Can Pixa Cervesers: ‘Tenim la meta de ser una marca de cervesa o, si més no, comercialitzar-ne a Ripollet’

Can Pixa Cervesers és un petit projecte cerveser nascut a Ripollet. Amics de tota la vida, es reuneixen cada cap de setmana per produir aquesta beguda a nivell artesanal. Actualment tenen en ment presentar-se a un concurs que, independentment de guanyar-lo, els permetrà rebre una valoració de jutges professionals a nivell europeu. A més a més, Ripollet ben aviat podria tenir cervesa artesanal pròpia, ja que estan pensant de comercialitzar-ne.

RevistadeRipollet: Què us va dur a endinsar-vos en el món de la cervesa casolana?
CanPixaCervesers: Realment vam començar perquè uns quants vam anar de casualitat a un tast de cerveses, a un bar especialitzat de Barcelona. En un tast proves molta varietat en molt poca estona i també et sorprens, ja que no s’assembla a res del que beus normalment. Al cap de poc teníem un comiat de solter d’un de la colla. Com que l’activitat havia estat molt bé, vam decidir comprar les mateixes cerveses, documentar-nos i reproduir el que havíem escoltat al tast.

RdR: Suposo que una cosa és beure cervesa i l’altra elaborar-la.
C.P.C: Hi ha un procés i, com tot, aquest procés s’ha d’aprendre i comporta errors. Això no obstant, conforme t’hi vas posant, tu mateix vas polint. Si has de bullir durant 60 minuts per donar una característica a la cervesa, i no hi arribes, t’adones que quan te la beus falla alguna cosa. Llavors, la propera vegada ho millores. La gràcia de fer cervesa és que tu mateix la proves, ets crític amb el resultat i penses en millorar.

RdR: Quin procés que s’ha de seguir?
C.P.C: Primer s’ha de molturar el gra o la malta, perquè al gra sencer no li pots extreure el sucre. S’ha de triturar, bullir l’aigua i ficar-hi el gra perquè el sucre que porta passi a l’aigua i es faci un most. Després això ho bulls, per tal d’esterilitzar-lo, i hi poses el llúpol, que és el que dóna l’amargor. Tot això ha d’estar bullint entre 60 i 90 minuts.
Després d’això, ho deixem refredar i hi afegim el llevat. Llavors la posem al fermentador, on la deixem una setmaneta. Quan ha passat aquest temps, fem un traspàs a un altre envàs per netejar una mica la cervesa i que no es contamini. Al cap de 15 dies, respecte el dia que l’has fet, l’embotelles. A partir d’aquí, tot depèn del temps que tu li vulguis donar abans de beure-la. Et diuen que mínim 15 dies, però amb tant poc temps la cervesa està molt verda. Nosaltres li donem entre 3 i 6 mesos. Val més tenir paciència i assaborir-la que no beure-la molt aviat.

RdR: També paciència quan la produïu. Què feu durant les estones mortes?
C.P.C: Hi ha moltes estones lliures, però pensa que nosaltres som amics de tota la vida. Què fa la gent un dissabte per la tarda? Queden, donen una volta, van al bar i xerren. Nosaltres quedem, xerrem i a estones fem cervesa. Per a nosaltres no suposa cap esforç, i tenim la recompensa que beure’t la cervesa és un premi.

RdR: Les coses fetes per un mateix sempre saben millor, no?
C.P.C: Oi tant. Quan vam beure la primera cervesa que vam fer, per a nosaltres va ser la millor del món, i això que la comparem amb les que fem ara i podem dir que ens va sortir així-així.

RdR: Sou una marca de cervesa?
C.P.C: Tenim intenció de ser-ho o, si més no, comercialitzar a Ripollet a nivell local, que és on pensem que podria tenir més tirada. Això no obstant, no serem fàbrica. Per ser-ho fan falta molts diners, i una inversió d’aquestes característiques en els temps que corren és molt arriscada.

RdR: Com se us va ocórrer el nom de Can Pixa Cervesers?
C.P.C: A les 24h de bàsquet de Ripollet vam fer un equip entre els col·legues i vam dir “això és Can Pixa”. A partir d’allà, tot el que hem fet ha sigut Can Pixa.

RdR: Tinc entès que us presentareu a un concurs. De què tracta?
C.P.C: L’únic que et demana el concurs és que puguis demostrar que has fet la cervesa a casa, de forma casolana, i que no has anat a cap cervesera professional i l’has fabricat allà. També et demanen que no tingui additius, que no estigui filtrada i qu eno porti res més que no siguin els quatre ingredients bàsics que té la cervesa: l’aigua, la malta, el llúpol i el llevat.
Tot depèn de les proporcions i dels tipus de malta, llúpol i llevat. També hi ha molts estils diferents. A nivell popular la cervesa és una Estrella, però per a la gent que està ficada en el món de la cervesa vaig llegir que una Estrella és a la cervesa el mateix que és una Fanta de llimona a un suc de llimona de veritat.

RdR: Quin és el premi?
C.P.C: El premi gros és una producció de la teva cervesa a una fàbrica de Toledo. A tu te’n donen un 20%. Els altres premis són en material. El que a nosaltres ens va fer apuntar-nos sí o sí és que és un concurs amateur i pagues una quota. Amb aquests diners contracten jutges professionals a nivell europeu. Ells es comprometen a enviar-te el feedback del jurat un cop ha tastat la cervesa.

RdR: Què defineix la vostra cervesa?
C.P.C: De fet, n’hem fet 27 diferents. De les que hem presentat a concurs, potser la que és una mica diferent és la XXRye, la una petita part de sègol, un ingredient diferent que no es pot fer servir gaire.

RdR: Quina cerveses preferiu?
C.P.C: Si haguéssim de triar dos estils, diríem les India Pale Ale (IPA) i les belgues.

Proliferació de la cervesa artesana
La cervesa artesana està de moda. Així ho han constatat Can Pixa Cervesers davant la proliferació de l’elaboració casolana d’aquesta beguda. Concretament, ens han assenyalat tres factors que podrien haver impulsat aquest “boom”. Per una banda, la qualitat del producte no té res a veure amb les cerveses enllaunades. “Ara que la gent sembla que es cuidi més, si ha de tria una cervesa, tria la de casa”, comenta el grup d’amics. Aquesta premisa s’incloïria en el debat de la revaloració dels productes fets a mà. El menjar ecològic, com la cervesa, cada cop rep més atenció.
Per altra banda, les possibilitats són infinites; els diversos estils fan que la cosa disti molt del que hi ha al mercat a nivell majoritari. Per últim, la crisi econòmica també ha afavorit que la gent s’involucri en noves activitats.