dia de cadascun dels membres us permet trobar-vos per treballar?
C.: Ara mateix està molt difícil la cosa; tots estem estudiant o treballant. Costa trobar algun moment per coincidir en un assaig els 4. El David, per exemple, està acabant una enginyeria i està treballant a dos llocs diferents. El Jairo està estudiant per ser policia, traient-se els carnets, però la resta també ho té encara més difícil. Anem quedant. Quan podem. A vegades, però, fem assajos per “fascicles”. Fem una assaig de 3, sense una persona, i després aquesta persona queda amb 2 altres integrants.
RdR: Al final, d’una forma o altra, però, trobeu el temps necessari.
C.: Sí. Creure és poder. Encara que sigui una hora, sempre es pot aconseguir. Si tu vols seguir endavant, sempre es pot fer.
.
Primer disc de Camaleón a finals d’any
Camaleón és una banda de música que fusiona la rumba melòdica amb tocs de pop i una mica de flamenc, i que té com a referències grups de música com Melendi o Estopa.
Actualment estan enllestint el seu primer disc, que segurament veurà la llum a finals d’any, i que inclourà tant cançons amoroses com cançons més alegres i divertides. D’acord amb la banda, només els queda gravar el baix que han incorporat recentment, i potser alguna cançó en conjunt. “Si ens enrederim, serà perquè estem millorant el disc”, expliquen.
De moment, es pot seguir la banda a través de la seva pàgina de Facebook: Camaleón.
.
.
